Mimosa tenuiflora

Mimosa tenuiflora (Mimosa tenuiflora)

Mimosa tenuiflora és una espècie d'arbust en la família de les fabáceas. Es troba en Amèrica. És un arbre espinós de corfa color castany rojós que pot tindre entre 4 i 6 m d'altura. Són característiques les seues espines curtes erectas molt punchants, d'entre 2 i 3 cm. Presenta una flor de color blanc-groguenc, generalment en forma de mechó cilíndric.

És coneguda popularment com catinga, jurema, jurema preta, tepescohuite o tepezcohuite.

Inflorescència i fullage

Descripció

Són arbreés o arbusts, que alcancen un tamany de 1–8 m d'alt, en les branques acostilladas, puberulentas, en tricomas glandulares i/o glándulas sésiles, glabrescentes, en aguijones disposts irregularment en els entrenudos a inermes. Pinnas 5–10 parells; folíols 10–30 parells, oblicuamente lineares a angostamente oblongos, 3–6 mm de llarc i 0.7–2 mm d'ample, àpiç mucronulado a obtús, marge ciliat a pla, puberulentos a glabros i en punts resinosos en abdós superfícies; pecíols inermes, estípulas àmpliament lanceoladas a subuladas, tomentosas a glabras i glandulosas. Mechós 3–6.5 cm de llarc, denses, axilars, bràctees 1/3 de la llongitut de la corola; cáliz campanulado, 1/3 de la llongitut de la corola, puberulento i en glándulas, marge ciliat; corola 4-lobada, glabra, en glándulas sésiles en els llops, rosada a purpúrea; estams 8. Frut lanceolado, 2–4.5 cm de llarc i 5–7 mm d'ample, en 2–6 artículs, àpiç acuminado a rostrado, valvas en glándulas sésiles abundants i tricomas glandulares quan inmaduras, en nervadura conspicua, marge inerme, estipitado; llavors lenticulares, 4.1–4.7 mm de llarc, 3.1–3.8 mm d'ample i 1.6–2.3 mm de gros, la testa plana, café-rojosa, la llínea fisural 3/4 de la llongitut de la llavor.

Distribució i hàbitat

Esta espècie podria trobar-se en Nicaragua, en boscs caducifolios, xares espinoses i àrees pertorbades de boscs de pi-encinos; a una altitut de 25–1520 m; es distribuïx des del sur de Mèxic, Hondures, El Salvador, Panamà, Colòmbia, Veneçola i Brasil. Es localisa principalment en zones semiáridas de Brasil, sobretot en l'est. També es pot trobar en Mèxic, concretament en la regió de Chiapas i Oaxaca en altures compreses entre els 800 i els 1000 m s.n.m.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita inicialment com Acacia tenuiflora per Carl Ludwig Willdenow i publicada en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1088, en 1806, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta; i ulteriormente, seria transferida al gènero Mimosa per Jean Louis Marie Poiret en Encyclopédie Méthodique. Botanique ... Supplément 1(1): 82, en 1810.

Sinonímia

• Acacia hostilis Mart.
• Acacia tenuiflora Willd. (basónimo)
• Mimosa cabrera H.Karst.
• Mimosa hostilis (C.Mart.) Benth.
• Mimosa limana Rizzini

Importància cultural i econòmica

En Brasil, les nacions indígenes i urbanes elaboren una beguda a partir de la mescla de Mimosa hostilis en atres plantes, coneguda com jurema, els efectes de la qual enteógenos són característics i considerats màgics pels subjectes de jurema. En l'estat de Pernambuco s'elabora una beguda ritual coneguda com "Vinho de Jurema".

A l'extracte de la raïl se li atribuïxen propietats com l'enfortiment del cuiro cabellut i el rejuvenecimiento de la pell. La seua presència en la composició de productes comercials destinats a este fi és freqüent en l'actualitat.

També es descriuen efectes beneficiosos en ferides, cremades i problemes de la pell (justificable degut a que el contingut de la raïl és ric en taninos, saponinas, arabinosa i lípits).

El tepezcohuite s'indica per a resoldre problemes de la pell. Per a aliviar grans i ferides, es hervir el clafoll (corfa) i es deixa gelar fins que estiga tébea, en ella es llava la part afectada 3 o 4 voltes al dia diàriament fins que cicatrise. Per a curar les cremades es hervir el clafoll fins que quede la quarta part d'aigua; açò s'aplica una volta al dia en la zona afectada, o be, es torra un pedacito de clafoll, es mol en aigua i s'aplica.

Metabòlits secundaris

De la corfa del tronc s'han identificat els triterpenos saponínicos mimonósidos A, B i C; Els esteroles glucósidos de campesterol, estigmasterol, i daucosterol; els alcaloides del indol, 5-hidroxi-triptamina i N-N-dimetil-triptamina.

Farmacologia

En la corfa del tronc s'ha detectat activitat antibiótica i estimulant de múscul pla. Els extractes hexánico, d'acetat d'etil, butanólico, etanólico, metanólico, metanólico-acuoso i acuoso són actius contra Escherichia coli i Staphylococcus aureus, llevat els extractes hexánico, metanólico, metanólico-acuoso i acuoso, els atres varen estimular el múscul pla quan es varen provar en teixit d'íleo, estòmec i úter de rata.

Els extractes polars varen eixercir també activitat antibiótica contra Bacillus cereus, Bacillus subtilis, Candida albicans, Candida pseudotropicalis, Citrobacter freundi, Enterobacter alkalescens-dispar, Enterobacter liquefaciens, Enterobacter sakasakii, Klebsiella oxytoca, Klebsiella pneurnoniae, Proteus mirabilis, Proteus morganii, Proteus rettgeri, Proteus vulgaris, Pseudomona aeruginosa, Salmonella enteritidis, Salmonella cholerae-suis, Salmonella typhi, Serratia marcescens, Shigella flexneri, Shigella sonnei, Staphylococcus epidermis, Streptococcus beta-hemolitico i Yersinia enterocolitica.

Efectes alucinogens

La Mimosa tenuiflora conté la N,N-dimetiltriptamina (N,N-DMT) en efectes psicoactivos semblances al LSD i a la Ayahuasca. En concret, en l'extracte de raïl d'esta planta s'han detectat nivells propencs al 0,5% de N,N-DMT.^{cita requerida} En Mèxic el contingut de DMT pot estar per damunt del 1%.

Efectes secundaris al consum

Les conseqüències més immediates per consum de corfa de raïl de la Mimosa hostilis solen ser les nàusees i les bossades.

Els efectes secundaris depenen principalment de la cantitat ingerida.

Bibliografia

1. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Mimosa tenuiflora.