Anar al contingut

Melanophryniscus stelzneri stelzneri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
sapito de colors (Melanophryniscus stelzneri stelzneri)


El sapito de colors (Melanophryniscus stelzneri stelzneri), també cridat sapito panza roja, és la subespecie típica de la espècie d'amfibi Melanophryniscus stelzneri. Este tàxon subespecífico és endèmic de les serres del centre de l'Argentina.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El tàxon d'amfibi de la família Bufonidae M. s. stelzneri només habita en la regió central de l'Argentina. És endèmic dels faldeos en altituts entre els 900 i els 1600 m s. n. m. en les serres de Còrdova i San Luis.[1][2]

En els mateixos sistemes orogràfics de les serres Pampeanas puntano-cordoveses, en hàbitats rupícolas pròxims a charcas en replanells i serres en pasturages pero a major altura (sempre per sobre els 1700 m s. n. m.) habita una atra espècie del mateix gènero: Melanophryniscus estebani, la qual fins a abans de la seua descripció formal per a la ciència en l'any 2008 era referida a M. s. stelzneri.

Es va descartar que M. s. stelzneri habite també en la província de la Rioja, ya que l'eixemplar d'esta subespecie en etiqueta MACN 1178 procedent de “Patquía, La Rioja” (enviats en 1935 per a. Breyer) té el seu orige en una colecció d'eixemplars faunísticos que hi havia en una estància d'allí.

Si ben M. s. stelzneri va anar també reportada per als sistemes serrans bonaerenses, es conclou que el tàxon que allí habita pertany a una forma distinta.[3][4]

Melanophryniscus stelzneri stelzneri forma part del conjunt d'anurs endèmics de les serres de Còrdova i San Luis, junt en Hypsiboas cordobae,[5] Melanophryniscus estebani, Pleurodema cordobae,[6] P. kriegi,[7] Odontophrynus achalensis i Rhinella achalensis.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Este tàxon va ser descrit, originalment com una espècie plena, en l'any 1875 pel zoólogo neerlandés, nacionalisat argentí, Hendrik Weyenbergh.

Característiques i conservació

[editar | editar còdic]

Este tàxon exhibix una curiosa coloració: baix un patró general negre es troben esguitades vives taques grogues i roges. Este atractiu patró cromàtic ho fa ser una espècie buscada per a abastir el comerç d'amfibis vius per a terrarios, #lo que ho torna amenaçat, ademés de vulnerable davant la transformació creixent del seu hàbitat.[9] En l'any 2000, esta subespecie va ser categorizada localment com a “Vulnerable”.[10]

Per a la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), en canvi, és un “tàxon baix preocupació menor”.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Filipello, A. M. & D. D. Echeverría (1996). Variacions en la librea dorsal de Melanophryniscus stelzneri (Amphibia: Bufonidae) de diferents altituts de les Serres de Sant Luis. Act. IV. Congrés Llatinoamericà de Herpetología. Santiago de Chile. 34 pp.
  2. Àvila, L. J.; J. W. Priotto and M. Morant (1995). Aporte al coneiximent de la fauna dels "Pasturages d'Altura" de la Serra de Comechingones (Còrdova). XI Reunió de Comunicacions Herpetológicas, Associació Herpetológica Argentina. (Vol. 2, pp. 11-13). Sant Miguel de Tucumán.
  3. Cairo, S. L., Zalba, S. M., & Úbeda, C. A. (2008). Reproductive behaviour of Melanophryniscus sp. from Serra de la Finestra (Buenos Aires, Argentina). South American Journal of Herpetology, 3(1), 10-14.
  4. Cairo, S. L., Maldonado, M. A., Zalba, S. M., & Úbeda, C. A. (2008). Conservació de Melanophryniscus sp. (sapito panza roja) en Serra de la Finestra (Buenos Aires, Argentina). Acceptat en Anals de les Quintes Jornades Interdisciplinàries del Suroest Bonaerense. EdiUNS. Baïa Blanca.
  5. Faivovich, J., García, P. C. A., Ananias, F., Lanari, L., Basso, N. G. and Wheeler, W. C. (2004). A molecular perspective on the phylogeny of the Hyla pulchella species group (Anura, Hylidae). Molecular Phylogenetics and Evolution: 938-950.
  6. (2013).Herpetology Notes.6(1908)
    559-561.
  7. Ferraro, D., Casagranda, M. D. (2009). Geographic distribution of the genus Pleurodema in Argentina (Anura: Leiuperidae). Zootaxa 2024: 33-55.
  8. Cei, J. M. (1972). Segregació corológica i processos d'especiación per aïllament en amfibis de la Pampa de Achala, Còrdova. Acta Zoológica Lilloana 29: 233-246.
  9. Vaig donar Tada, I. I., Zavattieri, M. V., Bridarolli, M. I., Sales, N. I., & Martino, A. L. (1996). Amfibis Anurs de la província de Còrdova. Biodiversitat de la província de Còrdova, 1, 191-215.
  10. Lavilla, I. O., Ponssa, M. L., Balde, D., Basso, N., Bosso, A., Cespedez, J., Chebez, J. C., Faivovich, J., Ferrari, L., Lajmanovich, R., Langone, J. A., Peltzer, P., Ubeda, C., Vaira, M. & Vora Candioti, F. (2000). Categorisació dels amfibis d'Argentina. Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina: 11-34.