Anar al contingut

Migració de senyes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La migració de senyes consistix en la transferència de materials digitals d'un orige de senyas a un atre, transformant la forma llògica de l'ent digital de modo que l'objecte conceptual puga ser restituït o presentat per un nou equipe o programa informàtic. Es tracta d'una consideració clau per a qualsevol implementació, actualisació o consolidació d'un sistema informàtic. Es distinguix del refresc, que es llimita a mantindre el fluix de senyes transferint-los simplement d'un soport a un atre. Hi ha vàries estratègies que poden ser considerades una forma de migració, que diferixen en el moment en que es produïx la transformació i en els tipos d'objectes transformats. El método de migració més propost consistix en convertir de manera permanent un format llògic en un atre, de manera que tots els objectes ”migrados” puguen ser presentats en una tecnologia diferent.[1]

Existixen diversos motius per a realisar una migració, tals com la preservació o difusió dels continguts, millores en el funcionament, complir en nous requeriments d'usuari o de software, l'interoperabilidad, l'actualisació de versions, l'estandardisació de la tecnologia, la reducció de costs en optar per un software lliure, l'aument en el volum de senyes, nous processos de negoci o millores en la seguritat o el control de l'informació, entre atres escenaris possibles.[2]

Categories

[editar | editar còdic]

Les senyes poden ser generats per múltiples aplicacions de software, almagasenats en diversos mijos com archius, servidors o bases de senyes, i ademés intervindre en varis processos de negoci, aixina que la necessitat de transferir i convertir les senyes pot ser impulsada per múltiples requeriments i l'enfocament adoptat per a la migració depén d'eixos requisits. Sobre esta base es proponen quatre tipos principals de migració:

Migració d'almagasenament

[editar | editar còdic]

Es pot optar per reemplaçar els mijos d'almagasenament per a aprofitar tecnologies més eficients o respondre a nous requeriments, com l'ubiqüitat o l'obertura a la web, lo que obliga a traslladar els blocs físics de senyes d'un dispositiu a un atre, a sovint utilisant tècniques de virtualización. Per lo general, el format de senyes i el contingut en sí mateixa no se solen canviar en el procés i normalment s'obtenen resultats prou bons, en mínim o cap impacte.

Migració de base de senyes

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera, pot ser necessari migrar d'un proveïdor de base de senyes a un atre o actualisar la versió del software de gestió que s'utilisa. Si tenim una aplicació sobre una base de senyes com per eixemple Access i posteriorment "creixem" de manera que nos fa falta un sistema gestor de bases de senyes més potent, lo més segur és que nos decantem per Oracle, DB2, Informix, SQLServer o similars. En este cas, les senyes, que estaran en format "access" deuran passar a format "sqlserver" o format per a "oracle", i la migració comporta la creació de taules o modificació de les existents, canvis en alguns tipos de senyes que existixen en una base de senyes pero no en unes atres, etc. Especialment delicats són els camps data, els numèrics (sancers, reals, etc), els de tipo "memo" o camps d'extensió superior a 256 caràcters, camps per a imàgens, etc, ya que cada SGBD els tracta o els "espera" de manera diferent.

Actualment la majoria de SGBD inclouen ferramentes d'ajuda a la migració més o menys "fiables". No obstant, ni que dir té que el procés de migració de senyes és lo suficientment delicat com per a realisar-ho en un entorn de proves, contemplant tota la casuística possible sobre tipos de senyes a manejar, taules involucrades i les seues relacions, etc. Només en el moment en el que estigam segurs de que la migració s'ha realisat en èxit, sense problemes d'interpretació de senyes ni pèrdua d'ells, podem passar a un entorn de producció, tenint en conte que una migració mal realisada podria donar per terminada una estructura d'informació completa.

És una de les principals activitats d'administració de bases de senyes per la seua alta sensibilitat, en ella es realisen activitats d'anàlisis, disseny o redissenye, modelamiento, creació i configuració, almagasenament, recuperació, contingència, desenroll (a través de scripts de SQL, procediments almagasenats, triggers, etc.), prova, implantació, posada en producció, creació de consultes, entre les més importants.

Tècniques de Migració de Base de Senyes

  • Planificació. Lo més important al migrar una base de senyes és portar a terme un procés de planificació i anàlisis del treball, ya que encara que semblara prendre's algun temps adicional, est serà retribuït en l'èxit de l'operació i menys costs per errors de senyes. És important que açò siga aplicat quan la base de senyes destine està en producció.
  • Contador de registres. Si la migració es realisa de forma manual, per mig d'alguna consulta d'inserció és recomanable inicializar un contador per a cada registre insertat en èxit i un atre per als no insertats, aixina òbviament, la suma d'abdós deu ser igual als registres originals.
  • Mapeador de Tipos de senyes. Algunes plataformes no soporten alguns tipos de senyes, aixina que és necessari planificar el mapage dels camps en la nova base de senyes.
  • Restriccions i Trigers. Abans d'iniciar la migració de la BD, és recomanable deshabilitar els Trigers i/o restriccions que nos puguen generar error al moment que el DBMS eixecute el procés d'escritura de les senyes.
  • Codificació de Caràcters. Quan el copiat es realisa de forma automàtica, és necessari identificar la codificació de caràcters que la BD destí espera, puix aixina evitarem la tongada automàtica de caràcters o en el seu cas, pèrdua dels mateixos.[3]

Migració d'aplicació

[editar | editar còdic]

Un canvi de proveïdor de l'aplicació —per eixemple, un nou CRM o plataforma ERP— inevitablement implica una transformació substancial, ya que casi totes les aplicacions operen en el seu propi model de senyes específic, i ademés, els paquets comercials estan generalment configurats per a cada client per mig de metadatos. Les Interfaços de Programació d'Aplicacions (API) se suministren per a protegir l'integritat de les senyes que es tenen que manejar. L'us de la API és normalment una condició de la garantia del software, a pesar de que es pot renunciar a això si s'utilisen servicis propis o certificats d'associats professionals i totes les ferramentes del proveïdor.

Migració de procés de negoci

[editar | editar còdic]

Els processos de negoci funcionen a través d'una combinació d'accions humanes i de sistemes informàtics. A sovint succeïxen canvis en les companyies com a fusions, adquisicions, remodelacions i optimisacions als que es deuen adaptar les senyes i fluix de senyes d'un servidor, base de senyes o aplicació que contenen l'informació sobre els clients, productes i operacions, per a reflectir els canvis en l'organisació.

En funció del moment en que es realise, també podem distinguir els següents tipos de migració:

  • Migració sobre la demanda:Es tracta de separar el còdic binario del seu entorn i soport original en el moment en el que es deposite el recurs. Junt en esta cadena de bits, es guarden els metadatos tècnics que especifiquen cóm deu migrarse a atres entorns.[4]
  • Migració a un format estàndar: es referix a la migració del document original a un format neutral o estandardisat, en una major duració prevista. Per eixemple, molts centres passen els documents textuals de diferents formats a XML, PDF o uns atres formats oberts que es preveu tindran una vida més llarga que un format tancat.
  • Migració successiva o conversió en série: per mig d'esta tècnica (coneguda en anglés com a serial conversion i també backward compatibility) s'actualisen els documents en cada canvi incremental del software, siga necessari o no l'operació interna, ya que quan s'introduïxen noves versions de software és justament quan existix major facilitat per a la conversió i en cas contrari es corre el risc de perdre l'oportunitat quan el format estiga a punt de desaparéixer i la migració siga més complicada.[5]

La migració com a forma de preservació digital

[editar | editar còdic]

En l'explosió de les tecnologies de l'informació cada volta existixen més documents naixcuts digitals i digitalisacions de documents que han de ser preservats mantenint el seu integritat, autenticitat, fiabilitat, legibilidad i funcionalitats.[6] Tradicionalment, la conservació del document físic equivalia a la conservació de l'informació que contenia, i per tant, garantisava el seu usabilidad, no obstant en els documents digitals preservar el soport és condició necessària, pero no suficient, cal considerar atres qüestions de usabilidad: l'obsolescència, que per la ràpida evolució tecnològica pot ocasionar que els recursos digitals queden "òrfens", és dir, inutilisables per falta de tots o algun dels elements informàtics —hardware, software o soports físics— del seu entorn original; i la volatilitat dels documents electrònics, les senyes dels quals poden ser fàcilment alterats o destruïts per errors humans, al mal funcionament dels sistemes o a accions mal intencionades.


Per a evitar estes amenaces que es ciernen sobre els documents electrònics es poden utilisar una série d'estratègies, d'entre les quals la migració és la més utilisada per les ventages que aporta:

  • És una operació molt experimentada.
  • No es requerixen coneiximents tècnics molt especialisats.
  • Es pot automatisar una part dels processos.
  • La tendència cap a l'estandardisació de software i formats facilitarà la migració.
  • Convertix el document a un format compatible en sistemes actuals.[7]

Encara que també té alguns riscs associats:

  • Pèrdua de funcionalitats primàries
  • Canvis en les funcionalitats que afecten al seu us per mig d'un interfaç (imàgens estàtiques o no,multiresolución, visibilitat des de la web...)
  • Seguritat: pèrdua de marques d'aigua (watermarking) o de senyals criptográficas de seguritat (DRM...)
  • Pèrdua de context i integritat
  • Use des del software i hardware
  • Enllaces a fichers de metadatos o atres associats
  • Canvis en les necessitats d'almagasenament[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Aguirre Bell, Roberto (2009). Preservació Digital. [Material docent]. Curs de preservació d'archius digitals del Comité Digital de la BN de Chile http://comitedigital.bn.cl/node/2 [1] archivat en Wayback Machine. (data de consulta: 28/03/2014)
  2. Corona Correja, Susana. Factors crítics d'èxit en el procés de migració de bases de senyes relacionals. UAM: Direcció general de Còmput i de Tecnologies d'Informació i Comunicació (DGTIC)http://www.paginaspersonales.unam.mx/files/35/susana_corona_correa_mexico_.pdf (data de consulta: 28/03/2014)
  3. ITESCAM: Migració de la base de senyes http://www.itescam.edu.mx/principal/sylabus/fpdb/recursos/r95726.DOCX (data de consulta 30/03/2014)
  4. Cedars guide to digital preservation (2002)https://web.archive.org/web/20090123090708/http://www.leeds.ac.uk/cedars/guideto/dpstrategies/
  5. Keefer, Alicia; Gallart, Nuria(2007). La preservació de recursos digitals: el repte per a les biblioteques del sigle XXI. Barcelona: UOC
  6. Biblioteca de Catalunya: http://www.bnc.cat/esl/profesionales/preservacion-digital2 (data de consulta: l9/03/14)
  7. Keefer, Alicia; Gallart, Nuria (2012). Preservació de recursos d'informació digital. [material docent] Barcelona: UOC
  8. Térmens Graells, Miquel (2011). Curs de preservació digital. Universitat de Valéncia: OpenCourseWare http://ocw.uv.es/ocw-formacio-permanent/2011-1-39_Presentacion.pdf