Lomero-Poyatos
Lomero-Poyatos és un jaciment miner espanyol situat en la província de Huelva, concretament en el terme municipal d'El Cerro de Andévalo. La mina va estar activa entre mediats de el XIX i finals de el XX, trobant-se inactiva en l'actualitat. Des de fa anys es proyecta la seua reobertura.
Història
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en atres jaciments de la Faixa pirítica ibèrica, hi ha constància de que en época romana es varen realisar llabors mineres en Lomero-Poyatos. Els estudis contemporàneus dels escoriales romans de la zona han indicat que el coure va ser el metal de major producció durant este periodo.[1]
A mitan del sigle XIX, despuix de la visita a la província de Huelva que va fer l'ingenier francés Ernest Deligny, es va reactivar de nou l'activitat minera en la zona. En 1864[2] es va iniciar l'explotació, inicialment a cel obert, encara que també es posarien en marcha llabors subterrànees. En la década de 1880 els jaciments de la zona varen passar a mans de la Compagnie dones Mines de Cuivre d'Aigües Teñir, sent estos adquirits en posterioritat per la Societat Francesa de Pirita de Huelva al començament del sigle XX.[3] L'explotació minera de Lomero-Poyatos es va mantindre fins al seu decliu i tancament en 1980.
La creixent demanda dels països emergents ha fet que numeroses mines de la faixa pirítica tornen a ser rendables, entre elles Lomero-Poyatos. Per això, es proyecta la seua obertura. En l'actualitat la mina posseïx unes reserves de 21 millons de tonellades de mineral, compostes per 640.500 tonellades de zinc, 189.000 tonellades de coure, 178.500 tonellades de plom, 46 millons d'onces d'argent i 2,28 millons d'onces d'or.[4]
Ferrocarril
[editar | editar còdic]Les instalacions de Lomero-Poyatos varen aplegar a estar enllaçades en la llínea Zafra-Huelva per mig d'un ramal de via estreta que aplegava fins a l'estació de Valdelamusa.[5] Este chicotet traçat, construït en 1887, seria ampliat anys despuix fins a les mines de Sant Telmo i la mina del Carpio.[3] El ferrocarril, que va aplegar a tindre una llongitut total de 12,820 quilómetros, va dispondre d'un parc motor format per huit locomotores de vapor i quatre màquines diésel.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ López Pamo, 2009, p. 192.
- ↑ 3,0 3,1 Romero, Manzano y Codonyer, 2006, p. 326.
- ↑ https://www.newswire.ca/news-releases/denarius-silver-announces-completion-of-acquisition-of-the-lomero-project-spain-and-conversion-of-subscription-receipts-859274059.html
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 439.
- ↑ Romero, Manzano y Codonyer, 2006, pp. 326-327.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lomero-Poyatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.