Anar al contingut

Megarexia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La megarexia, també coneguda com fatorexia[1] és un trastorn sicològic que afecta principalment a les persones que patixen obesitat, a on el principal síntoma és percebre un cos sà o prim encara que no siga aixina. Jaime Burgos, un nutricioniste espanyol va definir el terme de megarexia per primera volta el terme qui ho va definir com "Trastorn alimentici en el que l'individu patix d'obesitat pero es nega a admetre-ho"[2]Encara que no és denominada una malaltia, és una visió sicològica a on el que la patix es nega a acceptar les seues problemes d'alimentació, lo que comporta a tindre un estil de vida poc saludable, fent que els mèdics especialistes, principalment nutriólogos i sicòlecs se'ls dificulte donar a entendre als pacients el seu trastorn, fent que estos seguixquen pujant de pes, empijorant la seua salut física i emocional.[3]

Causes

Encara no se sap exactament una causa específica sobre el perqué de l'aparició d'esta visió sicològica, no obstant es creu que de per mig estan raons genètiques, socials o ambientals.[4][3]

Efectes

La megarexia està significativament lligada als trastorns alimenticis a on la persona consumix en grans cantitats menjada en alta densitat calòrica, principalment en "calories buides", sucres, grasses amoladores per al cos etc. sent el sobrepés una conducta de risc (i no una malaltia en sí) de desenrollar malalties com diabetis o càncer, malalties cardiovasculars o hipertensió arterial, lo que significa una reducció significativa en el promig de vida de les persones en megarexia.[5][6]

Tractament

Per a tractar la megarexia hi ha diferents formes de fer-ho, depenent és estat de salut físic de l'individu. Si el risc per a la salut no és molt elevat, la persona té que anar a teràpia sicològica per a canviar els seus hàbits i millorar la salut tant física com emocionalment, ya que la megarexia també implica una deterioració de la salut mental. Per un atre costat si el risc per a la salut és extremadament elevat, es necessita d'un mege professional que atenga els efectes d'esta malaltia, els professionals optaran per hospitalisar a l'individu per a estabilisar el seu estat, ya despuix, entraren una atra série de meges com sicòlecs i nutricionistes per a millorar els hàbits de la persona i millorar la seua salut.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Megarexia, ¿en qué consistix el trastorn alimentici que relega als fofisanos?» (en és). vanitatis.elconfidencial.com. Consultat el 2023-12-22.
  2. ↑ «Lifeder».
  3. ↑ 3,0 3,1 «Megarexia: qué és, quins són els seus síntomes i cóm tractar-la | IE Alfi» (en és). Institut Europeu Alfi. Consultat el 2023-12-22.
  4. ↑ «lifeder».
  5. ↑ «Megarexia: persones obeses que es veuen primes» (en és). psicologiayment.com. Consultat el 2023-12-22.
  6. ↑ «Megarexia: síntomes, causes i tractament» (en és). Molt Salut. Consultat el 2023-12-22.