Anar al contingut

Metateoría

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una metateoría és una teoria que es dedica a l'estudi d'una atra teoria o conjunt de teories. En sentit general podria ser cridada teoria de les teories. Si A és una teoria de B i B és en sí mateixa una teoria, llavors A és una metateoría. No obstant, una teoria general no pot ser una metateoría des de que no es dedica en particular a una o a un conjunt de teories.

D'acort al sistema TOGA,[1] una metateoría pot referir-se a un punt de vista específic d'una teoria i les fique-propietats de les seues matèries, pero no a l'aplicació de dita teoria.

Un eixemple de metateoría

[editar | editar còdic]

El següent és un eixemple que ilustra les propietats d'una metateoría segons Stephen Hawking en la seua Breu història del temps:

Qualsevol teoria física és sempre provisional en el sentit en que esta és solament una hipòtesis; vosté mai pot provar-la. No importa quantes voltes els resultats d'un experiment estan d'acort en alguna teoria, vosté no pot estar segur de que la pròxima volta el resultat no va a ser contradictori a la teoria. Per un atre costat, vosté pot desaprovar una teoria en trobar tan sol una mera observació que no estiga d'acort en la predicció de la teoria.

La metateoría pertany a la filosofia i en especial a l'epistemologia i a la matemàtica, aixina com és objecte d'estudi de l'àrea en la qual la teoria en estudi és objecte de la mateixa.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Un dels camps més comuns de la metateoría és la classificació de teories en el camp de la taxonomia de teories. Una prova aportada per una metateoría és denominada com metateorema.

Història

[editar | editar còdic]

El concepte es remonta a l'escena de la filosofia de el XX com a resultat dels treballs del matemàtic alemà David Hilbert que va publicar en 1905 una proposta de la consistència de les matemàtiques creant un camp al que va denominar "Metamatemáticas". Les esperances de l'èxit de les seues proves varen ser tallades pels treballs de Kurt Gödel qui en 1931 va provar les conclusions de Hilbert no atendibles en la seua obra "inconsistencia de les teoremes". No obstant, els aportes de Hilbert sobre les matemàtiques, continuarien tenint la seua influència durant el XX.

L'estudi dels metateoremas va aumentar durant el restant del sigle en l'aplicació en atres camps, especialment en llingüística i el seu concepte de metallenguage.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]