Mijaíl Bulgákov

Mijaíl Bulgákov

Mijaíl Afanásievich Bulgákov (en ruso: Михаил Афанасьевич Булгаков; Kiev, Imperi rus, Plantilla:Julgregfecha-Moscou, Unió Soviètica, 10 de març de 1940) va ser un escritor, dramaturc i mege soviètic de la primera mitat de el XX. La seua obra més coneguda és la novela El mestre i Margarita considerada una obra mestra que va ser publicada pòstumament.

Biografia

Va ser el primogènit dels sèt fills de Afanasi Bulgákov, professor assistent en l'Acadèmia de Teologia de Kiev, prominent ensagiste rus ortodox, pensador i traductor de texts religiosos. La seua mare va ser Varvara Mijáilovna Bulgákova (de fadrina Pokróvskaya), naixcuda en Karáchev, Rússia, i de professió professora. Els seus yayos varen ser abdós clercs de l'Iglésia ortodoxa russa. Afanasi Bulgákov va nàixer en l'uyezd de Bryansk de la governació d'Oriol (Rússia), a on el seu pare era predicador i es va mudar a Kiev per a estudiar en l'Acadèmia Kiev-Mohyla.

Des de la seua chiquea, es va sentir atret pel teatre i l'òpera i escrivia comèdies, que els seus germans i germanes representaven en casa. Des de 1901 fins a 1904, va assistir a la Primera Escola Secundària de Kiev, a on va mostrar interés per la lliteratura russa i europea, i els seus autors favorits en eixe temps varen ser Gógol, Pushkin, Dostoyevski, Saltykov-Schedrín i Dickens. Els seus mestres varen eixercir una gran influència en la formació del seu interés per la lliteratura. Despuix de la mort del seu pare en 1907, la seua mare, molt culta i una persona extraordinàriament diligent, va assumir la responsabilitat de la manutenció de la família. Despuix de la seua graduació en 1909, va ingressar en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Kiev, la qual va finalisar en una recomanació especial. Va ocupar un lloc de mege en l'Hospital Militar de Kiev.

En 1913, va contraure matrimoni en Tatiana Lappa. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial es va oferir com a mege voluntari en la Creu Roja i va ser enviat de colp i repent al front de guerra, a on va ser ferit de gravetat a lo manco en dos ocasions. Sofriria les seqüeles d'estes ferides durant prou temps, sobretot un dolor crònic a nivell de l'abdomen. Per a paliar els seus dolors, es va suministrar morfina. Es creu que durant el següent any la seua adicció va ser en aument. En 1918, va deixar d'injectar-se morfina i mai més tornaria a fer-ho en el futur. El seu relat titulat Morfina, publicat en 1926, dona testimoni de la seua adicció.

En 1916, es va graduar del Departament de Medicina de l'Universitat de Kiev i va dirigir un chicotet hospital públic en la governació de Smolensk. Esta experiència li va inspirar el llibre de relats Diari d'un jove mèdic Es va allistar en els seus germans en l'Eixèrcit Blanco i en 1919 va ser enviat al nort del Caucas.

Despuix de la pren del poder pels bolcheviques i posterior guerra civil, una part de la seua família es va exiliar a París, mentres Mijaíl i els seus germans es trobaven en el Caucas. Allí va començar a treballar com periodiste. A pesar de la seua situació relativament privilegiada durant el règim d'Iósif Stalin, quan li'l va invitar a treballar com a doctor per als governs de França i Alemània, se li va impedir emigrar de Rússia pel tifus. Va ser llavors l'última volta que va vore els seus germans varons i a la seua mare.

Encara que els seus primers intents d'escriure ficció els va fer en Kiev, no es decidiria a deixar la medicina per a dedicar-se a la lliteratura fins a 1919. El seu primer llibre va ser un almanac de folletins cridat Perspectives de futur, escrit i publicat eixe mateix any. En 1921, es va mudar a Moscou en la seua esposa i sense diners. Provablement varen conseguir sobreviure al seu primer hivern allí gràcies a que varen poder estajar-se en una habitació que el marit de la seua germana Nadia tenia llogada en un pis comunal. Va viure prop dels Estanys del Patriarca, lloc a on se situaria gran part de la seua posterior novela El mestre i Margarita. Testimoni de l'admiració dels moscovites per la novela són els grafiti que a mitan de 1983 varen començar a inscriure's en el portal i les escales de dita vivenda; a l'any següent es podien contabilisar uns 1000, entre dibuixos de personages, episodis i cites de la novela ademés de poemes dedicats a Bulgákov. Quatre anys despuix (en 1925) es divorciaria de la seua primera esposa, per a contraure matrimoni en Liubov Beloziórskaya. Va publicar noveles i artículs durant la primera mitat dels anys 20, i en 1926 va estrenar l'adaptació teatral de la seua novela La Guàrdia Blanca, en el títul Els dies dels Turbín per la censura. Va ser un èxit de públic, pero les crítiques varen ser adverses des d'un punt de vista ideològic i es va iniciar una campanya contra ell en este sentit que duraria tota la seua vida. A penes un més més tart va estrenar la seua segona obra, L'apartament de Zoia, una sàtira del món de la delinqüència durant el periodo de la NEP. Des de 1927, la seua carrera va començar a sofrir per la constant crítica acusant-li de ser massa antisoviético. Per a 1929, la seua carrera estava arruïnada, i el govern havia censurat i prohibit la publicació de qualsevol dels seus treballs i la posada en escena de qualsevol de les seues obres.

En 1932, es desposó per tercera volta, en Yelena Shilóvskaya, qui seria l'inspiració per al personage de Margarita en la seua novela més famosa. Durant l'última década de la seua vida, va continuar treballant en El mestre i Margarita, va escriure obres de teatre, crítiques i relats i va realisar vàries traduccions i adaptacions teatrals de noveles. Moltes d'elles no varen ser publicades i unes atres varen ser destruïdes per la crítica.

Bulgákov mai va recolzar el règim, i es mofó de les seues deficiències en vàries de les seues obres, lo que li supondria dèu anys d'ostracisme. La major part dels seus escrits va permanéixer en els caixons del seu escritori durant vàries décades. En 1930, va escriure una carta a Stalin solicitant permís per a emigrar de l'Unió Soviètica, si és que esta es negava a valorar-ho com a escritor. Com a resposta va rebre una cridada personal del propi Stalin, demanant-li explicacions sobre la seua petició. L'escritor contaria en el seu diari cóm va ser este un dels moments més dramàtics de la seua vida puix, commocionat, no es va atrevir a reiterar la seua petició en aquell moment, llimitant-se a afirmar que un escritor no pot viure llunt de la seua pàtria. Stalin, no obstant, havia gojat una de les seues obres, Els dies dels Turbín, per lo que li va trobar treball en el Teatre de la Joventut Obrera de Moscou (Театр рабочей молодёжи o, abreviat, TRAM), i després en el Teatre d'Art de Moscou.

En el teatre, a on estrenaria algunes de les seues obres, va tindre que soportar un constant acossament per part del NKVD, que va aplegar a registrar el seu domicili i a detindre-ho en més d'una ocasió, sent prohibida la publicació de les seues obres. Va morir en 1940 a causa d'un problema renal hereditari i va ser enterrat en el cementeri moscovita de Novodévichi.

Primeres obres

En vida, Bulgákov va ser conegut sobretot per les obres en les que va contribuir al Teatre d'Art de Moscou de Konstantín Stanislavski. Inclús en acabant de que les seues obres anaren prohibides, Bulgákov va escriure una comèdia grotesca fent aparéixer a Iván el Terrible en el Moscou dels anys trenta. Este fet va poder salvar la seua vida en l'any fatídic de 1937, en el que casi tots els escritors que no recolzaven el liderage de Stalin varen ser porgats.

Bulgákov va començar a escriure prosa a principis de la década de 1920. A mitan de la década, va sentir admiració per l'obra d'H. G. Wells i va escriure vàries històries en elements de ciència ficció.

Contes

Estan arreplegats en molt distintes coleccions. Notes en els punys són un bell eixemple dels relats breus de l'autor. Molts contes seus, que pot llegir-se com ficció novelesca, vertebrat entorn a les primeres aventures mèdiques d'un jove graduat en Medicina, trasunto del propi Bulgákov, la majoria dels relats donen testimoni del mege rural que va anar l'escritor. Estos relats recorden els de William Carlos Williams, en el seu anecdotario de parts, amputacions, #traqueotomia, #curació de #sífilis, fracassos clínics, pero existix la diferència entre un rus i un nortamericà, encara que siguen d'époques molt contigües. Destaca la voluntat narrativa de Bulgákov, que acredita una notòria capacitat introspectiva i de distanciament respecte a la pròpia persona, en un toc inevitable de certa comicitat. Tot això en mig d'un paisage dominat obsesivamente per la neu i relatat en agilitat i calidea.

Menció a banda mereix el relat Morfina. Es tracta del diari d'un companyer del protagoniste, el mege Poliakov, que deixa a la seua mort el estremecedor relat d'eixes pàgines confessionals, que són la crònica d'una destrucció, referida en térmens turbadores (segons pareix, Bulgákov va ser morfinómano durant un temps). Escrivia al començ de la seua terrible experiència: «No puc deixar d'alabar a qui per primera volta va extraure la morfina de les cabecitas de les roselles. És un verdader benefactor de la humanitat», este mateix subjecte acaba per confessar que «M'he destruït solament a mi mateixa». En la seua confessió afluyen moments estremecedores: «La mort de set és una mort paradisíaca, beatifica en comparació a la set de morfina». Conscient del personage que dibuixa, el diarista anota: "En realitat no és un diari sino una història clínica". O be: «Si yo no estiguera marcat per la meua formació de mege, afirmaria que normalment el ser humà solament pot treballar despuix d'una injecció de morfina».

Cor de gos

No menys interessant és Cor de gos, una novela curta en la que Bulgákov obertament (i en un cinisme i ironia impressionants) critica els anys 20 del poder soviètic. El llibre no va vore la llum sino fins a fins dels 80. L'història se centra en un gos vagabunt que és arreplegat per un científic, qui ho opera i li empelta els testículs i la #hipòfisis d'un home de 25 anys, un membre de la classe popular mort en una reyerta; si el relat, per una part, s'inspira en els experiments de rejuvenecimiento que en l'época estava portant a terme el Dr. Serge Vóronov, no deixa per això de contindre una bona càrrega d'ironia sobre el “nou home soviètic” que promovia el govern. Un relat que en to humorístic reflectix la durea d'una vida forçada per un ideal.

El Mestre i Margarita

La novela satírica El mestre i Margarita (Мастер и Маргарита), publicada per la seua esposa vintissís anys despuix de la seua mort, en 1966, és la que ha otorgat l'immortalitat lliterària a Bulgákov. Es va publicar, censurada, en la revista Moskvá per entregues, la primera en una tirada de 150 000 eixemplars que es va agotar en unes poques hores. La censura havia eliminat unes xixanta pàgines mecanografiadas, que pronte es varen distribuir clandestinament en Moscou. En 1973, trentatrés anys despuix de la mort de Bulgákov, es va publicar íntegra. En opinió de molts, El mestre i Margarita és una de les millors noveles del periodo soviètic. La novela va contribuir a crear vàries frases fetes en llengua russa, com per eixemple, "els manuscrits no ardixen". Un manuscrit del Mestre, destruït, constituïx un important element de la trama i, de fet, Bulgákov va tindre que tornar a escriure la novela de memòria, despuix d'haver cremat el manuscrit ell mateixa. La reconstrucció posterior de Marietta Chudakova és considerada ara la versió més autorisada.

Existixen tres traduccions a l'espanyol de El mestre i Margarita, la d'Amaya Lacasa Sánchez (1967), Juliol Trabucant Serrano (2001) i l'última, de Marta Rebón (2014). Alguns crítics consideren que la novela està inacabada puix Bulgákov va morir abans de poder revisar la segona part i cal tindre en conte que va escriure a lo manco sis versions de la mateixa, que va escomençar a elaborar en 1928.

Esta novela va servir d'inspiració a Mick Jagger, cantant de la banda britànica de roc The Rolling Stones, per a compondre la controvertida cançó Sympathy for the Devil.

Relats breus

• Salm
• El fòc del Jan
• Els quatre retrats
• L'holandés errante
• Un tipo abominable
• L'aigua de la vida
• Tractat sobre la vivenda
• Un dia de la nostra vida
• Una història de diamants

Obres de teatre

• Iván Vasílievich, 1936 (Иван Васильевич) — Iván el Terrible, gràcies a la màquina del temps, aplega a un pis comunitari en el Moscou dels anys trenta
• L'illa púrpura, 1927 (Багровый остров)

Noveles

• Vida del senyor de Molière, 1962 (Жизнь господина де Мольера)
• El mestre i Margarita, 1928-1940 (Мастер и Маргарита)
• Morfina, 1926 (Морфий )
• Cor de gos, 1925 (Собачье Сердце)
• Els ous fatals, 1924 (Роковые яйца)
• Maleficis, 1925 (Дьяволиада)
• La Guàrdia Blanca, 1922-1924 (Белая гвардия)
• La novela teatral, 1936-1937 (Театральный роман или Записки покойника)

Bibliografia

• Morfina. Granada, Traspiés, 2014. ISBN 978-84-942534-0-9 Traducció: Charlaine Mira; ilustracions: Zaafra.
• Notes en els punys; Iván Vasílievich. Barcelona, Alfabia, 2009. ISBN 978-84-937348-0-0 Traducció: Selma Ancira.
• La guàrdia blanca. Quarzo, 2006. ISBN 978-970-732-149-6
• Les aventures de Chíchikov. Els ous fatídics. Vigo, Maldoror, 2007. Traducció: Jorge Segòvia i Violetta Beck.
• Correspondència (1926—1940). Vigo, Maldoror, 2006. Traducció: Jorge Segòvia i Violetta Beck.
• Relats de Moscou. Vigo, Maldoror, 2006. Traducció: Jorge Segòvia i Violetta Beck.
• El mestre i Margarita, Madrit, Aliança, 2003. Traducció: Amaya Lacasa.
• El mestre i Margarita, Nevsky Prospects, 2014. Traducció: Marta Rebón.
• El mestre i Margarita, Navona_Ineludible, 2020. Nova traducció: Marta Rebón. ISBN 978-84-17978-66-2
• Morfina, Barcelona, #Anagrama, 2001.
• Cor de gos; L'illa púrpura. Galàxia Gutenberg, 1999. ISBN 978-84-8109-248-6
• Cor de gos. Mármara 2020. Traducció: Marta Sánchez-Nieves. ISBN 978-84-120080-5-0
• Els ous fatals/ Maleficis, Madrit, Valdemar, 1990. Traducció Silvia Serra
• Cartes a Stalin, en I. ZAMIATIN, Grijalbo-Mondadori, col. L'Espill de Tinta. Madrit, 1991.
• Vida del senyor de Molière. Barcelona, Montesinos, 1983. Traducció: Ricardo San Vicente.
• Els dies dels Turbín. ASOC. DIRECTORS D'ESCENA, 2002. ISBN 978-84-95576-17-0
• Dò Quixot. ASOC. DIRECTORS D'ESCENA, 1992. ISBN 978-84-87591-24-2
• Salm i atres contes inèdits. Editorial Nevsky Prospects. 2011. Traducció Raquel Marqués García. ISBN 9788493824617
• Diari d'un jove mèdic. Aliança Editorial, 2016. Traducció: S. Casanova. ISBN 978-84-9181-715-4

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mijaíl Bulgákov.

Mijaíl Bulgákov en Viquidites.

• Bulgakov.ru — (en rus)
• Bulgakov Project (en rus)
• Master i Margarita Un tribut a l'obra mestra de Mijaíl Bulgákov. (en rus), (holandés) i (en anglés)
• "Bulgákov, Faithfull, Jagger i tu". Per Juanfran Molina
• Selecció d'obres de Mijaíl Bulgákov (en és)

• lluitar-per-la-pàtria-de-Sholojov-en-El-mestre-i-Margarita-de-Bulgakov-ad168.htm Comparació de El mestre i Margarita en Varen lluitar per la pàtria, de Mijaíl Shólojov
• Notes en els punys. Iván Vasílievich de Mijaíl Bulgákov, Edicions Alfabia, Barcelona (en és)
• Plantilla:IMDb nom