Anar al contingut

Megaterremot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Falla de Sant Andrés. La probabilitat d'un terremot en Califòrnia (EE. UU.) és una de les més altes del món. Tant és aixina que ya se li crida "The Big One" al futurible sisme.

Els megaterremotos són terremots que la seua magnitut és major a 8.5. Estos ocorren en les zones de subducció, en els llímits entre les plaques tectòniques per la poca profunditat d'immersió de la vora de la placa, lo que provoca que una gran part s'estanque i s'acumule pressió que serà lliberada en forma de terremot. Els megaterremotos excedixen inclús la magnitut 9,0. Des de l'any 333, s'han contabilisat dèu megaterremotos de magnitut major a 9. Cap atre tipo d'activitat tectònica ha segut capaç de generar terremots d'eixa magnitut, a menos que hi haja hagut terremots d'este tipo durant el Cretáceo o el Paleocé.

Terminologia

Durant la ruptura, una part de la falla és espentada cap a dalt sobre l'atra i a este tipo de moviment se li coneix com "espente". Són un tipo de falla d'esgarre per immersió. Una falla inversa és una falla l'inclinament de la qual és inferior als 45°.[1][2][3][4]

Àrees

Les majors zones de subducció estan ubicades en els oceans Pacífic i Índic i són responsables de l'activitat volcànica del cinturó de fòc del Pacífic. Ya que estos terremots deformen el fondo marí, casi sempre generen maremotos. Els megaterremotos generen forts moviments durant varis minuts.

Vore també

Referències

  1. ↑ Tsunami Terms
  2. ↑ Earthquake Glossary - dip slip
  3. ↑ Geophysical literature search showing almost 200 papers with the word "megathrust" in the title University of Strasbourg
  4. ↑ Park; et al.(2005).«Performance Review of the Global Seismographic Network for the Sumatra-Andaman Megathrust Earthquake».Seismological Research Letters.76(3): 331–343.doi:10.1785/gssrl.76.3.331.