Anar al contingut

Mecànica de decorreguts hamiltoniana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La mecànica de decorreguts hamiltoniana és l'aplicació dels métodos de la mecànica hamiltoniana a la mecànica de decorreguts. Note's que este formalisme només s'aplica a decorreguts no disipativos.

Fluix barotrópico irrotacional

[editar | editar còdic]

Prengam el senzill eixemple d'un barotrópico, no viscós i sense vorticidad.

Llavors, els camps conjugats són el camp densitat de massa ρ i el potencial de velocitat φ. El paréntesis de Poisson ve dau per

{ρ(y),φ(x)}=δd(xy)

i el Hamiltoniano per:

H=ddx=ddx(12ρ(φ)2+e(ρ)),

a on i és la densitat d'energia interna, en funció de ρ. Per a este fluix barotrópico, l'energia interna està relacionada en la pressió p per:

e=1ρp,

a on un apóstrofe ('), denota diferenciació sobre ρ.

Esta estructura Hamiltoniana dona lloc a les següents dos equacions de moviment:

ρt=+φ=(ρu),φt=ρ=12uue,

a on u =def φ és la velocitat i està lliure de vorticidad. La segona equació conduïx a les equacions de Euler:

ut+(u)u=eρ=1ρp

despuix d'explotar el fet de que la vorticidad és zero:

×u=0.

Com la dinàmica de decorreguts es descriu per mig de dinàmiques no canòniques, que posseïxen una cantitat infinita de invariantes de Casimir, es pot introduir una formulació alternativa de la formulació hamiltoniana de la dinàmica de decorreguts per mig de l'us de la mecànica de Nambu.[1][2]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]