Rata penada
| Rata penada | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia | ||
| Orde | Chiroptera Blumenbach, 1779 | ||
| Distribució | |||
| |||
La rata penada[1], rat penat[2], mosseguello o moceguello[3] o quiròpter[4] (Chiroptera) (del llatí ratta pĭnnāta o be del llatí mūre caecu, en el sufix diminutiu -ello, per via mossàrap) és un orde de mamífers vivípars alats. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una mà en uns dits molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo món exepte l'Antàrtica. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són insectívores i la major part de les restants són frugívores. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els Desmodontinae nomentants 'vampirs' són hematòfecs, es dir, s'alimenten de sanc. Les rates penades se guien per l'ecolocalisació produint sons que els retornen com a eco o resò, una espècie de sónar biològic.
En heràldica ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de Valéncia i d'Aragó.
Característiques[editar | editar còdic]
Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la farda voladora tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com polinisadors, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de llavors; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.[5]
El seu tamany varia segons l'espècie, els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la rabosa voladora filipina. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del dit gros, que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'ecolocalisació i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en dents i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'insectes, atres de fruites, chicotets vertebrats o els Desmodontinae de sanc.
Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'hivern. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.
Heràldica[editar | editar còdic]
El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'Aragó i particularment del Regne de Valéncia. El seu orige pot ser el dragó real de la cimera de Pere el Cerimoniós o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a Jaume I a guanyar una batalla en la conquista de Valéncia.
Llegenda del Rat Penat[editar | editar còdic]
Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.
Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades en el raval de Russafa, fora de la muralla de la ciutat. Conta la llegenda que fon per llavors quan una rata aniuà en la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victoria de Jaume I, abandonant aixina a la seua sort a l'eixercit musulma.
El rei, que se percatà de la seua presencia i coneixia la profecia, ordenà a les seues hosts que no la esglayasen, i que pel contrari li complagueren per a que estiguera a gust en el campament.
Una nit que l'eixercit cristia dormia tranquil i confiat un dels seus tambors escomençà a redoblar ininterrompudament en el consegüent sobresalt de les tropes cristianes. Un soldat despertà al rei, alertant-lo. Jaume I cridà als seus capitans per a que donasen orde a les guardies d'extremar la vigilancia. Llavors se donaren conte de que l'eixercit musulma estava a escasa distancia del seu campament, cercant-lo, per lo que donaren la veu general d'alarma. Tot l'eixercit cristia se posà en peu i prengueren les armes entablant-se una feroç batalla que produi infinitat de baixes en l'eixercit moro que se va vore obligat a retirar-se.
Despuix de la lluita, el rei volgue premiar al que els havia avisat en colps de tambor. Gran fon la seua sorpresa quan adverti que l'avis ho havia donat la rata penada que, en les seues ales, feu redoblar el tambor. El rei, com a premi a la seua decisiva ajuda, feu posar la rata penada en la part mes alta del seu elm i en el seu escut real, i en el de la ciutat de Valencia que, finalment conquistà.
Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:
«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat
si ha mudat l'Escut possant per divisa
barres d'Aragó en pavés cuadrat.
Com usen les dones, puix esta Ciutat
té el nom femeni, e aixi d'esta guisa
sobre camp de roig e corona d'or.
Les ha concedides ab lo Rat-Penat
que crià en sa tenda son fills sens paor
mentres durá el siti, com sabeu Senyor.»
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rata penada.
Wikispecies té un artícul sobre Rata penada.
«Rata». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).