Migració de la sardina
La migració de la sardina en el sur d'Àfrica té lloc des de maig fins a juliol. En ella mils de millons de sardinas – o més específicament de Sardinops sagax – desovan en les fredes aigües del banc de Agulhas i es desplacen cap al nort a lo llarc de la costa este de Suràfrica. És tan gran la massa de peixos, que es produïx un frenesí d'alimentació a lo llarc de la llínea de la costa.
La migració, de la que participen millons de sardines, es produïx quan una corrent d'aigua freda es desvia en sentit nort a partir del banc Agulhas fins a Moçambic a on després se separa del continent i endoblega a l'est cap al Oceà Índic.
Sobre el volum de biomassa compresa, els investigadors estimen que la migració de sardina rivaliza en magnitut en la gran migració del ñu en l'est d'Àfrica.[1] No obstant, és molt poc lo que se sap sobre este fenomen. Es creu que és necessari que la temperatura de l'aigua descendixca per baix dels 21 °C per a que es produïxca la migració. En el 2003, les sardines no migraron, sent esta la tercera volta en 23 anys en que no es produïx este fenomen. Mentres que la migració de l'any 2005 va ser normal, en el 2006 novament la migració no va ocórrer.[2]
Els bancs de sardines en freqüència medixen més de 7 km de llarc, 1.5 km d'ample i 30 m de profunditat i són clarament visibles des d'avionetes que sobrevolen la zona o des de barcos que naveguen per la regió.
Les sardines s'agrupen en cardúmenes en sentir-se amenaçades. Este comportament instintivo és un mecanisme de defensa, ya que és més provable que els eixemplars solitaris siguen capturats per depredadors que els grups grans.
Causa de la migració de les sardines
[editar | editar còdic]Se sap poc des d'un punt de vista ecològic sobre la migració de la sardines. S'han formulat diverses hipòtesis, a voltes contradictòries, que intenten explicar per qué i cóm es desenrolla la migració.
Una possible explicació recent de la seua causa[3] és que la migració de les sardines es dega a una migració reproductiva estacional d'una subpoblación genèricament distinta de sardina que es desplaça casi tots els anys a lo llarc de la costa des de l'est del banc Agulhas cap a la costa de KwaZulu-Natal.
La migració es troba llimitada a les aigües costeres per la preferència de la sardina per aigües fredes i, l'intensitat i temperatura càlida de les aigües de la corrent oceànica de Agulhas, la qual fluïx en direcció oposta a la migració, i és més forta anara de la plataforma continental.
Una franja d'aigua costera més fresca i l'existència dels Polsos de Natal i els vórtices resultants fan que els bancs de sardines conseguixquen sobrepondre's a les llimitacions del seu hàbitat. L'importància d'estos factors coadyuvantes és major en aquelles zones a on la plataforma continental és més angosta.
La presència d'ous en les aigües de la costa de KwaZulu-Natal sugerix que la sardina passa allí varis mesos i que la migració de tornada a finals de l'hivern i primavera és casi imperceptible ya que es fa a profunditats en les quals l'aigua és més fresca que la temperatura de l'aigua de la superfície.
Alguns anys no s'observa la migració de la sardina. Això pugues deure's a que no siga avistar des de la costa o a que no es produïxca perque la temperatura de l'aigua és elevada i/o per efecte d'atres barreres hidrogràfiques, o la migració pot produir-se mar adins i potser a profunditats majors per causa de condicions inusuals.
Influències oceanogràfiques
[editar | editar còdic]La sardina preferix temperatures de l'aigua entre 14 i 20 °C.[4] Cada hivern de l'hemisferi sur la temperatura de la mar en proximitats de la costa surest de Suràfrica descendix fins a esta banda de temperatura. A lo llarc de la costa de KwaZulu-Natal, és possible trobar sardines en sectors en temperatures per sobre els 20 °C. S'ha pensat a atres factors ademés de la temperatura poden influir sobre el desplaçament de les sardines a lo llarc de la costa de KwaZulu-Natal. Un d'estos factors podria ser la pressió que eixercixen els depredadors.
Regions oceanogràfiques de la costa de KwaZulu-Natal
[editar | editar còdic]La costa de KwaZulu-Natal comprén vàries regions oceanogràfiques diferents, cada una baix l'influència de factors ambientals específics.[5]
- Les aigües en la plataforma continental en la costa mija a sur de KwaZulu-Natal estan baix l'influència directa de la corrent càlida de Agulhas que fluïx en direcció suroest. Estes aigües tenen una temperatura mija hivernal de 23 °C i la velocitat de la corrent a sovint supera 1 m/s a uns 5 km de la costa.
- La corrent de Agulhas fluïx a lo llarc d'un curs molt estable. La corrent principal es troba la majoria del temps mar adins de la plataforma continental, la qual cosa indicaria que les condicions per lo general no són apropiades per a les sardines en eixe sector de la costa.
- No sembla que els vents locals tinguen massa influencia sobre les corrents marines.
- Les sardines es desplacen cap a la costa en la mida que viagen cap al nort a lo llarc de la costa, pero no se sap si és a causa de les condicions migambientals o biològiques.
- Existix un gir ciclònic persistent denominat Mola de Durban, a on la corrent càlida de Agulhas fluïx cap a la plataforma per lo que la direcció de la corrent és cap a la costa en direcció sur a nort. Este sector de la costa és una zona de transició entre el sector dominat per l'acció del vent del sector al nort de la plataforma continental, i la secció dominada per la corrent de Agulhas cap al sur.
- La secció nort de la costa de la plataforma continental és prou més ampla (>40 km) que la de la costa sur (uns 15 km). Això fa que la corrent de Agulhas fluïxca cap a mar adins, i les condicions de la corrent sobre la plataforma posseïxen major variabilitat. Els vents semblarien eixercir una influència important en la regió. Els vents costers de direcció norest o suroest precedixen a les corrents marines en direccions similars per unes 18 hores. A sovint la temperatura de la mar és menor i la concentració de nutrients és més elevada que sobre la costa sur.[6]
- La costa nort sembla ser un hàbitat més adequat per a la sardina, pero es desconeix fins que punt trauen profit d'això.
Estes diverses regions poden afectar la distribució i desplaçament dels bancs de sardines.
Variables oceanogràfiques i presència de les sardines
[editar | editar còdic]S'ha determinat que algunes variables oceanogràfiques són útils per a descriure les condicions que influïxen sobre la presència de les sardines.[5]
- La temperatura de l'aigua eixercix una influència inversa molt significativa, això és coherent en el ranc de temperatura que preferix la sardina.
- Les corrents marines tenen un efecte significatiu, les corrent calma són les més favorables per a les sardines mentres que les velocitats moderades del nort cap al sur produïxen un major efecte contra la migració, ya que les sardines es desplacen en direcció nort, per lo que tenen que anar a contracorrent.
Atres condicions associades en la presència de les sardines són:[5]
- Aument de la pressió atmosfèrica: la presència de les sardines es manifesta en major intensitat durant periodos de fronts frets a lo llarc de la costa de KwaZulu-Natal. Estos periodos es caracterisen per condicions atmosfèriques de calma i corrents costeres suaus.
- Els grans onages i la baixa claritat de l'aigua associada als fronts frets tenen un efecte negatiu en la presència de sardina.
- La direcció i velocitat del vent, direcció de la corrent, temperatura de l'aire i nivell de precipitació són tots factors que afecten la temperatura de la superfície de la mar i per lo tant la presència de les sardines.
- Els efectes de les corrents i direcció del vent són dominants en vents del norest i corrents de nort a sur que reduïxen la temperatura en la superfície de l'mar.
- Els vents del norest fan que la capa en la superfície de la mar s'allunte de la costa (Ekman veering), permetent que aigua fresca alcance la superfície, i els vents del suroest espenten l'aigua en la superfície de la corrent càlida de Agulhas cap a la costa lo que produïx un increment de la temperatura en la costa, la qual cosa desalienta la presència de sardines.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marine Scientists Scratch Heads Over Sardines. Reuters. August 30, 2004
- ↑ «Sardine Run». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2008. Consultat el 16 de decembre de 2017.
- ↑ P Fréon(2010).African Journal of Marine Science.32(2)
- 449–479.doi:10.2989/1814232X.2010.519451.
- ↑ (1997).Fisheries Oceanography.6(2)
- 94–108.doi:10.1046/j.1365-2419.1997.00032.x.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 SH O’Donoghue, L Drapeau, SFJ Dudley and VM Peddemors(2010).African Journal of Marine Science.32(2)
- 293–307.doi:10.2989/1814232X.2010.501587.
- ↑ (2000).Continental Shelf Research.20(14)
- 1907–1939.doi:10.1016/S0278-4343(00)00053-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Migración de la sardina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.