Matança dels espanyols
L'anomenada matança dels espanyols (en islandés, Spánverjavígin) va ser un assessinat colectiu ocorregut en Islàndia en el XVII. Uns balleneros vascs varen aplegar en una expedició de caça fins a Islàndia en 1615 i allí varen ser assessinats despuix de conflictes en la població local de la regió de Vestfirðanar.[1][2]
Context
En la primera mitat de el XVI els balleneros vascs varen desenrollar la primera indústria ballenera a gran escala del món en Terranova. El centre d'esta indústria eren dèu ports de la costa meridional de la península del Labrador. Durant l'etapa d'apogeu, en les décades de 1550 a 1570, la flota estava formada per una trentena de barcos, tripulats per més de dos mil hòmens, que capturaven unes quatrecentes ballenas cada any. A principis de el XVII, la captura de ballenes per part de mariners vascs es va estendre fins a Islàndia.
La matança dels espanyols
L'any 1615 va ser difícil en Islàndia a causa de que les costes varen permanéixer congelades fins al final del estiu i es varen produir considerables pèrdues de ganado. A mitan de l'estiu tres bucs balleneros vascs varen aplegar a Reykjarfjörður, en Vestfirðanar. Els islandesos i els vascs tenien un acort mutu pel que abdós es beneficiarien de l'empresa. Quan els barcos varen estar llests per a salpar a finals de setembre, es va alçar un terrible airegada[3] i els barcos varen ser espentats fins a les roques, a on varen quedar destrossats. La major part de la tripulació —uns huitanta— va sobreviure. Els capitans Pedro d'Aguirre i Esteban de Tellaria varen passar l'hivern en Vatneyri (Patreksfjörður) i a l'any següent es varen marchar a casa. La tripulació del donostiarra Martín de Villafranca es va dividir en dos grups: un es va dirigir a Ísafjarðardjúp i l'atre a Bolungarvík i despuix a Þingeyri. El 17 d'octubre Martín de Villafranca i els atres dèsset membres del seu grup varen ser assessinats en Æðey i Sandeyri, en Ísafjarðardjúp.
Estes decisions varen ser instigades pel magistrat Ari Magnússon de Ögur en octubre de 1615 i giner de 1616. Els vascs varen ser considerats criminals pels seus fechorías en acabant de que els seus barcos naufragaren i, segons el llibre de llegislació islandesa de 1281, es va decidir que l'única opció correcta era eixecutar a tants com fora possible. En total 32 vascs, tots ells guipuscoans, varen resultar assessinats.[4]
Referències
- ↑ La salvage matança dels espanyols en Islàndia durant el hivern de 1615, ABC, 27 d'abril de 2015.
- ↑ Quan en Islàndia estava ben vist matar vascs, El País, 29 d'abril de 2015.
- ↑ Aixina va ser l'infern dels balleneros vascs en Islàndia, ABC, 12 de maig de 2015.
- ↑ Un congrés analisarà en Reykjavik la matança de balleneros vascs, El País, 31 de març de 2015.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matanza de los españoles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.