Jónsbók és un compendio de texts del dret d'Islàndia adoptat en 1281 pel Althing (assamblea d'hòmens lliures o parlament local). Va ser Magnus IV de Noruega qui va solicitar a Jón Einarsson arreplegar i adaptar les lleis vigents de Járnsíða a la nova situació política, en desaparéixer la Mancomunidad Islandesa i sometre's els habitants de l'illa baix la corona noruega cap a 1262-64.[1] El canvi que va supondre Jónsbók en el correcte coneiximent de la llei islandesa i l'aposta per la conservació de la llengua local ho han convertit en el document més influent i important a nivell jurídic i cultural de l'Història d'Islàndia.

Jónsbók

Járnsíða en 1280 no satisfea a molts dels islandesos i el repte de modificar i adaptar les lleis va caure en mans de Jón Einarsson i que, sembla ser, el nou text en principi tampoc va ser ben rebut.[2] En el Althing de 1281, els tres grans grups socials, artesans, clercs i bændur (terratinents i grangers), varen fer les seues aportacions de forma individual. El bisbe Árni Þorláksson en els seus escrits resumix les decisions en dos grups principals:

  1. El Althing va considerar que els assunts dels clercs se sometien a la seua pròpia jurisdicció, i independència econòmica.
  2. Els agricultors veent agotats els seus actius, se'ls va respectar la llibertat de negociació comercial a canvi de diverses obligacions socials.

Jónsbók reflectix sentències i penes per als delictes comesos com la pena de mort, tortures en artefactes candentes i sancions econòmiques. El còdex es va convertir en un complet sistema llegal i judicial a on es trobava tot tipo de circumstàncies, des de la protecció del ganado fins a la cobertura llegal per danys personals.[3]

Este compendio de lleis va permanéixer durant quatre sigles sense modificacions,[4] sent este un dels sistemes jurídics més estables del món. Alguns dels preceptes que contenia Jónsbók seguixen vigents en l'ordenament jurídic actual d'Islàndia.

Vore també

Referències

  1. ↑ Gunnar Karlsson (2000), Iceland's 1100 years. The history of a marginal society. Hurst Publishers, London 2000, ISBN 1850654204, p. 90.
  2. ↑ Sigurður Líndal (2003), Réttarsöguþættir, Fiske Icelandic Collection, Hið íslenska bókmenntafélag, ISBN 9979661372 p. 122.
  3. ↑ Randi Bj W. Rdahl (2011), The Incorporation and Integration of the King's Tributary Lands Into the Norwegian Realm C. 1195-1397, BRILL, ISBN 9004206132 pp. 70, 121, 125-33, 139, 153, 177, 180, 185, 189, 191-92.
  4. ↑ Cebrian Flare, Luis, Llei i Constitució d'Islàndia. El Jónsbók com a eixemple d'estabilitat llegal. http://www.cebrianyfraileabogados.es/post/ley-y-constituci%C3%B3n-de-islandia-el-j%C3%B3nsb%C3%B3k-como-ejemplo-de-estabilidad-legal

Bibliografia

  • Jónsbók: The Laws of Later Iceland. The Icelandic Text, according to MS AM 351 fol. Skálholtsbók eldri: with an english translation and notes by Jane K. Schulman, AQ Verlag, Saarbrücken 2010, ISBN 978-3-922441-82-3.
  • Jónsbók. Kong Magnus Hakonssons Lovbog for Island vedtaget paa altinget 1281 og Réttabœtr, de for Island givne retterbøder af 1294, 1305 og 1314, udg. efter handskrifterne vore Ólafur Halldórsson. Møller, København 1904 (repr. Odense Univ. Forlaget, Odense, 1970).
  • Hans Fix: Wortschatz der Jónsbók. Lang, Frankfurt am Main/Bern/New York 1984, ISBN 3-8204-5204-4.