Mercé
Una mercé[1], en la Castella baixmigeval, era la concessió d'un premi com a reconeiximent dels mèrits d'alguna classe contrets per un vassall, encara que el mateix nom indica que no es fa com un pagament degut en cap contracte, sino com donatiu per la voluntat del rei.
Encara que podria revestir qualsevol forma, inclús una cantitat monetària, la major part de les voltes consistia en un senyoriu jurisdiccional que eixia de les terres nomenades de realengo (jurisdicció real). Els més famosos i numerosos varen ser les cridades mercés enriqueñas, per les que va concedir Enrique II de Castella, cridat el de les Mercés, que va ser elevat al tro des del seu orige bastardo per l'alta noblea sublevada contra el seu germanastre Pedro I de Castella, cridat el cruel, a qui va matar en les seues pròpies mans en un célebre episodi de la primera guerra civil castellana. De tal manera va dispersar el patrimoni regio i va elevar la condició d'algunes famílies, que des de llavors poden considerar-se nova aristocràcia, ben diferenciada de la baixa noblea, i inclús d'algunes cases nobles d'antics solars, debilitades abdós per la [[crisis del sigle XIV|crisis del XIV]].
Les noves estratègies de relació entre els següents reis de la dinastia Trastámara (que intenten recuperar el poder real), la noblea, el clero i ciutats a partir de llavors, superen la dinàmica anterior, pròpia de les monarquies feudals, i entren dins de lo que escomença a construir-se com monarquia autoritària, que es proyecta, de la mateixa manera que la societat estamental i l'economia tardofeudal, cap al periodo conegut com Antic Règim, que traspassa la frontera de l'Edat Moderna