Mirmecòfec
Un mirmecòfec és un animal que s'alimenta exclusivament de formigues i, en freqüència, també de termites (a pesar de que estes no són formigues). Com les costums de les formigues i termites són similars, les adaptacions requerides per al seu consum són anàlogues.
En els mamífers, les espècies mirmecófagas mostren una série d'adaptacions per a la captura de formigues i termites, entre les que destaquen la reducció o la pèrdua dels dents com a conseqüència de l'adopció d'una dieta a pur de assuts blans, l'allargament del morro, la possessió d'una llarga llengua cilíndrica, prima i apegalosa i de grans glàndules salivals, i la possessió de fortes garres per a excavar els formiguers i termiters.
Estes adaptacions s'han produït, en els mamífers, per lo manco cinc voltes de manera independent en llínees evolutives no relacionades: en els equidnas (monotrema) i en el numbat (un mamífer formiguer marsupial), i entre els placentarios en els pangolins (folídotos), en el porc formiguer (tubulidentats) i en els orsos formiguers i armadillos (xenartros).[1] Este hàbit és d'esperar lloc que el tronc mamaliano va ser al principi insectívor. Es tracta d'un notable eixemple d'evolució convergent.
Referències
- ↑ Young, J. Z. 1977. La vida dels vertebrats. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0