Mines de Rodalquilar
.jpg){kind=link}
Les mines de Rodalquilar són un complex miner abandonat i en ruïnes localisat en el poble de Rodalquilar, pertanyent al municipi de Níjar, en Almeria, Espanya. El descobriment de l'or en Rodalquilar es va produir per casualitat en 1864. L'última etapa correspon a l'empresa pública Adaro. A partir de 1956 es processaven unes 600 tonellades diàries de mineral procedents de les pedreres del Cerro del Cinto. La planta Denver (situada junt al Museu Miner) va tancar en 1966 per l'agotament dels filons.
Història
[editar | editar còdic]La mineria més coneguda de Rodalquilar és la contemporànea, la que s'inicia en el XIX relacionada en el benefici de l'or, pero no és l'única.
En primer lloc citem l'extracció i tractament del alum, un fijador dels colors per als teixits, que va tindre gran importància durant l'Edat Mija. Les mines d'alum es denominaven “tollos”, i no eren una atra cosa que trincheres a cel obert, molts d'ells perfectament identificables hui en dia. La busca d'alum va començar cap a l'any 1445, quan les mines bizantines varen ser perdudes a mans dels turcs, per a buscar atres fonts que abastiren a Europa. Este mineral va ser descobert en Rodalquilar en 1509, i poc despuix es va concedir l'explotació a Francisco de Vargas, un Conseller Real; encara que la producció es va detindre en 1520.[1] En el Playazo es va instalar una fàbrica i un poblat miner a principis de el XVI, recent terminada la Reconquista.
Els atacs dels pirates berberiscos eren continus, i en un d'ells va ser raptat tot l'antic poble dels Alum. Per a la seua protecció es va construir el soberp castell renaixentiste de la Torre dels Alum, junt al camí d'El Playazo, que miraculosament es manté en peu i que, curiosament, apareix en el spaghetti-western La mort tenia un preu, de Sergio Leone.
El desconeiximent de les característiques geològiques del lloc han anat derivant a lo llarc de l'història en una série de fracassos empresarials per la falta de planificació i previsió.
El descobriment del or en Rodalquilar està lligat a l'agotament dels filons de plom argentífero que es venien explotant en la zona des de principis de el XIX, tenint el seu auge entre 1870-1875, destacant la mina “Santa Bàrbara”.
En Rodalquilar es va viure una febra de l'or que va escomençar en la década de 1880, a on varen participar diferents empreses i particulars de diferents llocs del món. L'inici de l'activitat minera va provocar un aument de la població, al començ de dita activitat en 1933 Rodalquilar contava en uns 1000 habitants i va passar en 1960 a ser el segon núcleu de la població en el terme municipal de Níjar en 1345 habitants. No obstant al tancament de les mines va passar a tindre tan sol 79 habitants en l'any 1986. En la zona de Rodalquilar es distinguixen principalment dos fases mineres:
En 1883 es descobrix or en la mina “Les Chiquetes”, situada en el barranc del Llop, a menys d'un quilómetro del poble de Rodalquilar. La primera societat minera dedicada a l'extracció d'or va ser inscrita per José Manzano Castro el 2 de decembre de 1897 en el n.º 1376 i corresponia a la mina Les Chiquetes (una de les més importants en el XIX, si no la que més). Es varen fer 100 accions nominatives pertanyent el 70 % a la família Manzano (posteriorment també les mines "Demasía de les Chiquetes" i "Potosí") propietària dels terrenys. Més vesprada es va modificar la societat el 14 de juny de 1924 passant a 500 accions nominatives i lliberades. D'esta explotació s'extrea galena argentífera, que era enviada a fundició murcianes en barco. Era en estes citades fundició a on se separava el plom de l'argent, i a on es va descobrir l'existència de l'or en la mena. El problema per a la seua extracció era que l'or estava disseminat en la roca i requeria d'una tecnologia per a la seua extracció en la que no es contava en Rodalquilar. Les mateixes fundició varen subscriure contractes per a ser proveïts d'estes roques, l'or de les quals seria usat com fundente per a l'extracció del plom; per a posteriorment enviar els lingots a distints punts d'Europa, especialment Amberes, per a separar els dos metals.[2]
En 1915 es descobrix or en la mina “María Josefa”. A pesar de tot açò, doctors en geologia sostenen a dia de hui que, històricament, la mineria de l'alum ha segut molt més important en este lloc que la de l'or.[3] Les dos primeres empreses en intentar el benefici de l'or seran dos companyies privades en mans de miners locals: en 1925 ho fa “Mines Auríferas de Rodalquilar S.A.”, que va construir una instalació metalúrgica. Entre 1929-1930 l'empresa “Mines d'Abellán”, de mans de l'almeriense Antonio Abellán va construir una instalació metalúrgica per a benefici d'or construïda per l'empresa alemana Krupp Grusonwerk, en la concessió minera “Califòrnia” que també va fracassar.
En 1928 es crea en Madrit la companyia “Mines de Rodalquilar S.A”, presidida per Fernando María de Ybarra, el marqués de Arriluce de Ybarra, encara que l'empresa estava controlada per capital britànic. En 1931 conseguix l'obtenció a peu de mina de l'or de Rodalquilar per mig de cianuración. Per a això varen construir el complex conegut com a Planta Dorr, en els seus tancs agitadors i de llavat contracorrent i l'edifici P.A.F. Va mantindre l'explotació en èxit fins que en 1936 les mines són expropiades per sindicalistes que intentaran la seua explotació durant la Guerra Civil.
Despuix de la guerra civil espanyola, en 1940, totes les mines de la zona varen ser nacionalisades, fins que en 1966 l'INI, per mig de la seua empresa Adaro, tanca les mines d'or que posseïa en el poble. Un dels motius de la seua nacionalisació va ser l'inexistència en l'época de reserves d'or en el Banc d'Espanya, que va ser venut a l'Unió Soviètica durant la guerra per a comprar respal militar. Este or desaparegut es denomina l'Or de Moscou. El motiu del tancament definitiu de tot el complex miner es devia a la bajísima rendabilitat de l'extracció. A pesar de que encara queden cantitats d'este metal preciós, la seua concentració en la roca és tan baixa que no feya rendable el treball en este lloc. Es calcula que, per a la data del seu tancament devia haver una concentració d'uns 7 grams d'or per tonellada de roca extreta per a que una mina d'or fora econòmicament viable, pero solament es va estar extraent 5 grams per tonellada.
En 1989, les mines d'or es varen reobrir d'una manera casi fugaç, gràcies a la societat St. Joe Transaction Inc. i Cia., Societat Regular Colectiva, espanyola en capital britànic, per a tancar definitivament en l'any 1990, a pesar de que la concessió era per a un total de quatre anys.[4] En l'actualitat, per l'escalada del preu de l'or, podria tornar a ser rendable l'extracció en Rodalquilar. No obstant, la declaració de la zona en 1987 com parc natural fa impossible que torne l'activitat minera a la zona. S'estimen unes reserves d'unes tres tonellades d'este metal preciós.
Metals i minerals extrets
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Francisco Fernández Ortiz. «Mines d'alum de Rodalquilar en el bisbat d'Almeria:sigle XVI» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2013. Consultat el 26 d'agost de 2013.
- ↑ (2003) IGME (ed.). Patrimoni geològic i miner i desenroll regional (en Espanyol), pp. 609. ISBN 847840497X.
- ↑ Marta Soler. «Mines d'or de Rodalquilar. Un reclam turístic. Almeria» (en espanyol). Consultat el 24 d'agost de 2013.
- ↑ Antonio Torres. «Joe Transaction explotarà les mines d'or de Rodalquilar» (en espanyol). Consultat el 26 d'agost de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minas de Rodalquilar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.