Medusoide
Els medusoides o discoides són aquells sers extints que han segut descrits com a similars a meduses i que varen habitar al final del Precámbrico, durant el periodo Ediacárico i principis del Cámbrico. Es considera que serien els animals més antics, conjuntament en els petalonamos, puix s'han trobat fòssils des de fa aproximadament 580 millons d'anys d'antiguetat, i varen formar part de la fauna de Ediacara.[1]
Inicialment es va pensar que varen ser nadadors, en realitat es va concloure posteriorment que eren com pòlips[2] o discs bentónicos ancorats al fondo marí, o endobentónicos semienterrados. Sistemàticament ha segut controversial la seua classificació, agrupant-se generalment en Cnidaria, encara que provablement varen poder haver segut vendozoos primigenis.
Característiques
[editar | editar còdic]
A pesar de que se'ls va comparar en les meduses actuals, en realitat varen ser d'hàbitat bentónico, posant-se sobre el fondo de la mar i sense habilitat locomotriz. En la seua majoria són circulares en plecs o discs concèntrics, llevat quan els individus adjacents interferixen en el creiximent dels demés, generant una distorsió. A voltes pot haver una formació central alguna cosa prominent o pot haver tentàculs. Solen tindre moltes llínees de segments radials, pero les marques no coincidixen en el patró de la musculatura de les meduses modernes. També existix l'hipòtesis de que estos organismes podrien haver segut colónies microbianas. Poden medir des d'uns milímetros fins a aplegar al metro de diàmetro. La seua reproducció és asexual, per divisió o gemació.
Moltes voltes es reporten medusoides erròneament, quan es tracta de processos inorgànics que deixen marques circulares concèntriques o quan es tracta dels bulbos del anclaje d'individus de Petalonamae.
Història
[editar | editar còdic]Els primers fòssils descoberts varen ser de Aspidella en 1868, un ser en forma de disc. El seu descobridor, el geómetra escocés Alexander Murray, els va trobar baix dels estrats del Cámbrico i va postular que eren els primers signes de vida. La proposta va ser descartada pels seus parells a causa de la seua forma simple, puix es va considerar que eren estructures d'escape de gas o concrecions inorgàniques. Va caldre esperar fins a 1959, quan Martin Glaessner finalment va reconéixer l'antiguetat d'estos fòssils i d'atres nous descobriments.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ben Waggoner 2003, The Ediacaran Biotas in Space and Clave. Integrative and Comparative Biology, Volume 43, Issue 1, 1 February 2003, Pages 104–113, https://doi.org/10.1093/icb/43.1.104
- ↑ Dave Smith 1999, Cyclomedusa UCMP Berkeley
- ↑ Orrman-Rossiter K (2013-02-12 00:11:36). Ediacara: a "failed" evolutionary experiment?. Australian Science. Retrieved: Feb 12, 2018, from http://www.australianscience.com.au/science-2/ediacara-a-failed-evolutionary-experiment/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medusoide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.