Milarita
La milarita és un silicat hidratado de potassi, calcio, alumini i berili, que pertany a la classe dels ciclosilicatos, i dins d'esta al cridat «grup de l'osumilita». Va ser descoberta en 1868 en Val Giuv, en el municipi de Tujetsch, del cantón dels Grisones (Suïssa), encara que el recolector de cristals (strahler) que la va trobar va dir que procedia de Val Milà per a reservar-se el jaciment.[1] Quan Kenngott[2] va descriure la nova espècie, li va donar el nom de la localitat falsa. La localitat tipo és conseqüentment Val Giuv
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un ciclosilicato del tipo aluminosilicato de berili, en potassi i calcio, hidratado. Com tots els de el grup de la osumilita la seua estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice. Ya que el berili era un element difícil d'analisar fins que es varen descobrir les tècniques espectroscópicas, la seua presència va passar inadvertida en la milarita fins a 1931[3]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]La milarita és un mineral característic de les cridades venes alpines, de cuarzo o de sienitas alcalinas. També es troba en diversos tipos de pegmatita i en cavitats miarolíticas de granit. Sol trobar-se associat a atres minerals com: ortoclasa, albita, fluorita, berilo, bertrandita, bavenita, cuarzo, calcita, moscovita o clorita. Encara que està prou difòs, no abunda en cap localitat. La majoria dels jaciments es troben en els Alps, especialment en Suïssa i en particular en els mazizos del Gotardo i de Aare. Els millors eixemplars s'han trobat en Val Giuv.[1] Fòra dels Alps, el jaciment més important és el de la pegmatita de Jaguaraçu, en Mines Gerais (Brasil).[4] En Espanya s'ha trobat en cavitats miarolíticas de les pedreres de granit de Cadalso dels Vidres (Madrit) i en les de Les Vendes en Penya Aguilera i Polze (Toledo).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 The Mineralogical Record, 35, 405-418.
- ↑ Neues Jahrbuch fúr Mineralogie, Geologie und Palántologie, 80-81..
- ↑ American Mineralogist, 16, 469-470.
- ↑ The Mineralogical Record, 35, 405-418.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Silicat, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 265-266. ISBN 978-84-8321-883-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Milarita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.