Mineria en Taiwan
La mineria en Taiwan va ser una gran indústria, especialment de sofre, argila, or i carbó. Hui en dia, Taiwan carix de recursos naturals per a la mineria i depén de les importacions per a satisfer la seua demanda de minerals. Les actuals indústries mineres de Taiwan són de chicotet i mijà tamany en térmens de minerals explotats i de l'escala de la mineria, centrant-se principalment en el marbre i la pedra calcàrea per a les indústries del ciment, la pedra i l'artesania i l'arena i la grava per a les indústries de la construcció.[1] Les activitats mineres en Taiwan estan regulades per l'Oficina de Mines del Ministeri d'Assunts Econòmics.
Història de la mineria
[editar | editar còdic]
La mineria chinenca i la metalúrgia varen seguir als pobles hoklo, hakka, i han en l'Illa de Taiwan, particularment despuix de la caiguda de la dinastia Ming, (sigles XVI i XVII). El treball es va expandir baix els Qing, pero va ser llimitat per l'ocupació de les terres altes per part de pobles natius hostils.
Fins a 1880, els únics recursos que se sabia que existien en cantitats econòmiques i ubicacions eren el carbó, el sofre i el petròleu,[2] tots en el terç volcànic del norest de l'illa. La mineria va ser desenrollada progressivament tant pel govern com pels sectors privats.[3]
En acabant de que Taiwan (Tainan) i "Taashwi" (Tamsui) s'obriren al comerç exterior pel Tractat de Tianjin de 1858,Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp els barcos estrangers varen exigir a eixos ports que mantingueren els suministraments de carbó. Açò va ser proporcionat des de camps prop de Keelung i Tamsui, el carbó dels quals altament bituminoso es cremava ràpidament, pero que no obstant era utilisat pels bucs de guerra de l'Atarassana Fuzhou.[4] L'alta demanda va dur al contrabando i al robo desenfrenat, fins al punt de que el govern de Taiwan baix la dinastia Qing, va prohibir temporalment el comerç per a frenar els seus efectes nocius.[4] Qing va introduir la mineria moderna del carbó en Taiwan en 1877, quan va contractar a l'ingenier britànic Tyzack per a que obrira un pou de 91 m en maquinària moderna.[4]
l'indústria pesada de Taiwan va ser desenrollada per Japó tant abans com durant la Segona Guerra Mundial, pero el bombardeig dels Estats Units, particularment despuix de la Batalla Aérea de Taiwan en octubre de 1944, li va donar als nortamericans la supremacia aérea, en la producció minera devastada. Encara que l'indústria en general havia disminuït únicament un 33% des dels nivells de 1937 per al final de la guerra, la producció de carbó havia baixat de 200,000 tonellades mètriques (197,000 tonellades llargues; 220,000 tonellades curtes) a 15,000 tonellades mètriques (14,800 tonellades llargues; 16,500 tonellades curtes),[5] Més baix que la cantitat produïda a mitan de la década de 1870.[4]
Economia
[editar | editar còdic]A partir de 2013, els productes minerals varen representar el 10% del valor d'exportació de Taiwan. El sector també ampra a 2.758 treballadors.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mining in Taiwan (ROC) - Overview». Mbendi.com. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2013. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ Baynes, 1879, pp. 415–417.
- ↑ «Westernized Mining - 台灣大百科全書 Encyclopedia of Taiwan». Taiwanpedia.culture.tw. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2014. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Baynes, 1879, pp. 416.
- ↑ «歷史與發展 (History and Development)». Taipower Corporation. Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2009. Consultat el 6 d'agost de 2006.
- ↑ «Taiwan [advance release]». 2013 Minerals Yearbook. U.S. Geological Survey.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minería en Taiwán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.