Morfina (novela)

Morfina és un relat de Mijaíl Bulgákov que va ser escrit en 1921 i publicat per volta primera en 1926 en la revista Meditsinski Rabótnik.

Encara que a voltes s'inclou dins de l'antologia dels Relats d'un jove mèdic, lo cert és que el tema i la forma varien significativament respecte d'atres narracions. Morfina és el primer relat en el que Bulgákov utilisa una estructura doble, dos narradors, i una història dins d'una atra història, tècniques que, en els anys, manejarà en un notable mestrage en les seues obres El mestre i Margarita.

En narratología, el somi és un fantàstic recurs que permet jugar en els plans i les realitats com cap atre sistema verbal, i en eixa suspensió de la realitat quotidiana, els personages i els fets es desdoblan, lo que permet introduir elements que, d'una atra forma, semblarien no encaixar en la trama. per una atra part, el somi ha segut des de sempre la metàfora més comuna per a la mort, per la similitut aparent d'abdós estats, i coincidint mort i somi en la pèrdua de consciència i en l'abandó del ser humà de la seua arraïlada social (lo del subconscient vindrà més vesprada), la lliteratura ha abundat en el tractament d'abdós.

El trist personage de Morfina nos presenta el somi induït en el que se sumix qui s'evadix d'esta realitat per a instalar-se en una atra paralela. No és un somi en tota regla, certament, sino alguna cosa més semblat a un estat de irrealidad, a una suspensió del juí, una via d'eixida en la que, per mig de la morfina, es troba el somi a on abans no hi havia més que insomni, la felicitat a on abans hi havia tristor i la pau a on regnava l'inquietut. Esta ensoñación induïda anirà mostrant poc a poc el seu aspecte més cruel, espentant insensible pero pertinazmente a l'héroe contra els llímits de lo humà.

Ademés del valor intrínsec que puga tindre la descripció de les fases de l'adicció i de les visions obsessives, este somi induït, esta evasió forçada és un poderosíssim recurs lliterari per a desdoblar al personage en dos, per a introduir derives alienes a la trama, que en el cas del detallat diari del doctor Poliakov inclouen recorts, obsessions, pors i fins a certs devaneos musicals. Poc sabem de Poliakov en la seua vida quotidiana, perque el personage ho és mentres que nos narra la seua relació en la morfina. Els seus somis i les seues visions nos donen conte del trasfondo i pretenen explicar el per qué, encara que també trobem visions delirants, crípticas i irracionals que contribuïxen a donar una idea de la confusió i el deliri en que ya es troba sumit.

Morfina està basat en l'experiència vital del propi autor, que es va convertir en adicte despuix de prescriure-li-la ell mateixa com a remei paliatiu front als padecimientos que li provocava un grup que va contraure en practicar una traqueotomia en el poble de Nikólskoie. Bulgákov va conseguir superar l'adicció, segons confessa, gràcies a l'ajuda de la seua dòna i a un llarc procés de desintoxicació a la seua tornada a Kiev, a on va passar tot un any disminuint progressivament les dosis. No obstant, llunt de ser una mera descripció d'un procés clínic, com els breus Relats d'un jove mèdic, el relat es va convertir en una llarga reflexió sobre la soletat i l'aïllament als que Bulgákov es vea forçat per la seua adicció, i sobre la culpa aparellada al procés de degradació moral en el que es vea immers.