Meore Gudava

Meore Gudava () o Primorsk () és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, dins del districte de Gali, encara que d'iure és part del municipi de Gali de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.

Geografia

Meore Gudava es troba en la costa del mar Negra, situada a 20 km a l'oest de Gali. Llimita en Achigvara (districte d'Ochamchire, separats pel canal Eristskali Arji) en el nort, en l'est està Repo-Eceri; i el poble de Kvemo Barguebi en el sur. En tots els demés costats, a on no hi ha mar, el poble està rodejat de densos boscs i pantans.

Història

Els inicis d'este poble es remonten a finals de la década de 1950, quan es va establir a la vora de la Mar Negra un lloc de treball aïllat i amagat en mig d'un gran bosc del Institut d'Investigació d'Irrigación i Recuperació de tota l'Unió Soviètica, que es va encarregar de vint obres similars en atres parts de l'Unió Soviètica. Al principi, solament es va crear una ciutat de tendes de campanya per al personal de l'institut d'investigació en la plaja del poble actual. Més tart, es va millorar la comoditat dels empleats i es varen reemplaçar les tendes de campanya per caravanes o vagons, a lo que li va seguir la construcció de cases prefabricar de quatre a sèt pisos junt en tendes, escoles, hotels, restaurants, bars, oficines de correus, etc. Fins a 3.000 persones inmigraren ací i va haver fins a 15.000 ciutadans soviètics durant la temporada turística.

Despuix del colapse de l'Unió Soviètica, Meore Gudava va sofrir molt ya que rebia respal financer directament de Moscou. Per lo tant, les condicions de vida ací es varen deteriorar molt (a majoria de les empreses locals varen quebrar). La població de parla russa (majoria en el poble) va sofrir durant la guerra d'Abjasia (1992-1993), fugint una gran part a Rússia. Segons els acorts de Moscou de 1994 sobre l'alto el fuego i la divisió de les parts beligerants, el districte de Gali es va integrar en la zona d'amortiguamiento, a on la seguritat de les forces de pau de la CEI s'ocupava de la seguritat dins de la missió UNOMIG. Les forces de pau varen abandonar Abjasia en acabant de que Rússia reconeguera la seua independència en 2008.

Despuix de la guerra, el poble i les seues afores es varen convertir en un lloc molt perillós perque que no tenia electricitat ni calefacció, no hi havia treball i hi havia bandes criminals. Per açò, inclús aquells que es varen quedar ací despuix de la guerra es varen ser (l'últim habitant es va mudar en 1998). En el temps els habitants varen començar a retornar al poble i les granges varen començar a sorgir ací. En 2016, a lo manco es va tornar l'electricitat a Meore Gudava pero in embargament, per la falta de manteniment a llarc determini, Primorsk continua decaent.