Molí de Farinós
El molí de Farinós o molí Nou (en valencià Vaig moldre de Farinós o Vaig moldre Nou) és un molí hidràulic ubicat en l'horta, situat a mig camí dels térmens municipals de Valéncia, partida de Benimaclet, i el d'Alboraya, partida de Masquefa, en el Camí de Farinós, s/n. Va ser declarat Be de Rellevància Local, en el còdic EPH_SUR_14.01, com a conseqüència del decret de la Generalitat Valenciana, 73/2006 de 26 de maig.
El conjunt construït està conformat pel propi molí, l'alqueria i unes edificacions anexes.[1] la tècnica constructiva és la maçoneria, en escassa utilisació de la rajola.
El molí consta de dos plantes, l'inferior reacondicionada en vàries ocasions en funció del seu us a lo lartgo dels seus dos sigles d'existència. L'accés a la alqueria està en la frontera sur. Consta de dos cossos, el central, en una teulada a dos aigües, i l'adossat, en coberta a un aigua.
Des de la seua construcció en 1817, la séquia de Vora passa per davall. Encara que ya no està en us, s'utilisa com a vivenda no permanent.
La seua tipologia correspon a un alqueria rural de principis del XIX. És un molí tardà dins del sistema de la séquia de Rascaña, i és dels pocs que es troba en bon estat de conservació.
D'este molí harinero, no subsistix cap element hidràulic ni la maquinària. Solament són visibles els tallamars en la frontera oest.
Referències
- ↑ «El Vaig moldre de Farinós a les portes de l'Horta Històrica de Benimcalet».Escola Tècnica superior d'Edificació de l'Universitat Politècnica de Valéncia.Consultat el 28 de juliol de 2016.
- [enllaç trencat]
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Molí de Farinós.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molino de Farinós» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.