Preservació digital

Wayback Machine, una base de senyes que almagasena una gran cantitat de llocs web desapareguts, i versions prèvies de web en funcionament.

La preservació digital és el conjunt de métodos, normes i tècniques destinades a garantisar que l'informació digital almagasenada, siga com siga el format, programa, màquina o sistema que es va utilisar per a la seua creació, puga permanéixer i seguir usant-se en el futur pese als ràpits canvis tecnològics o atres causes que puguen alterar l'informació que contenen. En l'explosió de les tecnologies de l'informació cada volta existixen més documents naixcuts digitals i digitalisacions de documents que han de ser preservats mantenint la seua integritat, autenticitat, fiabilitat, legibilidad i funcionalitats.

Introducció

La primera evidència coneguda és d'escritura –signes pictòrics sobre tablillas d'argila secades al sol– data d'aproximadament sis mil anys arrere. Des de l'antiguetat fins al present, l'escritura ha experimentat una evolució sostinguda, donant orige a una de les paradoxes més grans de l'història: la nostra capacitat de registrar informació ha aumentat exponencialment en el temps, mentres que la longevitat dels mijos utilisats per a almagasenar-l'ha disminuït de manera equivalent. Aixina, encara són llegibles els fragments de papir d'escritura egipcíaca de fa 4500 anys o manuscrits i atres documents de l'época medieval, pero la durabilitat del modern paper és prou menor. El primer desafiu mundial en tema de preservació documental sorgix per l'extraordinària fragilitat dels llibres impresos a partir de la segona mitat de el XIX, a causa de l'elevat grau de degradació del paper fabricat en fusta, cridat també paper friable. Este problema es va donar a conéixer a mitan de el XX i va rebre el nom de "fòc llent" -slow fire-, perque era tan letal per als llibres com els incendis, pero a un ritme més llent. La lliçó no va ser depresa, i durant el XX continuen decaent la permanència, durabilitat i resistència dels nous mijos de registre, com per eixemple el d'una cinta magnètica, que pot quedar ilegle solament trenta anys despuix de la seua fabricació. El mig de registre més recent – el disc òptic– pot alcançar una vida més prolongada, no obstant, açò tampoc garantisa la seua perdurabilitat, i és que és provable que els actuals mijos òptics d'almagasenament superen àmpliament la vida útil del sistema informàtic que ho va crear.

De lo anterior podem concloure que nos trobem davant un nou paradigma en preservació: tradicionalment, la conservació del document físic equivalia a la conservació de l'informació que contenia, i per tant, garantisava el seu usabilitat, no obstant en els documents digitals preservar el soport és condició necessària, pero no suficient: cal considerar atres qüestions, tant de conservació com de usabilitat: La fiabilitat i integritat de l'informació, ya que la gravació de senyes digitals no es fa en un soporte fijo i les senyes es poden reproduir, alterar o borrar en gran facilitat; l'obsolescència dels soports digitals, que han de ser renovats en certa freqüència; la necessitat de l'entorn informàtic original o un atre que puga interpretar la cadena de bits que conté l'informació; i la necessitat de que els usuaris sàpien utilisar-ho.

Açò ocorre en gran part dels continguts que es produïxen en el món, i que poden ser des de composicions artístiques fins a senyes personals, passant pels resultats de l'activitat d'organismes públics i privats o pensaments i sentiments de sers humans. Molts d'ells tenen un interés històric, científic o cultural i convé conservar-los per a que siguen coneguts i utilisats per nosatres i per les generacions que nos succeïxquen, ara be, l'extensa varietat de formats - text, bases de senyes, gravacions sonores, películes, imàgens,... - la volatilitat, l'obsolescència tècnica, la deterioració física i l'inestabilitat d'Internet, entre moltes atres causes, constituïxen un gran risc per a este coneiximent acumulat, posant de manifest la necessitat de portar a terme una activitat de preservació responsable per part les institucions. Per als organismes que tenen al seu càrrec l'arreplega i la preservació del patrimoni digital cultural, “s'ha convertit en un problema apremiante definir qué elements deuen conservar-se per a les generacions futures i cóm procedir en la seua selecció i conservació”. La necessitat de salvaguardar esta forma relativament nova de patrimoni documental requerix un consens internacional sobre la seua arreplega, preservació i difusió, i aixina algunes institucions inicien proyectes, elaboren normatives o creen directrius que senten les bases per a que esta nova forma de patrimoni no desaparega en silenci. Alguns eixemples d'això són els proyectes NEDLIB, DigiCult, PADI, Kulturarw3, o Patrimoni.és; la resolució 2002/C 162/02 del Consell d'Europa: Conservar la memòria del matí; o la Carta sobre la preservació del patrimoni digital de la UNESCO

Documents digitals i formats

Tipos de documents

Els recursos digitals poden ser texts, bases de senyes, imàgens fixes o en moviment, gravacions sonores, material gràfic, programes informàtiques o pàgines web, tractaments de texts, correus electrònics, bases de senyes relacionals, vídeos digitals, imàgens espacials, jocs electrònics i simulacions informàtiques que es manifesten en publicacions electrònics, documents semipublicados com a artículs i tesis doctorals, activitats transaccionals, correspondència, bolletins electrònics (blogs), mensages de grups de discussió, materials educatius, manuscrits electrònics, obres gràfiques i fotografies documentals, productes d'entrenament de caràcter comercial o no, música, jocs de radi i televisió, documents inèdits com a informes d'investigació, ferramentes informàtiques com a bases de senyes, models, simulacions i programes informàtics, conjunts de senyes recolectades per a registrar i analisar entre els fenomens científics, espacials, sociològics, demogràfics, educatius, sanitaris i migambientals.

Components del document digital

Els documents digitals creats per un sistema informàtic estan format per: el contingut o matèria o assunt del que tracta el document, l'estructura: el seu format i les relacions entre les parts que ho integren i el context que definix el moment en el que ha segut creat, rebut o utilisat incloent el procés o activitat del que forma part, la data de creació i els creadors del document, els metadatos, són els que senyes que descriuen el context, el contingut i l'estructura dels documents i la seua gestió a lo llarc del temps.

La preservació digital comprén tres tipos d'objectes digitals:

• Ficher: seqüència de bytes ordenada en nom i llegible per un sistema operatiu
• Cadena de bits: constituïda per senyes contigües o no contigus dins d'un ficher en propietats significatives comunes en el context de la preservació
• Representació: objecte digital que representa un objecte intelectual. Consistix en fichers digitals almagasenats i els metadatos estructurats que l'usuari pot entendre.

Els programes de preservació deuen tractar els objectes digitals en quatre nivells:

• Conceptuals o intelectual: lo que l'usuari pot entendre o utilisar
• Llògic: senyes codificades interpretades per les computadores
• Binario: les senyes en la seua forma més bàsica: la cadena de bits en el mig que tenen soport com a discs o cintes.
• Grup d'elements essencials: que contenen el mensage, el propòsit o les característiques per les que s'ha decidit preservar el material- metadatos.

Ademés els recursos poden contindre elements multimèdia, elements dinàmics, enllaços de hipertext, aplicacions interactives i funcionalitat.

Definició de format i tipos de formats

Definim format com la codificació estructurada de senyes per a la seua gestió i representació per mig d'un programa informàtic, determina la selecció del recurs per a ser preservat, el método per a la seua preservació i la facilitat de recuperar i visualisar el document per a futures generacions, el tipo d'us possible i el cost de la preservació Com a tipos de formats trobem:

Tipo de documents	Tipo de formats
Documents	dock, rtf/rtfd, pdf, xsd, ps
Image	jpg/jpeg, gif, png, psd, tif/tff, eps
Àudio	wav, mp3, aac, ac3
Vídeo	wmv, avi, rm, 3gp, mp1, mp2, mp4
Estadística	SPSS
Diagrama o disseny	Visio, AutoCAD
Bases de senyes	SQL, MySQL, Oracle, Access
Presentacions	PowerPoint
Text senzill	txt, XML
Archius	Zip, Stuffit
Text especialisat	LaTeX
Hoja	xls,xsc

Bibliografia

• Banys Moreno, Mª José (2025). Preservació digital: una visió des de la Gestió de l'Informació, Editum Edicions de l'Universitat de Múrcia. ISBN 9788409773350.
• «Directrius per a la Creació d'un Programa de Preservació Digital» (en espanyol). UTEM. Série Bibliotecología i Gestió de lnformaació N°43. Consultat el 20 de maig de 2018.
• «Espanya, Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. Propietat Intelectual». Consultat el 19 de març de 2014.
• Eito Brun (2008). Llenguage de marques per a la gestió de recursos digitals. Aproximació tècnica, especificacions i referència, TREA, pp. 415-426. ISBN 978-84-9704-347-2.

• «Aprosimació al moviment “open access"» (en català). bid, texts universitaris de biblioteconomia i documentació,15. Consultat el 14 de març de 2014.
• (2007) La preservació de recursos digitals. El repte per a les biblioteques del sigle XXI, UOC, pp. 163-183. ISBN 978-84-9788-567-6.
• «Preservació digital: problemàtiques, estratègies, metadatos, infraestructura i polítiques». Consultat el 27 de març de 2014.

• «Real Decret Llegislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Propietat Intelectual». Ministeri de Cultura. Consultat el 10 de març de 2014.
• (2004).Consultat el 28 de març de 2014. Ponència presentada en el Fòrum Biblioteca i Societat: experiències d'innovació i millora organisades per ANABAD en Múrcia del 14 al 16 d'octubre de 2004
• ^{[enllaç trencat]}
• (1999).
• (2000).Centre Nacional de Conservació i Restauració DIBAM.
• «Proyecte CEDARS». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2013. Consultat el 19 de març de 2014.
• El desenroll d'un programa de preservació ideal per a documents digitals. Bàrbara MUÑOZ DESOLANO I PALACIO. Revista General d'Informació i Documentació 145 2005, vol. 15 núm. 2, 145-156.
• KENNETH, Thibodeau: “Conservació i transferència de documents electrònics: situació actual”.En:XIV Congrés Internacional d'Archius: (Sevilla, 15 a 29 de setembre de 2000). [Sevilla]: Diputa-ción de Sevilla, [2000]. p. 11
• FRESKO, Mark; TOMBSKenneth:Digital preservation guidelines: the state of the art in libraries, museums and archives. Luxemburc: Comissió Europea DG XII/E-4, 1998
• GRANGER, Stewart: “Emulation as a digital preservation strategy”[en llínea]. En:D-Lib Magazine2000, 6(10):16. (online)
• UNESCO: Directrius per a la preservació del patrimoni digital [en llínea]. p. 131. 2003. (PDF)
• (2014).. Tesis doctoral, Universitat Nacional de l'Argent
• (2012).. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona

Leija, David A. (2017). Preservació digital distribuïda i la colaboració interinstitucional: Model de preservació digital per a documents en fins d'investigació en universitats de Mèxic. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona

Vore també

• Format
• Metadato
• Biblioteca digital
• Bibliotecari digital
• Custòdia electrònica
• Migració de senyes