Mines de Sant Telmo
Les mines de Sant Telmo són un jaciment miner situat en el municipi espanyol de Cortegana, en la província de Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia. Pertany a la denominada faixa pirítica ibèrica, una vasta concentració de sulfur massius que s'estén pel Suroest peninsular, aplegant a posseir les reserves de Sant Telmo una de les pirita de major llei de tota esta zona. Encara que explotades inicialment durant l'Antiguetat, les mines varen tindre la seua principal activitat entre la segona mitat del sigle XIX i finals del sigle XX.
En l'actualitat el complex miner es troba inactiu.
Història
[editar | editar còdic]De forma similar a lo ocorregut en atres núcleus de la Faixa pirítica ibèrica, hi ha constància material de que les mines de Sant Telmo ya varen ser explotades durant l'Edat Antiga,[1] principalment pels romans.[2] Els estudis contemporàneus dels escoriales romans de la zona han indicat que l'argent va ser el metal de major producció durant este periodo.[3]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]A mitan del sigle XIX estos jaciments varen ser reactivats i varen començar a ser explotats de forma sistemàtica, trobant-se Sant Telmo entre les mines més importants de llavors.[4] L'ingenier francés Ernest Deligny, que va visitar la zona en 1853, va ser un dels primers que va posar en marcha els treballs d'extracció. Durant les següents décades els jaciments varen passar per mans britàniques i espanyoles. En 1868 la família Ybarra es va fer en el control de les mines i les va posar a càrrec de la Societat Anònima Minera La Sevillana, que les arrendaria entre 1882 i 1892 a la The Bede Metal Company. Les explotacions mineres a cel obert es varen iniciar en 1877, inicialment en les masses de Sant Germán i Cruzadillo, i ya al començament del sigle XX en la massa de Santa Bàrbara. En el pas dels anys l'introducció de noves tecnologies per a l'extracció o la construcció d'un ferrocarril propi varen supondre un alvanç considerable en l'explotació dels jaciments.
Entorn a les instalacions mineres es va ser articulant un poblat miner de certa entitat, Sant Telmo, que disponia de vivendes, un economato miner, una iglésia, un camp de fútbol, etc. Una part important dels treballadors també procedia de les propenques poblacions de Cortegana i El Cerro de Andévalo. L'explotació de Sant Telmo va ser abandonada en 1920 pel baix preu del coure en el mercat internacional,[5] per lo que les mines varen quedar sense activitat.
La seua riquea en pirita ferrocobrizas, en escassa presència en el mercat des de 1930, constituïa un element atractiu de cara a la compra de les mines. En la década de 1940 la companyia espanyola San Telmo Ibèrica Minera es va fer en el control dels jaciments, que varen ser reactivats en 1948.[6] Anys despuix, en 1954, es va instalar un malacate junt a l'explotació a cel obert.[5] Baixe l'empresa Sant Telmo Ibèrica Minera l'explotació va viure una etapa molt productiva, exportant pirita a diversos clients nacionals. A partir de la década de 1970 els treballs es varen concentrar principalment en la cridada Curta Santa Bàrbara. Les mines varen mantindre la seua activitat fins a a lo manco 1986-1992,[7] quan va cessar l'explotació pels baixos preus del coure. Les instalacions varen quedar abandonades i sense activitat.
Ferrocarril
[editar | editar còdic]Va aplegar a alçar-se un ferrocarril de via estreta que enllaçava les mines de Sant Telmo en l'estació de Valdelamusa,[8][9] de la llínea Zafra-Huelva, a través de la qual els minerals podien aplegar fins al port de Huelva.[10] A lo llarc de la seua existència va aplegar a contar en un parc motor format per huit locomotores de vapor i quatre locomotores diésel, aixina com una dresina per a llabors de transport.[11] A la secció inicial construïda en 1887 es varen afegir en posterioritat vàries prolongacions, per lo que el ferrocarril també va ser utilisat per atres explotacions de la zona: El Carpio, Lomero-Poyatos, Confesionarios, etc. El traçat va aplegar a alcançar una llongitut de 12,820 quilómetros.[12] Es va mantindre operatiu fins a la seua clausura en 1973,[13] per la creixent competència del transport per carretera.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pinedo Vara, 1963, p. 277.
- ↑ Pérez, 1998, p. 82.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ Moreno Rei, 1998, p. 31.
- ↑ 5,0 5,1 López Pamo, 2009, p. 14.
- ↑ Ferrero Blanco, 2000, pp. 148, 239.
- ↑ López Pamo, 2009, pp. 14, 224.
- ↑ Calderón, 2017, p. 472.
- ↑ Llaudaró, Abril de 1966, p. 22.
- ↑ Ayala Carcedo, 2001, p. 426.
- ↑ Romero, Manzano y Codonyer, 2006, pp. 326-327.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 439.
- ↑ Romero, Manzano y Codonyer, 2006, p. 328.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minas de San Telmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.