Meritxell Borràs
Merichell Borràs Solé (Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 12 d'abril de 1964) és una farmacèutica i política espanyola. Actualment és la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Senyes (APDCAT) des de l'any 2022.[1]
Anteriorment va ser diputada en el Parlament de Catalunya. També va eixercitar el càrrec de Consellera de Governació, Administracions Públiques i Vivenda de la Generalitat de Catalunya fins al 28 d'octubre de 2017.[2]
Biografia
Filla de Jacint Borràs, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.[3] És llicenciada en Farmàcia i màster en Gestió Empresarial per l'Universitat de Barcelona ademés d'haver realisat un curs de Liderage Polític en el IESE de Madrit. Va treballar en els laboratoris Menarini durant sèt anys i en els laboratoris Almirall durant dos anys. És sòcia d'Omnium Cultural, de l'Assamblea Nacional Catalana i del F. C. Barcelona ademés d'atres entitats d'Hospitalet.[4]
Trayectòria política
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Va ser presidenta i fundadora de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) en 1981 en Hospitalet de Llobregat i membre del Comité eixecutiu nacional de la JNC com a responsable de comunicació i formació. És membre del consell nacional de CDC, membre del Comité eixecutiu nacional de CDC com a responsable de polítiques socials i corresponsable de l'àmbit sectorial i membre del secretariat permanent de CDC. Des de 1995 va ser regidora de l'Ajuntament d'Hospitalet de Llobregat i portaveu del grup municipal de Convergència i Unió en Hospitalet des de 1998. Va ser cap de llista en les eleccions municipals en Hospitalet en 1999, 2003, 2007 i 2011. En 1995 va ser diputada en la Diputació Provincial de Barcelona. Té una àmplia experiència com a diputada en el Parlament de Catalunya. Va ser diputada de la V, VI, VII, VIII i IX llegislatures. Durant esta etapa va ser membre de la Comissió d'Economia, Finances i Presupost, de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mijos Audiovisuals, de la Comissió de Mig ambient i Vivenda, de la Comissió de Benestar i Immigració, de la Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme i de la Comissió de Salut. També va ser portaveu de CiU en la "Comissió Pujol".[4]
El 22 de juny de 2015, en la remodelació del Governe de la Generalitat de Catalunya en acabant de que Unió Democràtica de Catalunya ixquera del govern[5] va ser nomenada consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.[6]
Causa judicial
El 2 de novembre de 2017, la juge del Jujat Central d'Instrucció n° 3 Carmen Lamela va ordenar el seu ingrés en presó provisional comunicada i sense fiança, junt en el exvicepresidente Oriol Junqueras i els ex-consellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull i Jordi Turull per l'investigació de tres delictes, inclosos els de rebelió, sedició i malversació.[7] Despuix de l'assunció de la causa seguida en l'Audiència Nacional pel juge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, este determina el 4 de decembre la llibertat baix fiança de tots els ex-consellers, mantenint en presó provisional únicament a Junqueras i Forn.[8]
En l'actualitat es troba imputada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per malversació de cabals públics per l'adquisició d'urnes en càrrec a l'erari públic per a la celebració d'un referèndum d'independència en Catalunya, declarat illegal pel Tribunal Constitucional.[9] Ademés, des del 7 de setembre es troba investigada per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per presunts delictes de prevaricació, desobediència al Tribunal Constitucional i malversació de cabals públics, despuix d'aprovar i firmar com a consellera de Governació de la Generalitat, el Decret autonòmic 139/2017 de convocatòria del referèndum per a convocar un referèndum d'independència, junt en els demés membres del Govern autonòmic.[10][11]
Es preveu que el Juí escomence el 12 de febrer de 2019. el Tribunal Suprem juja a 12 líders catalans pel referèndum i la declaració unilateral d'independència de 2017. L'auto del juge Llarena acusa a Merichell Borràs de malversació de cabals públics i desobediència al Tribunal Constitucional. La petició de penes en l'escenari judicial d'investigat que es troba, anteriorment denominat imputat, pels delictes de malversació i desobediència queda de la següent forma, la Fiscalia General de l'Estat (FGE) solicita la pena de 7 anys de presó, els mateixos que l'Abogacía de l'Estat.[12]
Condena
El dilluns 14 d'octubre de 2019, la Sala de lo penal del Tribunal Suprem emet la sentència de la causa penal seguida contra els 12 líders catalans del procés, a Merichell Borrás, la condena per desobediència, a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial i a 10 mesos de multa, a raó de 200 euros diaris.[13]
Referències
- ↑ «Merichell Borràs, nova directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Senyes» (en és-és). Autoritat Catalana de Protecció de Senyes. Consultat el 2024-01-19.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2016. Consultat el 14 de giner de 2016.
- ↑ «Jacint Borràs sospita que Ferran Ariño va ser en qui Pujol va confiar la gestió de l'herència del seu pare». La Vanguardia. la vanguarda. Consultat el 12 de giner de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 «Merichell Borràs: filla d'un fundador de CDC i veterana del Parlament» (en català). Consultat el 12 de giner de 2016.
- ↑ «Va unir ix del Govern de Mas com a rebuig al pla d'independència». El País. Consultat el 12 de giner de 2016.
- ↑ &x20;DECRET 112/2015, de 22 de juny, pel qual és nomena la senyora Merichell Borràs i Solé consellera de Governació i Relacions Institucionals,&x20;22 juny 2015.
- ↑ «Auto de presó provisional dels ex-consellers». Consultat el 10 de giner de 2018.
- ↑ «El Suprem excarcelar als exconsejero despuix de rebre les fiances». Economiadigital (ed. general). Consultat el 10 de giner de 2018.
- ↑ [1]
- ↑ https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/09/07/directo_govern_envia_una_carta_los_alcaldes_que_les_insta_ceder_locales_para_referendum_les_horas_para_alegar_69270_1012.html
- ↑ [2]
- ↑ «JUÍ DEL PROCÉS-ELS PROTAGONISTES». Consultat el 13 de maig de 2019.
- ↑ El País. Reis Racó. Madrit, 15 octubre de 2019. JUÍ DEL PROCÉS. Sentència d'el ‘procés’: penes de 9 a 13 anys per a Junqueras i els atres líders per sedició i malversació. [3]. Consultat el 17 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Merichell Borràs» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.