Micromachismo
Micromachismo és un terme propost pel psiquiatra Luis Bonino Méndez que constituïx la base i caldo de cultiu de les demés formes de la violència de gènero o misogínia: maltracte sicològic, simbòlic, emocional, físic, sexual i econòmic, que serien normalisats.[1] Es tractaria ademés de pràctiques llegitimades per l'entorn social, en contrast en atres formes de violència machista denunciades i condenades habitualment.[2][3][4][5]
En la parella, es manifestaria com a formes d'opressió naturalizadas, en les que -principalment- els varons intenten mantindre el poder i conseguir beneficis, en tots o en alguns àmbits de la relació:[2]
- Impondre i mantindre el domini i la seua superioritat.
- Reafirmar o recuperar dit domini.
- Resistir-se a l'aument de poder personal o interpersonal.
- Aprofitar-se de dits poders
- Aprofitar-se del «rol de cuidadora».cita requerida
En l'última edició del Diccionari de la Llengua Espanyola de la RAE, el terme "micromachismo" va ser finalment inclós.[6]
Orige del terme
[editar | editar còdic]El terme micromachismo va ser falcat en 1991 pel psicoterapeuta Luis Bonino Méndez, per a donar nom a pràctiques que unes atres i atres especialistes criden «menudes tirania», «terrorisme íntim» o «violència blana», menys populars que el primer.[7][8]
En el terme, va unir «micro», en referència a lo capilar, lo casi imperceptible, lo que està en els llímits de l'evidència; en el terme "masclisme", que designa l'ideologia de la dominació i aludix als comportaments de inferiorización dels hòmens cap a les dònes.[9]
El sociòlec francés Pierre Bourdieu va parlar de la "violència suau" per a referir-se als estereotips sorgits despuix de les conquistes en drets de les dònes de el XX. Per a ell es tracta d'un neomachismo, una redefinició d'antics comportaments androcéntricos, que en certs contexts de el XX en Occident es consideren socialment inacceptables, pero que els desigen seguir practicant per a afiançar o recuperar poder. Es tractaria d'una nova forma de masclisme més sotil, en una societat que ho tolera menys.[10][11]
La necessitat de térmens com estos ve argumentada perque, segons els defensors del terme, encara que la violència de gènero sol conceptualizarse des d'una perspectiva de poder i control del gènero masculí sobre el femení, se seguix prestant més atenció a les seues manifestacions físiques que a les sicològiques, a pesar de que les segones són les més característiques en estes relacions. Açò respon en gran mida a les dificultats per a operacionalizar estos comportaments.[12]
Ademés, les reflexions sobre violència simbòlica i abusos quotidians busquen posar en debat aquells elements de la cultura que formen la base de la violència contra les dònes.[13][14]
Crítiques al terme
[editar | editar còdic]Es critica tant al terme com a un us inadequat del mateix. En 2014, un periòdic digital espanyol va llançar una iniciativa per a recopilar situacions que consideraven com micromachismos. No obstant, varis llectors els varen acusar d'haver classificat com micromachismos fets que entenien com a agressions greus i es llançava el debat sobre si el terme podria resultar una forma de restar importància a algunes situacions.[15][16]
Vore també
[editar | editar còdic]
Micromachismo en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Micromachismos: 4 mostres sotils de masclisme quotidià». Psicologiaymente.net. Consultat el 9 d'octubre de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 Bonino Méndez, Luis. «Micromachismos: la violència invisible en la parella». Consultat el 27 de novembre de 2013.
- ↑ Ferrer Pérez, Victoria A., Esperanza Bosch Fiol, Capella Navarro Guzmán, M. Carmen Ramis Palmer i M. Esther García Buades(2008).Anals de Psicologia.UM.Múrcia:24(2)
- 341-352.ISSN 1695-2294.Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ Suárez Villegas, Juan Carlos(2013).Pensar la Publicitat.UCM.Madrit:7(2)
- 239-251.ISSN 1887-8598.doi:10.5209/rev_PEPU.2013.v7.n2.46176.Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ Fabbri, Luciano. «Glossari: Micromachismo». Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2014. Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ «Mamitis, micromachismo, puntocom i portuñol, algunes de les noves paraules en la RAE» (en és). Aristegui Notícies. Consultat el 2022-12-21.
- ↑ Herrera, Sonia. «Micromachismos nostres de cada dia». Consultat el 27 de novembre de 2013.
- ↑ Garza, Claudia de la (2020). No són micro : masclismes quotidians, Primera edició edició. OCLC 1140679542. ISBN 978-607-31-8815-9.
- ↑ Bonino Méndez, Luis. «Micromachismos: la violència invisible en la parella». Consultat el 27 de novembre de 2013Castellà.
- ↑ Núñez, Miguel Ángel. «Una suau violència» (en castellà). Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 27 de novembre de 2013.
- ↑ «L'amenaça del neomachismo».
- ↑ Ramos Lira, Luciana i María Teresa Saltijeral Méndez(2008).Salut Mental.Institut Mexicà de Siquiatria Ramón de la Font.31(6)ISSN 0185-3325.Consultat el 27 de novembre de 2013.
- ↑ Palma Manríquez, María. «el_analisis_de_la_violència_de_genere_simbolica_-_maria_palma.pdf Violència simbòlica. Un acostament des dels micromachismos». Archivat des d'el el_analisis_de_la_violència_de_genere_simbolica_-_maria_palma.pdf original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 27 de novembre de 2013.
- ↑ Micromachismos invisibles. Els atres rostres del patriarcat. «Micromachismos invisibles. Els atres rostres del patriarcat» (en castellà). Archivat des d'el original, el 27 de març de 2010. Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ Requena Aguilar, Ana. «Micromachismos: quan lo micro no és poc important» (en castellà). Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ González, Lluïa. «Micromachismos, masclismes: ¿els sabem diferenciar?». Consultat el 17 de decembre de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micromachismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.