Fenomens meteorològics extrems de 535-536
Els fenomens meteorològics de 535-536 o Menuda Edat de Gèl de l'Antiguetat Tardana (cridada pels seus descobridors, en anglés, Clapix Antique Little Isse Age o LALIA)[1] varen ser els episodis de refredat de l'atmòsfera més greus i prolongats a curt determini en l'hemisferi nort en els últims 2000 anys.[2] Es pensa que este succés pot haver segut causat per un extens vel de pols atmosfèrica, possiblement com a resultat d'una gran erupció volcànica en els tròpics[3] o l'impacte de rebujos espacials contra la Terra.[4] Els seus efectes es varen generalisar i varen provocar un temps fòra d'estació, males collitas i hambrunas en tot lo món.[4]
Evidències documentals
[editar | editar còdic]En el 536, en el seu informe sobre les guerres contra els vàndals, l'historiador bizantino Procopio de Cesarea (f. 565) va escriure:
Els anals gaèlics d'Irlanda fan constar lo següent:
- «Perditio panis» (falta de pa), en l'artícul corresponent a l'any 536 en Els anals d'Ulster, Year U536 (capítul de l'any 536), d'autor desconegut.
- «Perditio panis» (falta de pa), en l'artícul corresponent a l'any 536 en Els anals de Inisfallen, Annal AI534 (capítul de l'any 534 a 543),
Més fenomens informats per fonts independents d'aquella época:
- Baixes temperatures (en China va caure neu en agost, la qual cosa va pospondre l'época de collites).[7]
- Pèrdua de collites.[8]
- «Una densa boira seca» en China, Europa i l'oest d'Àsia.[7]
- Sequia en el Perú, que va afectar a la cultura moche.[7][9]
Evidència científica
[editar | editar còdic]Els anàlisis d'anells d'un roure irlandés, realisats pel dendrocronólogo irlandés Michael G. L. Baillie, de l'Universitat Queen’s de Belfast, varen mostrar un creiximent anormalment menut en l'any 536 i, despuix d'una recuperació parcial, una atra forta anomalia en el 542.[10] Patrons similars es registren en els anells d'arbres de Suècia i Finlàndia, en la Serra Nevada de Califòrnia i en els anells d'arbres fitzroya chilenos.cita requerida Els núcleus de gèl de Groenlàndia i l'Antàrtida mostren evidència d'importants depòsits de sulfat entorn al 533-534 (±2 anys), la qual cosa és evidència d'un extens vel de pols àcida.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://elpais.com/elpais/2016/02/08/ciència/1454942821_371470.html
- ↑ Abbott, D. H.; Biscaye, P.; Cole-Dai, J.; Breger, D.: «Magnetite and silicate spherules from the GISP2 core at the 536 AD horizon», abstract #PP41B-1454., decembre de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 Larsen, L. B.; Vinther, B. M.; Briffa, K. R.; Melvin, T. M.; Clausen, H. B.; Jones, P. D.; Siggaard-Andersen, M.-L.; Hammer, C. U. et al.: «New isse core evidence for a volcanic cause of the A.D. 536 dust veil» [1] archivat en Wayback Machine., en Geophys. Res. Lett., 35: L04708. doi: 10.1029/2007GL032450, any 2008.
- ↑ 4,0 4,1 Ker Than: [«Eslam dunks from space led to hazy shade of winter»,] en New Scientist, 201 (2689): 9; 3 de giner de 2009.
- ↑ Procopio: History of the wars, llibre 4: «The vandalic war (continuació)», capítul 14 rengló 4 a 10. Traducció a l'anglés de H. B. Dewing, imprés en 1916: «And it came about during this year that a most dread portent took plau. For the sun gave forth its light without brightness, like the moon, during this whole year, and it seemed exceedingly like the sun in eclipse, for the beams it shed were not clear nor such as it is accustomed to shed. And from the clave when this thing happened men were free neither from war nor pestilence nor any other thing leading to death. And it was the clave when Justinian was in the tenth year of his reign».
- ↑ George Ochoa; Jennifer Hoffman; Cup Tin (2005): Climate: the force that shapes our world and the future of life on Earth. Emmaus (Pennsilvània): Rodale. ISBN 1-59486-288-5; presenta esta cita com «Durant tot l'any el Sol va donar la seua llum sense lluentor, com la Lluna, i va anar extremadament semblat al Sol eclipsat» (The Sun gave forth its light without brightness, like the moon during this whole year, and it seemed exceedingly like the Sun in eclipse).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 George Ochoa; Jennifer Hoffman; Cup Tin (2005): Climate: the force that shapes our world and the future of life on Earth. Emmaus (Pennsilvània): Rodale. ISBN 1-59486-288-5.
- ↑ William Rosen (2007): Justinian’s flea: plague, empire and the birth of Europe. Londres: Jonathan Cape. ISBN 0-224-07369-9.
- ↑ David Patrick Keys (2000): Catastrophe: an investigation into the origins of the modern world. Nova York: Ballantine Pub. ISBN 0-345-40876-4.
- ↑ Mike G. L. Baillie (1994): «Dendrochronology raises questions about the nature of the AD 536 dust-veil event» (‘La dendrocronología genera preguntes sobre la naturalea del vel de pols en l'any 536 d. C.’), en la revista The Holocene, 4 (2), figura 3, pàgina 215; doi:10.1177/095968369400400211, 1994.
Baillie va descobrir greus anomalies climàtiques en el 2354, 1628, 1159, 208 a. C., 536 d. C. i 540. En el seu llibre Exodus to Arthur: catastrophic encounters with comets [Des de l'Èxodo fins al rei Arturo: trobades catastròfiques en cometes] (Batsford, 1999), i especialment The celtic gods: comets in irish mythology (Tempus, 2005), relaciona els successos en l'any 540 en els mits irlandesos i la plaga de Justiniano.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fenómenos meteorológicos extremos de 535-536» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.