Anar al contingut

Melanophryniscus nigricans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El sapo negruzco de Darwin[1] o sapito de les serres[2] (Melanophryniscus nigricans) és una espècie d'amfibi anur del gènero Melanophryniscus, ubicat en la família dels bufónidos. Habita de manera exclusiva en els pasturages serrans del Sistema Serrano de Tandilia, en la província de Buenos Aires, Argentina.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Este tàxon va ser reconegut formalment com una entitat independent, en nivell d'espècie plena, en l'any 2021 pels zoólogos Tomás Martínez Aguirre, Judit Elisabet Dopazo, Agustina Cortelezzi, María Llum Arellano, Clara Trofino Falasco, María Verónica Simoy i Igor Berkunsky.[3]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Reserva natural Serra del Tigre, en les coordenades: 37°22′39.79″S 59°07′43.16″O / -37.3777194, -59.1286556</noinclude>, partit de Tandil, província de Buenos Aires, Argentina”.[3]

Holotip

L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MLP 5134. Es troba depositat en la colecció de Herpetología del museu de l'Argent (MLP) Faculteu de Ciències Naturals i Museu (Universitat Nacional de l'Argent), ubicat en la ciutat homònima, capital de la província argentina de Buenos Aires.[3]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Melanophryniscus es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: Melano significa ‘negre’ i Phryniscus ve del terme Φρύνιχος (Phrúnikhos), utilisat per a identificar un gènero de sapos, nom que ha passat a la sinonímia de Rhinella.[4][5] L'epítet específic nigricans és un adjectiu en llatí que significa ‘negruzco’, en referència al color molt obscur dominant en esta espècie.

Relacions filogenético

Esta espècie pertany a el “grup d'espècies Melanophryniscus stelzneri”.[3]

Història taxonómica

[editar | editar còdic]

Les poblacions bonaerenses de Melanophryniscus en general varen ser assignades a varis tàxons; majorment li les va relacionar a Melanophryniscus stelzneri, les poblacions del qual més pròximes són les que habiten en les serres de Còrdova i San Luis, representades per la subespecie típica: M. s. stelzneri, endèmica dels faldeos d'altituts menors als 1600 m s. n. m. en les serres de Còrdova i San Luis.[6][7] En els mateixos sistemes orogràfics de les serres Pampeanas puntano-cordoveses, pero en pasturages d'altura i hàbitat rupícoles pròxims a charcas en replanells i serres sempre per sobre els 1700 m s. n. m., habita una atra espècie del mateix gènero: Melanophryniscus estebani.

En 1843 Thomas Bell senyala per a la zona a on s'ubica l'actual ciutat de Baïa Blanca (àrea corresponent al tàxon afí Melanophryniscus diabolicus) a Phryniscus nigricans Wiegmann,[8] un nom d'assignació incerta, ya que sobre la base de la seua descripció i dibuixos es comprova que va unificar baix un mateix epítet 2 tàxons distints.[9]

José María Gallardo en 1961[10] i en 1974[11] les va assignar a Melanophryniscus stelzneri atroluteus (hui Melanophryniscus atroluteus).

José María Cei en 1980[12] i en 1987 el propi Gallardo[13] la varen situar en Melanophryniscus stelzneri montevidensis (hui Melanophryniscus montevidensis), un tàxon considerat ara com a exclusiu del surest de l'Uruguai[14] i surest de Riu Gran del Sur, Brasil.[15]

En l'any 2000, Esteban O. Lavilla i uns atres l'indiquen com Melanophryniscus stelzneri stelzneri.[16]

En 2004, l'equip assessor de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) la va tractar com una subespecie encara no descrita de Melanophryniscus stelzneri.[17]


Al començament de la tercera década de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

este tàxon permaneixia encara no descrit per a la ciència, encara que li'l considerava taxonómicamente diferent, si ben no s'havia definit encara quin nivell li correspondria, si el de subespecie de Melanophryniscus stelzneri, de Melanophryniscus montevidensis, o pel contrari, mereixeria la consideració d'espècie pròpia. Finalment, en l'any 2021, el tàxon serrà de Tandilia va ser reconegut com una espècie plena, de la mateixa manera que el tàxon afí Melanophryniscus diabolicus, el seu equivalent en el sistema serrà de Ventania.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Este amfibi solament habita en pasturages rocosos del sistema serrà de Tandilia,[18] en el surest de la província de Buenos Aires, en la regió centre-oriental de l'Argentina.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Este tàxon exhibix tímpan amagat i una curiosa coloració. Dorsalmente és majorment negre, en molt poques taques groc-viu en els costats del cos i vores exteriors del braç i gobanella.[11] Ventralmente, sobre un fondo negruzco es disponen taques d'un roig molt viu (inclús en les palmes de les pates).[11]

Costums

[editar | editar còdic]

Sobre la base d'estudis realisats en individus selvats es va trobar que les termites i les formigues són l'element principal de la seua alimentació.[19] Es reproduïx en manantiales serrans temporarios en les ales o en la base dels cerros, en pous formats entre les pedres.

Conservació

[editar | editar còdic]

Este amfibi és considerat una espècie amenaçada.[3] Des de la década de 1970, les seues poblacions han disminuït marcadament en més d'un 70 %, en a lo manco 2 poblacions conegudes que ya s'han extinguit i una tercera que provablement haja corregut la mateixa sòrt. Les poblacions supervivents s'enfronten a una combinació d'amenaces, entre les que es troben: la pèrdua d'hàbitat per silvicultura, invasió d'espècies exòtiques, activitat de pedreres, sobrepastoreo i calcigue del ganado i la dessecació dels chapulls reproductius causada pel canvi climàtic.[1] El fongo quitridio (Batrachochytrium dendrobatidis) és una amenaça que afecta a numeroses espècies d'amfibis de tot lo món, Melanophryniscus nigricans també ha segut afectat.[2] Per a mitigar este problema, s'han intervingut químicament els tolls a on este amfibi es reproduïx, eliminant aixina al perillós fongo.[20] La recolonización natural de les àrees perdudes és poc provable per la fragmentació del seu hàbitat i a l'absència de corredors de pasturages serrans que interconecten les poblacions remanentes. Per estes raons, des de l'any 2017 s'han iniciat accions per a restaurar els hàbitats danyats i produir poblacions en captiveri per a ser lliberades en àrees protegides.[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Berkunsky, Igor (2019). Primers passos cap a la conservació del sapo negruzco de Darwin (Melanophryniscus nigricans). Amphibian ark. Mantenint les espècies amenaçades d'amfibis a flotació. Bolletí número 47, juny 2019, ISSN 2640-415X.
  2. ↑ 2,0 2,1 Agostini, M. G., Cortelezzi, A., Berkunsky, I., Soler, G., & Burrowes, P. (2015). Primer registre de Batrachochytrium dendrobatidis infectant poblacions amenaçades del sapito de panza roja de Tandil (Melanophryniscus aff. montevidensis) en Argentina. Revista mexicana de biodiversitat, 86(3), 826-828.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Tomás Martínez Aguirre, Judit I. Dopazo, Agustina Cortelezzi, María Llum Arellano, Clara Trofino Falasco, María Verónica Simoy, and Igor Berkunsky (2021). Two New Species of the Genus Melanophryniscus (Amphibia: Anura: Bufonidae) from Pampa Grasslands of Argentina. Russian Journal of Herpetology, Vol 28 (2) 108-116.
  4. ↑ Boulenger, G. A. (1894). XLVI.—On the genus Phryniscus of Wiegmann. Journal of Natural History, 14(83), 374-375.
  5. ↑ Beolens, B.; M. Watkins and M. Grayson (2013). The Eponym Dictionary of Amphibians. Pelagic Publishing Ltd.
  6. ↑ Filipello, A. M. & D. D. Echeverría (1996). Variacions en la librea dorsal de Melanophryniscus stelzneri (Amphibia: Bufonidae) de diferents altituts de les Serres de Sant Luis. Act. IV. Congrés Llatinoamericà de Herpetología. Santiago de Chile. 34 pp.
  7. ↑ Àvila, L. J.; J. W. Priotto and M. Morant (1995). Aporte al coneiximent de la fauna dels "Pasturages d'Altura" de la Serra de Comechingones (Còrdova). XI Reunió de Comunicacions Herpetológicas, Associació Herpetológica Argentina. (Vol. 2, pp. 11-13). Sant Miguel de Tucumán.
  8. ↑ Bell, T. (1843). Zoology of the voyage of the HMS Beagle, under the command of Captain Fitzroy, RN, during the years 1832 to 1836. Edited and superintended by Charles Darwin, naturalist to the expedition. Pt. 5. Reptils. 51 pp. +20 láms.
  9. ↑ Cabrera, M. R. (2001). Sobre la distribució geogràfica de Melanophryniscus s. stelzneri (Weyenbergh) (Anura, Bufonidae). Cuad. Herpetol, 15, 137-139.
  10. ↑ Gallardo, J. M. (1961). L'ubicació sistemàtica i distribució geogràfica de Brachycephalidae Argentines. Reunió Treballs Comunicacions Cienc. Nat. Geogr. Argentí, Univ. Nac. Llitoral.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Gallardo, J. M. (1974). Amfibis de les afores de Buenos Aires. EUDEBA: 1-231.
  12. ↑ Cei, J. M. (1980). Amphibians of Argentina. Monitore Zoologico Italià, Nuova Série, Firenze, 2:1-609.
  13. ↑ Gallardo, J. M. (1987). Amfibis Argentins: Guia per a la seua identificació. Buenos Aires: Llibreria Agropecuaria.
  14. ↑ Achaval, Federico & Olmos Bissoli, Alejandro J. (1997). Amfibis i reptils de l'Uruguai. Serie Fauna. Pp 128. Imprenta: Facultat de Ciències. Montevideo. UR.
  15. ↑ Tedros, M., Kolenc, F. and Borteiro, C. (2001). Melanophryniscus montevidensis (Phillippi, 1902) (Anura, Bufonidae). Quaderns de Herpetología: 143.
  16. ↑ Lavilla, I. O., Ponssa, M. L., Balde, D., Basso, N., Bosso, A., Cespedez, J., Chebez, J. C., Faivovich, J., Ferrari, L., Lajmanovich, R., Langone, J. A., Peltzer, P., Ubeda, C., Vaira, M. & Vora Candioti, F. (2000). Categorisació dels Amfibis d'Argentina. Categorisació dels Amfibis i Reptils de la República Argentina: 11-34.
  17. ↑ Lavilla, Esteban; Diego Balde and Lily Rodríguez (2004). Melanophryniscus stelzneri. The IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2014.3. Consultat el 10 de giner de 2015.
  18. ↑ Vega, L. I., & Bellagamba, P. J. (1990). Llista comentada de la herpetofauna de les serres de Balcarce i Mar de l'Argent, Buenos Aires, Argentina. Quaderns de Herpetología, 5.
  19. ↑ 19,0 19,1 Berkunsky, Igor (2020). Primers passos cap a la conservació del sapo negruzco de Darwin (Melanophryniscus nigricans). Amphibian ark. Mantenint les espècies amenaçades d'amfibis a flotació. Bolletí número 49, març 2020, ISSN 2640-415X.
  20. ↑ Judit Elisabet Dopazo. Developing Control Tools for Chytrid Fungus in Amphibians of Southern Pampes, Argentina II. [1] The Rufford Foundation.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Melanophryniscus_nigricans&oldid=531721»