Metacinabrio
El metacinabrio és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'esfalerita”. Va ser descobert en 1870 en una mina de la localitat de Knoxville, en l'estat de Califòrnia (EE. UU.), sent nomenat aixina per tindre la mateixa composició química del cinabre, pero diferent estructura cristalina.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfur de mercuri, que com tots els de el grup de la esfalerita és de sistema cristalí cúbic o isomètric en anión sulfur.
És polimorfo -en este cas trimorfo- en dos minerals que tenen la seua mateixa composició química: el cinabre en sistema trigonal i el hipercinabrio en sistema cristalí hexagonal.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cinc, seleni o cadmi, donant distintes varietats -vore en ficha dreta-.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Va ser trobat junt a mineral de cinabre en jaciments de mercuri prop de la superfície, format per tant baix condicions de baixa temperatura.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cinabre, mercuri natiu, wurtzita, estibina, marcassita, rejalgar, calcita, barita, calcedonia o hidrocarburs.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Metacinabrio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.