La mar Mediterrànea Americà és un mar obert del oceà Atlàntic que es compon del mar Carib i el golf de Mèxic. La regió en conjunt també es denomina Amèrica mediterrànea. Com el seu nom indica, és la mar que separa Norteamérica i Sudamérica.

Mediterràneu americà

El nom s'usa principalment en l'àmbit de la geopolítica. Encara que va anar el naturaliste i geógrafo Alexander von Humboldt qui va falcar el terme en el XIX, va ser estés en térmens geopolítics pels estrategues nortamericans Alfred Mahan i Nicholas Spykman en el XX per a identificar a esta regió, una de les que observa major potencial de creiximent i un punt calent de l'economia i política mundials, especialment despuix de l'inauguració del Canal de Panamà, en 1914.[1][2] Paradòxicament, és una de les regions del món que més sofrix la pobrea.

També en analogia al mar Mediterrànea que separa Europa d'Àfrica, és el denominat «mediterràneu asiàtic» o de la China Meridional, en intencions similars.[2]

Països

editar

Els països (i dependències) en costes banyades per la mar Mediterràneu inclouen:

Nota: Encara que no tenen costa directa en la mar Carib, Spykman també inclou a les Guayanas, ya que en les seues paraules, «la frontera sur [de l'àrea d'influència nortamericana] es troba en l'Amazones».

Geopolítica del Mediterràneu Americà

editar

Otrora va ser la regió més rica d'Amèrica, fins que l'hegemonia colonial espanyola va ser desbancada per la dels Estats Units en el XIX. L'història recent de les civilisacions del Mediterràneu americà ha estat marcada per una intervenció política nortamericana de caràcter imperialiste. Estats Units, que va ser exclós del repartiment d'Àfrica, va percebre el Mediterràneu americà (i el Pacífic) com la seua pròpia àrea d'influència, en molts casos promovent colps d'estat, deponent governs i inclús ocupant atres països.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. «Sobre el denominat Mediterràneu americà».XV Trobada de Latinoamericanistas Espanyols.Trama editorial / CEEIB.
    1337-1350.Consultat el 2021-03-21.
  2. 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2021-03-21.