Anar al contingut

Mina de les Herrerías

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mina de les Herrerías
Per a atres usos d'este terme vore Les Herrerías.
Archiu:MinaHerrerias. CAPS 0
Curta de la mina, en 2009.

Mina de les Herrerías i el respectiu llogaret miner és una emblemàtica explotació minera tant baix terra com a cel obert des de el XIX. Es troba prop de la localitat de Pobla de Guzmán, en la província de Huelva, Andalusia, Espanya.

Història

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que en atres jaciments de la Faixa pirítica ibèrica, hi ha constància de que en época romana es varen realisar llabors mineres en Herrerías. Els estudis contemporàneus dels escoriales romans de la zona han indicat que l'argent va ser el metal de major producció durant este periodo.[1] En posterioritat a este periodo els jaciments varen estar sense activitat i no seria fins a finals de el XIX quan es va reactivar l'explotació minera de Herrerías per part del capital estranger. Ya en 1853 la zona havia segut visitada per l'ingenier francés Ernest Deligny.[2]

Va ser explotada entre els anys 1880 i 1885 per la companyia The Bedell Metal & Chemical Company Limited, de capital britànica, i posteriorment per la francesa Société Anonyme de Saint Gobain, la Societat minera del Guadiana i la Societat Anònima Mines de Herrerías.[3] En 1909 l'explotació en pous i galeries es va alternar en les de cel obert i el manganeso va donar pas a la pirita. Entre els principals clients de Herrerías es trobaven les empreses Productes Químics Ibèrics, Societat Ibèrica del Nitrogen o Sefanitro.[4] Es va aplegar a construir una llínea de via estreta per a enllaçar les instalacions mineres en el port de la Laja, en el riu Guadiana. El traçat del denominat ferrocarril del Guadiana tenia 30 quilómetros de llongitut i transitava a través d'una série de curves a la vora del riu, descendint fins a alcançar el cargadero de mineral en La Laja.[5] La llínea va ser clausurada al tràfic en 1966.[6] L'activitat de les mines va ser decaent fins que es varen tancar en 1990.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gran Gil, 2016, p. 30.
  2. Flores Cavaller, 2011, p. 362.
  3. Les Herrerías (ed.): «Història de les Herrerías». Consultat el 13 de febrer de 2010.
  4. Ferrero Blanco, 2000, p. 262.
  5. Llaudaró, Abril de 1966, p. 22.
  6. Flores Cavaller, 2011, p. 445.