Anar al contingut

Matriu laplaciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de grafos la matriu laplaciana — també denominada matriu de admitancia o matriu de Kirchhoff — és una representació matricial d'un grafo. Un atre tipo de representació matricial la proporciona la matriu de adyacencia, pero la matriu laplaciana és ideal per a realisar la teoria espectral de grafos.

Definició

[editar | editar còdic]

Donat un grafo G en n nodos, la matriu laplaciana L:=(i,j)n×n es definix com:[1]

i,j:={κisi i=j1si ij y ni es adyacente a nj0otro caso.

sent κi el grau del nodo i-ésimo ni. La matriu laplaciana normalisada :=(^i,j)n×n es definix com:[1]

^i,j:={1si i=j y κi01κiκjsi ij y ni es adyacente a nj0otro caso.

Prenent T^ com la matriu diagonal d'elements (i,i) d'entrada κi, es té que:

^=T^1/2L^T^1/2

en la convenció (T^1)v,v=0 per a κv=0.

Propietats

[editar | editar còdic]
Relació en la matriu de adyacencias

Quan el grafo Γ és k-regular es pot observar que:

^=𝕀^1kA^

a on A és la matriu de adyacencias i 𝕀^ és l'identitat. Per a un grafo sense vèrtiços aïllats, tenim llavors que:

^=T^1/2L^T^1/2=𝕀^T^1/2A^T^1/2.
Eixemple

Eixemple de la representació en forma de grafo d'una ret i la seua representació matricial laplaciana:

grafo matriu laplaciana
Archiu:6n-graf.svg (210010131010012100001311110130000101)
Espectre de ^

Per a un grafo Γ i matriu laplaciana L(Γ), en els autovalorés ordenats (l'espectre de L) λ0λ1λn1:

  1. La matriu laplaciana és sempre semidefinida positiva.
  2. El primer autovalor λ0=0 és sempre nul; existix un autovector que és sempre [1,1,,1]. La multiplicitat de λ0 indica el número de subgrafos inconexos que hi ha.
  3. El segon autovalor no nul λ2 es denomina conectivitat algebraica.[2] És una mida de la conectivitat del grafo. A mida que λ2 es fa més chicotet el grafo adquirix una estructura més modular. A través de la percolación a través d'un grafo, la sincronisació màxima es dona per al valor més alt possible de λ2. També es denomina bot espectral, gap o paràmetro de Fiedler.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Laplacian Matrix en MathWorld.
  2. De l'anglés: Algebraic connectivity, Weisstein, Eric W. "Algebraic Connectivity." De MathWorld--A Wolfram Web Resource.
  3. M. Fiedler, "Algebraic Connectivity of Graphs", Czech. Math. J. 23:298--305, 1973


Referències

[editar | editar còdic]