Melilotus albus
Melilotus albus (trébol d'olor blanca, meliloto blanc), és una herba anual leguminosa, cultivada com forrajera. La seua característica olor dolça, que s'intensifica pel secat, és derivat de la cumarina. S'usa en medicina herbal. I és una font extraordinària de néctar para apiarios.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És nativa d'Europa i d'Àsia. Va ser introduïda a Sudamérica en el XVIII; i a Norteamérica en el XVII com a aliment de ganado. Actualment té una dispersió cosmopolita des de Canadà a Argentina. Pot convertir-se en una espècie invasora, competint en les espècies natives. Pot alcançar més de 2 m d'altura i produïx abundant cantitat de llavors que suren i es dispersa en aigua.
Molt bona para apiarios. Com casi totes la leguminosas, fixa nitrogen atmosfèric cap al sol pel seu simbiosis bacteriana.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Melilotus albus va ser descrita per Friedrich Kasimir Medikus i publicat en Vorlesungen der Churpfälzischen physicalisch-ökonomischen Gesellschaft 2: 382. 1787.[1]
Melilotus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: meli que significa "mel", i lotos, una leguminosa.[2]
albus: epítet llatío que significa "blanc".
- Sinonímia
- Melilotus alba Medik.
- Melilotus albus var. annua Coe
- Melilotus argutus Rchb.
- Melilotus leucanthus DC.
- Melilotus melanospermus Ser.
- Melilotus vulgaris Willd. [3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- En Argentina: "trébol d'olor blanca", "alfa russa", "meliloto", "trébol de bokhara".
- En Chile: "trebillo".
- En Bolívia: "k'ita alfa".
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les fabáceas
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
- Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
- Burkart, A. I. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Liogier, H. A. 1988. Spermatophyta: Leguminosae to Anacardiaceae. Descr. Fl. Puerto Rico & Adj. Isl. 2: 1–481.
- Rusby, H. H. 1893. On the collections of Mr. Miguel Bang in Bolívia. Mem. Torrey Bot. Club 3(3): 1–67. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
- Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Melilotus albus.- Blanchan, Neltje (2005). , Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
- Zuloaga, F.O. & Morrone, O. (1999). , Missouri Botanical Garden Press.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Melilotus albus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de decembre de 2014.
- ↑ en Noms Botànics
- ↑ EOL
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melilotus albus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.