Anar al contingut

Mexuar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Plaça de Lalla Aouda, antic mexuar de Mequinez, Marroc (part de la Qasba de Mulay Ismaíl dels sigles XVII-XVIII.

Mexuar o meshwar (àrap مشور; en francés: méchouar; en inglés: mechouar) és un tipo d'emplaçament, típicament un pati dins d'un palau o una plaça pública a l'entrada d'un palau, en el Magreb (oest d'Àfrica del Nort) o en el històric Al-Ándalus (Espanya i Portugal musulmans). Pot complir vàries funcions, com a lloc de reunió o consulta (en àrap: mišawara), zona administrativa a on es gestionen els assunts del govern. Històricament, era el lloc a on el sultà celebrava audiències, recepcions i cerimònies.[1][2][3] A voltes també es denomina aixina a una zona més àmplia que engloba el palau, com la ciutadella o el barri real d'una ciutat,[4][5]

Història

Restants d'un pòrtic monumental en l'antiga entrada pública de Madinat al-Zahra (X), Còrdova, en la vora d'una gran plaça que va poder ser anàloga a un mexuar.[2]


Front a l'entrada o porta principal dels primers palaus reals d'Al-Ándalus i Àfrica del Nort solia haver una plaça pública oficial o un espai ceremonial, encara que les fonts històriques no ampraven necessàriament el terme meshwar per a designar-los. Alguns eixemples notables són la plaça situada front a la porta Bab al-Sudda del Alcázar andalusí de Còrdova]] (sigles VIII-X) de Còrdova a on es portaven a terme les eixecucions públiques i a on el califa de Còrdova s'assentava en un mirador construït sobre la porta del palau,[6][7][2] aixina com la plaça ceremonial Bayn al-Qasrayn front a la Porta Dorada (Bab al-Dhahab) dels palaus fatimíes en El Caire, Egipte, a on el califa fatimí també tenia un balcó sobre la porta des del que podia observar les cerimònies que se celebraven avall.[8][9] També existia una plaça o espai obert similar a l'entrada de la ciutat-palau de Medina Azahara (X), al final del camí que conduïa a ella des de la propenca Còrdova.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 76  Un parell de sigles més vesprada, la Qasba de Marrakech, construïda pels almohades a finals de el XII, va incloure una plaça pública principal, coneguda com asaraq. Estava situat en la part administrativa i de servici de la ciutadella, pero també donava accés a l'entrada dels palaus privats del sultà.[10]

Erro al crear miniatura:
El Palau del Mexuar en Tremecén, Argèlia.

El terme mexuar es va utilisar més vesprada per a designar les zones de recepció o les sales de consell dels palaus de la regió durant els sigles XIII-XIV i posteriors. Per eixemple, un mexuar formava part de la ciutadella de Mansourah construïda pels meriníes en el XIV a les afores de Tremecén, Argèlia, per eixemple.[4] Abans d'açò, també en Tremecén, la dinastia ziyánida va crear una ciutadella real coneguda com la Qal'at al-Mashwar ("Ciutadella del Mexuar"), encara hui coneguda com Palau del Mexuar. Estava ubicada sobre una fortalea almohade anterior i va actuar com a residència real i centre de poder de la ciutat en molts periodos.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 223 

Erro al crear miniatura:
Restants del Mexuar de l'Alhambra de la dinastia nazarí.

Una secció del Mexuar de l'Alhambra, construït pels dinastia nazaríes en els Palaus de l'Alhambra de Granada, es componia d'una porta principal d'entrada exterior seguida de dos patis consecutius que conduïen a una cambra del consell en el seu extrem oriental, tot això separat dels palaus del emir (el Pati dels Arrayanes, el Pati dels Lleons) situats més a l'est. Al voltant dels patis es varen dispondre atres cambres: el primer pati ho utilisaven provablement els secretaris i funcionaris de l'administració de l'Estat, inclosa la cancelleria o diván, mentres que el segon pati ho utilisava l'emir per a les audiències oficials. El primer pati tenia inclús la seua pròpia mesquita.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 269–272 


Erro al crear miniatura:
Fotografia de 1912 que mostra la recepció del sultà en el Nou Mexuar front a Bab Dekkakin en Fez, Marroc.

Més tart, els mexuares es varen convertir en un element habitual de la majoria dels palaus reals (denominats donar al-majzén) de Marroc, molts dels quals daten de l'última época de la dinastia alauí (sigles XVII-XX). Per lo general, es tractava de grans places obertes situades a les portes del palau o ocupant un espai entre l'entrada principal exterior del palau i els palaus interiors de la residència privada del sultà. S'utilisaven com a zones de recepció, places públiques per a desfilades militars i llocs a on el sultà o l'al-caid' (principal funcionari judicial de la ciutat) rebien peticions.[11][10][2][12] Alguns mexuares interiors, situats dins dels recints palatins, s'utilisaven com a secció administrativa del palau, a on treballaven o rebien audiència diversos funcionaris de l'Estat.[12][13] Eixemples d'estos mexuares són els múltiples del Donar al-Majzén en Fez,[13] els mexuares a lo llarc del costat sur del Donar al-Majzén i la Qasba de Marrakech, [10] la plaça Lalla Aouda de la Qasba de Mulay Ismaíl (i també en certa mida la propenca plaça El-Hedim) en Mequinez,[14][15] i el mexuar de la Qasba de Tànger, entre uns atres.[16] El modern Donar al-Majzén de Rabat inclou també una vasta esplanada anomenada el Mexuar, nom que a voltes s'aplica a tot el barri palatí en general.[17][18]

Referències

  1. ↑ Abadie, Louis (1994-01-01). Tlemcen, au passé retrouvé (en fr), Editions J. Gandini. ISBN 9782906431027.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Arnold, Felix (2017). Islamic Palace Architecture in the Western Mediterranean: A History (en en), Oxford University Press. ISBN 9780190624552.
  3. ↑ (2004) A Dictionary of Moroccan Arabic (en en), Georgetown University Press, pp. 88. ISBN 9781589011038.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2012) «Tilimsān», Encyclopaedia of Islam, Second Edition (en en), Brill.
  5. ↑ (2009) «Architecture», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture (en en), Oxford University Press. ISBN 9780195309911.
  6. ↑ Marçais, Georges (1954). L'architecture musulmane d'Occident (en fr), Paris: Arts et métiers graphiques, pp. 153–154.
  7. ↑ «The andalusi Alcazar» (en en-us).
  8. ↑ Brett, Michael (2017). The Fatimid Empire (en en), Edinburgh: Edinburgh University Press.
  9. ↑ Raymond (1993). Li Caire' (en fr), Fayard.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Deverdun, Gaston (1959). Marrakech: Dones origines à 1912 (en fr), Rabat: Éditions Techniques Nord-Africaines.
  11. ↑ Bressolette, Henri (2016). A la découverte de Fès (en fr), El Harmattan. ISBN 978-2343090221.
  12. ↑ 12,0 12,1 Buret, M. (2012). «Mak̲h̲zan», Encyclopaedia of Islam, Second Edition (en en), Brill.
  13. ↑ 13,0 13,1 “Fès-Jdid de sa fondation en 1276 au milieu du XXe siècle” (fr) (16 de octubre 1983). Hespéris-Tamuda: 245–318.
  14. ↑ El Khammar, Abdeltif. “La mosquée de Lālla ʿAwda à Meknès: Histoire, architecture et mobilier en bois” (fr). Hespéris-Tamuda LII (3): 255–275.
  15. ↑ «Qasaba of Mawlāi Ismā'īl» (en en).
  16. ↑ «Qasba Tanja» (en en).
  17. ↑ (2009) «Rabat», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, Oxford University Press. ISBN 9780195309911.
  18. ↑ «Donar al Makhzen – Palais Royal de Rabat» (en fr).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mexuar&oldid=1492682»