Menuda Edat de Gèl de l'antiguetat tardana
La menuda edat de gèl de l'antiguetat tardana va ser un episodi de refredat del hemisferi nort entre els sigles VI i VII, durant el periodo conegut com antiguetat tardana.
Descripció
[editar | editar còdic]En 2015 es va propondre la teoria de l'existència d'un periodo de refredat, i despuix es va confirmar com l'interval des de l'any 536 fins a aproximadament l'any 660.[1] Este periodo coincidix en dos o tres immenses erupció volcàniques en els anys 536, 539/540 i 547. Es creu que l'erupció de 536 va ser d'un volcà prop del Àrtic, com en Alaska o Islàndia.[2] Es creu que el volcà 539/540 va ser el Ilopango en l'actual El Salvador.[2] Un atre lloc volcànic sospitós és la caldera de Rabaul, en el Pacífic occidental, que va entrar en erupció al voltant de l'any 540.
Els fenomens meteorològics extrems de 535-536 varen ser els primers fenomens del decliu de la temperatura global d'un sigle de duració. Un estudi va sugerir un refredat global de 3,6F.[2]
L'evidència prové d'una reconstrucció de la temperatura del grup de treball Euro-Med2k del proyecte internacional PAGES (Past Global Changes), utilisant noves medicions d'anells d'arbres de les montanyes de Altái, que s'aproxima a les temperatures dels Alps en els últims dos sigles.[1][3] Els núcleus de gèl adicionals de Groenlàndia i la Antàrtida mostren auments de sulfat, producte de les erupció volcàniques, en 536 i 539/540.[2]
Impactes regionals
[editar | editar còdic]Mesoamérica
[editar | editar còdic]Es teoriza que l'erupció de Ilopango i els subsecuentes events climàtics i falles agrícoles varen dur directament a l'abandó de Teotihuacán pels habitants originals.[4]
Orient Mig
[editar | editar còdic]Segons l'investigació realisada per un equip de l'Institut Federal Suís d'Investigació de Birmensdorf, el descens de les temperatures va fer que la península aràbiga experimentara un dràstic aument de la fertilitat. L'aument de l'oferta d'aliments va contribuir a l'expansió àrap més allà de la península aràbiga en les conquistes islàmiques. El periodo fret també va conduir a un aument de la tensió en el Imperi romà d'Orient i el Imperi persa sasánida, facilitant aixina la conquista musulmana de Síria i Palestina, la conquista musulmana d'Egipte i la conquista musulmana de Pèrsia.[5]
Segons investigacions realisades per científics israelites, a partir de l'any 540, el tamany de la població de la ciutat d'Haluza en el desert del Néguev i la cantitat de fem que generava es va reduir enormement.[6] Haluza va albergar decenes de mils de persones durant el seu apogeu.[6] El major decliu va tindre lloc cap a mediats de el VI, aproximadament un sigle abans de la conquista islàmica.[7] Una possible explicació de la crisis va ser la menuda edat de gèl tardana.
Regió mediterrànea
[editar | editar còdic]El periodo de refredat va coincidir en la plaga de Justiniano, que va començar en 541, encara que la conexió entre la plaga i els volcans encara és tènue.[2]
La crisis climàtica més forta de l'era comuna va colpejar Levänluhta durant el VI despuix de Crist, és un lloc arqueològic en els restants de casi cent individus de l'Edat del Ferro trobats en un sepeli d'aigua en Ostrobotnia, Finlàndia. L'impacte de la prolongada i freda obscuritat va ser devastador per a les comunitats europees que depenien del cultiu.[8]
El periodo de refredat també va contribuir a les migracions dels lombardos i els eslaus cap al territori romà en Itàlia i els Balcans.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2016).Nature Geoscience.Nature Geoscience 9(3)
- 231–236.doi:10.1038/ngeo2652.Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Colossal volcano behind 'mystery' global cooling finally found» (en anglés). National Geographic. Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ «New 'Little Isse Age' coincidixes with fall of Eastern Roman Empire and growth of Arab Empire» (en anglés). Heritage Daily. Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ Oppenheimer, Clive (2011). Eruptions that shook the world (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-64112-8.
- ↑ 5,0 5,1 (2016).Nature Geoscience.9(3)
- 231–236.doi:10.1038/ngeo2652.Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 [1]
- ↑ Guy Bar-Oz i atres 21(2019).Proceedings of the National Academy of Sciences.116(17)
- 8239–8248.doi:10.1073/pnas.1900233116.
- ↑ (2020).PLoS ONE.15(4)doi:10.1371/journal.posa.0231787.Consultat el 3 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pequeña Edad de Hielo de la antigüedad tardía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.