Mina Dominga
Dominga és un proyecte de mineria de ferro i coure en un nou port associat, ubicat en la Regió de Coquimbo, costa del nort chic de Chile.
Descripció del proyecte
Dominga és propietat de Andes Iron, empresa controlada per Carlos Alberto Délano i família.[1] El jaciment està ubicat a 16 quilómetros al norponiente de la localitat de La Higuera, i part de l'espai solicitat correspon a la Quebrada Els Choros. Aledaño a este lloc es contempla una planta procesadora, dos rajos miners, el depòsit d'estèril i el depòsit de relaves espesados, lo que supon una inversió total d'US$ 2500 millons.[2]
Es contempla extraure 12 millons de tonellades anuals de concentrat de ferro d'alta llei i 150 mil tonellades anuals de concentrat de coure.[2]
La planta es conectarà en el terminal d'embarque en la vora costera a través de tres ductos subterràneus de 26 quilómetros que duran aigua i ferro.[2]
El terminal d'embarque estarà emplaçat en la localitat de Totoralillo Nort. En este lloc es localisava el primer port miner de la Higuera. Allí es construiran les instalacions necessàries per a l'arreplega, filtrat i embarque del concentrat de ferro a través d'un sistema de correges transportadoras i carregadors mòvils que duguen directament el concentrat a cada celler de la nau. El sistema serà tancat, en l'objectiu de previndre fugues de material.[2]
L'iniciativa considera una planta dessalinisadora per a operar tots els processos en aigua de mar, i entregar ademés 5 litros per segon d'aigua desalinizada a la Comuna de la Higuera.[2]
Historial de tramitació ambiental
En l'Informe Consolidat d'Evaluació Ambiental del 24 de febrer de 2017, que aúna els informes dels servicis sectorials en atribucions ambientals, el Servici d'Evaluació Ambiental va recomanar aprovar Mina Dominga; l'informe conclou que "el proyecte complix en la normativa ambiental aplicable".[3]
En 2017 tant la Comissió d'Evaluació Ambiental de Coquimbo com el Comité de Ministres del segon govern de Michelle Bachelet varen rebujar l'iniciativa.[1] La decisió va derivar en la renúncia de dos ministres del gabinet de Bachelet[4] i en una llarga pugna judicial.
En abril de 2021 el Primer Tribunal Ambiental, en sèu en Antofagasta, va acollir de forma unànim la reclamació en favor de l'iniciativa i va resoldre que la Comissió d'Evaluació Ambiental de Coquimbo devia realisar una nova votació.[5] La votació es va realisar en agost de 2021, durant el segon govern de Sebastián Piñera, en un resultat que va aprovar el proyecte miner per onze vots a favor i un en contra.[5]
En giner de 2023 el comité de ministres va rebujar el proyecte miner Dominga. "L'evaluació es va fer en bases en múltiples aspectes i informes que varen ser considerats, aixina que és una evaluació ben robusta tècnicament", va dir la ministra del Mig ambient, Maisa Rojas.[6] El proyecte va rebre informes desfavorables per part de la Subsecretaria del Mig ambient, la Corporació Nacional Forestal (Conaf), la Subsecretaria de Peixca i Acuicultura, el Servici Agrícola i Ganader, la Direcció general d'Aigües i el Ministeri de Salut.[7] Despuix del fallo, Andes Iron va manifestar que apelaria la decisió davant el Tribunal Ambiental de Antofagasta.[8]
En decembre de 2024, el Tribunal Ambiental de Antofagasta va acollir el recurs presentat per Andes Iron i va deixar sense efecte la resolució del comité de ministres.[9] La sentència va senyalar que la resolució havia incomplit el fallo dictat pel mateix tribunal en 2021, en acollir matèries que ya havien segut abordades en aquella instància, i ademés hauria infringit els principis d'imparcialitat, probidad administrativa, de protecció de la confiança llegítima i incompliment del determini fatal per a la resolució de les reclamacions administratives.[10]
Despuix d'açò, en giner de 2025, el comité de ministres va tornar a sesionar i va rebujar novament el proyecte per considerar que va excloure les observacions sobre biodiversitat realisades per la CONAF, i que el seu pla de prevenció de contingències i emergències resultava insuficient per al risc de derrame d'hidrocarburs.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Orellana, Gustavo. «Primer Tribunal Ambiental acull reclamació en favor del polèmic proyecte miner Dominga i ordena repetir votació», La Tercera, 16 d'abril de 2021. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Coneix Dominga». Web Oficial del proyecte. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ Servici d'Evaluació Ambiental. «INFORME CONSOLIDADO DE EVALUACIÓN DEL ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO “DOMINGA”» pàg. 303. Consultat el 19 de giner de 2023.
- ↑ «Dominga, el polèmic proyecte miner que el govern de Chile va rebujar per motius ecològics i que ya va provocar la renúncia de dos ministres», BBC, 1 de setembre 2017. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 Sant Joan, Patricia (11 d'agost de 2021). «Comissió d'Evaluació Ambiental de Coquimbo aprova polèmic proyecte miner Dominga». La Tercera. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ Mellado, Beatriz (2023-01-18). «Per decisió unànim: Comité de Ministres rebuja proyecte Dominga avaluado en US$2.500 millons». Emol. Consultat el 2023-01-18.
- ↑ «Servicis tècnics emeten durs informes contraris al proyecte Dominga». El Mostrador (2022-12-30). Consultat el 2023-01-19.
- ↑ Molina, Tomás (2023-01-18). «Proyecte Dominga: Andes Iron apelarà davant tribunals ambientals per a revertir rebuig de Comité de Ministres». Emol. Consultat el 2023-01-18.
- ↑ «Justícia falla a favor de Dominga i revoca rebuig del Comité de Ministres al controversial proyecte». Ràdio Universitat de Chile (10 de decembre de 2024). Consultat el 10 de giner de 2025.
- ↑ «Primer Tribunal Ambiental acull reclamació de Andes Iron i deixa sense efecte el rebuig -efectuat pel Comité de Ministres- del proyecte miner portuari Dominga». Primer Tribunal Ambiental (10 de decembre de 2024). Consultat el 10 de giner de 2025.
- ↑ «Comité de Ministres sesionó de manera extraordinària i va resoldre la calificació ambiental del proyecte miner-portuari Dominga». Ministeri del Mig ambient (9 de giner de 2025). Consultat el 10 de giner de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina Dominga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.