Un mirmecòfec és un animal que s'alimenta exclusivament de formigues i, en freqüència, també de termites (a pesar de que estes no són formigues). Com les costums de les formigues i termites són similars, les adaptacions requerides per al seu consum són anàlogues.

En els mamífers, les espècies mirmecófagas mostren una série d'adaptacions per a la captura de formigues i termites, entre les que destaquen la reducció o la pèrdua dels dents com a conseqüència de l'adopció d'una dieta a pur de assuts blans, l'allargament del morro, la possessió d'una llarga llengua cilíndrica, prima i apegalosa i de grans glàndules salivals, i la possessió de fortes garres per a excavar els formiguers i termiters.

Estes adaptacions s'han produït, en els mamífers, per lo manco cinc voltes de manera independent en llínees evolutives no relacionades: en els equidnas (monotrema) i en el numbat (un mamífer formiguer marsupial), i entre els placentarios en els pangolins (folídotos), en el porc formiguer (tubulidentats) i en els orsos formiguers i armadillos (xenartros).[1] Este hàbit és d'esperar lloc que el tronc mamaliano va ser al principi insectívor. Es tracta d'un notable eixemple d'evolució convergent.

Referències

  1. ↑ Young, J. Z. 1977. La vida dels vertebrats. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0