Anar al contingut

Massacre del Zong

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Massacre del Zong
Erro al crear miniatura:
Barco d'esclaus, representació de J. M. W. Turner de l'assessinat en massa dels esclaus, inspirat en la matança del Zong.[1]

La massacre del Zong va ser l'assessinat d'aproximadament 142 esclaus africans a mans de la tripulació del barco negrero britànic Zong en els dies següents al 29 de novembre de 1781.[2] El Zong era propietat d'un sindicat de comerç d'esclaus de Liverpool que havia contractat un segur de les vides dels esclaus. Quan el barco va començar a quedar-se sense aigua per uns problemes de navegació, la tripulació va tirar a alguns dels esclaus a el mar. Posteriorment, els amos del Zong varen reclamar als seus asseguradors la compensació econòmica per la pèrdua dels esclaus. En acabant de que el segur es negara a pagar, en el juí que es va celebrar posteriorment es va dictaminar que en algunes circumstàncies l'eliminació d'esclaus era llegal, i que es podria reclamar que el segur es fera càrrec econòmicament de dites morts.

La publicitat de la massacre va atraure l'atenció del antiesclavista Granville Sharp, qui va tractar, sense èxit, de dur a juí a la tripulació del barco per assessinat. Les notícies de la massacre varen estimular el creixent moviment abolicioniste i aquella es va convertir en un poderós símbol dels horrors del transport d'esclaus al Nou Món. La massacre també va inspirar numeroses obres d'art i lliteratura, i va ser commemorada en 2007, durant el bicentenario de l'abolició de l'esclavitut en Gran Bretanya.

El Zong

[editar | editar còdic]

El nom original del Zong era Zorgue (que significa "conte" en neerlandés), elegit pels seus amos, la Middelburgsche Commercie Compagnie. Funcionava com a barco negrero, que tenia la seua base en Middelburg i havia fet en èxit un viage a les costes de Surinam en 1777.[3] El Zong era un "barco de popa quadrada" que podia dur una càrrega de cent tonellades.[4] Va ser capturat per un barco britànic de guerra cridat Alert el 10 de febrer de 1781, durant la quarta guerra anglo-neerlandesa. Per al 26 de febrer, el Alert i el Zong havien aplegat al Castell de la Costa de la Veta, situat en el territori que en l'actualitat li pertany a Ghana.[5]

A principis de març de 1781, el capità del William va comprar el Zong en representació d'un sindicat de mercaders de Liverpool.[6] Els membres del sindicat eren Edward Wilson, George Case, James Aspinall i William, James i John Gregson.[7] William Gregson havia format part de cinquanta viages de trasllat d'esclaus entre 1747 i 1780, i havia segut alcalde de Liverpool en 1762.[8] Per al final de la seua vida, els seus navío havien capturat a 58 201 persones d'Àfrica.[9]

El Zong es va pagar en títuls de crèdit, i els 244 esclaus que ya estaven a bordo varen ser part de la transacció.[6] El barco no va ser assegurat fins al cap d'haver escomençat el viage.[10] Els asseguradors, un sindicat de Liverpool, varen assegurar el barco i als esclaus per més de 8000 £, aproximadament la mitat del possible valor de mercat dels esclaus. Del risc restant devien fer-se carregue els propietaris.[10][11]

Tripulació

[editar | editar còdic]

El primer comandant del Zong era Luke Collingwood, qui havia segut el cirugià del William.[8] Encara que Collingwood no tenia experiència en navegació i comando, eren els cirugians dels barcos els encarregats de seleccionar qué esclaus es compraven en Àfrica, sabent que era molt provable que els que rebujaven anaren eliminats; a voltes, estos assessinats es produïen davant del cirugià. És provable, per lo tant, que Collingwood ya haguera presenciat un assessinat en massa d'esclaus. Com va comentar l'historiador Jeremy Krikler, açò va poder haver-ho preparat psicològicament per a participar en la massacre que va ocórrer en el Zong.[12][13][14] El primer oficial del Zong era James Kelsall, qui també havia treballat en el William.[8] L'únic passager de el navío, Robert Stubbs, era l'antic governador d'Anomabu, una fortificació britànica propenca al Castell de la Costa de la Veta, qui havia segut obligat a deixar el càrrec despuix d'eixercitar-ho durant nou mesos.[15][16] Les declaracions dels testics, recopilades pel Comité Africà, ho varen acusar de ser un alcohòlic semianalfabeto que havia dirigit mal les activitats del fort relacionades en el comerç d'esclaus.[17]

Quan va partir d'Àfrica, la tripulació del Zong estava formada per dèsset hòmens, lo que era massa poc per a mantindre les condicions sanitàries adequades en el barco.[18] Era difícil reclutar en Gran Bretanya mariners disposts a arriscar-se a contraure malalties i a lluitar contra les rebelions dels esclaus,[19] i va anar encara més difícil trobar una tripulació per a un navío capturat als holandesos prop de les costes d'Àfrica.[20] La tripulació final del Zong estava conformada per mariners que havien quedat de l'antiga tripulació holandesa i per la del William, ademés de per mariners desocupats dels establiments ubicats a lo llarc de la costa africana.[10]

El trasllat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Esquema del barco negrero Brookes, que transportava 454 esclaus. Abans de l'Acta de Comerç d'Esclaus de 1788, el Brookes transportava 609 esclaus enfeixats per viage.[21]

El Zong va salpar d'Acra en més esclaus dels que podia transportar en garanties, 442, el 18 d'agost de 1781.[10] En la década de 1780, els barcos construïts en Gran Bretanya solien transportar 1,75 esclaus per tonellada de la capacitat del barco; en el Zong, el ràtio era de quatre per tonellada.[22] Un barco negrero britànic de l'época podia traslladar al voltant de 193 esclaus, i era molt inusual que un barco del tamany relativament menut del Zong transportara tants.[21]

Despuix d'abastir-se d'aigua potable en Sant Vaig prendre, el Zong va començar el seu viage a través del oceà Atlàntic rumbo a Jamaica el 6 de setembre. El 18 o 19 de novembre el barco va aplegar a Tobago, en el Carib, pero no va poder detindre's allí per a repondre els seus suministraments d'aigua.[23]

No està clar si hi havia algú a càrrec del barco en eixe moment.[24] El capità, Luke Collingwood, hi havia estat malalt per un temps i l'home que normalment devia reemplaçar-ho, el primer oficial James Kelsall, estava suspés despuix d'haver tingut una baralla el 14 de novembre.[25] Robert Stubbs havia segut el capità d'un barco negrero vàries décades abans, per lo que va reemplaçar a Collingwood de manera temporal durant la seua absència, encara que no era membre de la tripulació de el navío.[26] Segons James Walvin, la ruptura de la cadena de mando del barco podria explicar per qué es varen cometre errors en la navegació i per qué no es va verificar el suministrament d'aigua potable.[27]

Massacre

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa del Carib, en Tobago, L'Espanyola (en roig) i Jamaica (en blau).

El 27 o 28 de novembre, la tripulació va avistar Jamaica a una distància de 27 milles nàutiques (50 km), pero varen creure que es tractava de la colónia francesa de Saint-Domingue en l'illa de L'Espanyola.[28][29] El Zong va continuar el seu curs cap a a l'oest i va deixar arrere Jamaica. La tripulació es va donar conte de l'error quan ya estaven a 480 km a barlovent de l'illa.[28]

L'arrimerament, la desnutrición i varis accidents i malalties ya havien matat a varis mariners i a aproximadament 62 africans esclavizados.[30] Més vesprada, James Kelsall va proclamar que solament quedava aigua potable en el barco per a quatre dies més quan varen descobrir l'error de navegació, quan Jamaica encara estava a dèu o tretze dies de distància.[31]

Si els esclaus morien en la costa, els amos del barco de Liverpool no rebrien compensació del segur; de manera similar, si els esclaus morien de "mort natural" (segons la forma contemporànea de considerar-la), en la mar, tampoc podrien cobrar-ho. Pero si tiraven per la broda alguns esclaus per a salvar el restant de la "càrrega" o al barco en sí, llavors podien reclamar els diners del segur baix causa d'una "averia general".[32] El segur del barco cobria la pèrdua dels esclaus a £30 per cap.[33]

El 29 de novembre, la tripulació va començar a considerar la proposta de tirar a alguns esclaus per la broda.[34] James Kelsall més vesprada va declarar que al principi no havia estat d'acort en el pla, pero que pronte tots varen acceptar de manera unànim.[33][34] El 29 de novembre, 54 dònes i chiquets varen ser tirats a la mar per les finestres dels camarotes.[35] L'1 de decembre, 42 esclaus varons varen ser tirats per la broda; en els dies següents, atres 36 esclaus.[35] Per a posar en evidència la falta d'humanitat dels esclavista, atres dèu es varen tirar per sí mateixos a el mar.[35] Un esclau, despuix de sentir els alaridos de les víctimes que eren tirades a l'aigua, va demanar que se'ls negara menjada i aigua als esclaus restants en lloc de tirar-els a el mar. La tripulació va ignorar esta solicitut.[36] Les notes del juí que va seguir a la massacre enuncien que un esclau va conseguir tornar a pujar-se al barco.

Més vesprada, es va dir que els esclaus havien segut assessinats perque no hi havia suficient aigua en el barco per a mantindre'ls vius a tots durant el restant del viage. Posteriorment es va qüestionar esta afirmació, ya que el barco tenia 1900 litros d'aigua quan va aplegar a Jamaica el 22 de decembre.[33] Kelsall va dir en una declaració jurada que l'1 de decembre, quan varen matar a 42 esclaus, va ploure torrencialmente durant més d'un dia, permetent que s'ompliren sis caixcos d'aigua, suficients per a onze dies.[33][37]

Restant del viage

[editar | editar còdic]

El 22 de decembre de 1781, el Zong va aplegar a Black River, Jamaica, en 208 esclaus a bordo, menys de la mitat dels que havien embarcat en Àfrica.[35] El preu promig de venda per esclau va ser de £36 cada u.[4] La llegalitat de la captura del Zong de les mans dels holandesos va ser confirmada pel vice-tribunal d'almirantazgo jamaicà, i el navío va ser renombrado com Richard of Jamaica.[4] Luke Collingwood va fallir tres dies ans que el Zong aplegara a Jamaica, i per lo tant no va poder testificar en els juïns de 1783.[38]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Burroughs 2010, p. 106.
  2. ↑ No se sap el número exacte de morts, pero James Kelsall (el primer oficial del Zong) va dir posteriorment que "el número d'ofegats va aplegar a 142 en total" (citat en Lewis 2007, p. 364).
  3. ↑ Webster 2007, p. 287.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Lewis 2007, p. 365.
  5. ↑ Lewis 2007, p. 359.
  6. ↑ 6,0 6,1 Lewis 2007, p. 360.
  7. ↑ Walvin 2011, p. 217.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Lewis 2007, p. 358.
  9. ↑ Walvin 2011, p. 57.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Lewis 2007, p. 361.
  11. ↑ Walvin 2011, pp. 70–1.
  12. ↑ Krikler 2007, p. 31.
  13. ↑ Krikler 2012, p. 409.
  14. ↑ Walvin 2011, p. 52.
  15. ↑ Lewis 2007, pp. 359–60.
  16. ↑ Walvin 2011, pp. 76–87.
  17. ↑ Walvin 2011, pp. 82–3.
  18. ↑ Krikler 2012, p. 411.
  19. ↑ Walvin 2011, pp. 45–8.
  20. ↑ Walvin 2011, p. 69.
  21. ↑ 21,0 21,1 Walvin 2011, p. 27.
  22. ↑ Webster 2007, p. 289.
  23. ↑ Lewis 2007, pp. 362–3.
  24. ↑ Walvin 2011, p. 90.
  25. ↑ Walvin 2011, p. 87.
  26. ↑ Walvin 2011, pp. 77, 88.
  27. ↑ Walvin 2011, pp. 89–90.
  28. ↑ 28,0 28,1 Lewis 2007, p. 363.
  29. ↑ Walvin 2011, p. 92.
  30. ↑ Walvin 2011, pp. 89, 97.
  31. ↑ Oldham 2007, p. 299.
  32. ↑ Webster 2007, p. 291.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Weisbord 1969, p. 562.
  34. ↑ 34,0 34,1 Walvin 2011, p. 97.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 Lewis 2007, p. 364.
  36. ↑ Walvin 2011, pp. 98, 157–8.
  37. ↑ Lewis 2007, p. 366.
  38. ↑ Webster 2007, p. 288.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1990).Turner Studies.10(1)
34–43.Consultat el 4 de maig de 2013.
  • Burroughs, Robert (2010). "Eyes on the Prize: Journeys in Slave Ships Taken as Prizes by the Royal Navy". Slavery & Abolition 31 (1): 99–115.
  • Drescher, Seymour (2012). "The Shocking Birth of British Abolitionism". Slavery & Abolition 33 (4): 571–593.
  • (2007).History Workshop Journal.64(1)
29–47.doi:10.1093/hwj/dbm035.
  • Krikler, Jeremy (2012). "A Chain of Murder in the Slave Trade: A Wider Context of the Zong Massacre". International Review of Social History 57 (3): 393–415.
  • Lewis, Andrew (2007). "Martin Dockray and the Zong: A Tribute in the Form of a Chronology". Journal of Llegal History 28 (3): 357–370.
  • Lovejoy, P. I. (2006). "Autobiography and Memory: Gustavus Vassa, àlies Olaudah Equiano, the African". Slavery & Abolition 27 (3): 317–347.
  • (2007).Journal of Llegal History.28(3)
299–318.doi:10.1080/01440360701698437.
  • Rupprecht, Anita (2007). "'A Very Uncommon Case': Representations of the Zong and the British Campaign to Abolish the Slave Trade". Journal of Llegal History 28 (3): 329–346.
  • Rupprecht, Anita (2007). "Excessive Memories: Slavery, Insurance and Resistance". History Workshop Journal 64 (1): 6–28.
  • (2008).Slavery & Abolition.29(2)
265–277.doi:10.1080/01440390802027913.
285–298.doi:10.1080/01440360701698403.
  • History Today.19(8)
561–567.
  • Wood, Marcus (2000). Blind Memory: Visual Representations of Slavery in England and America, 1780–1865, Manchester: Manchester University Press. ISBN 978-0-7190-5446-4.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Massacre_del_Zong&oldid=1112058»