Massacre de Tesalónica

La Massacre de Tesalónica va ser una acció de represàlia del emperador romà Teodosio I en 390 contra els habitants de la ciutat grega de Tesalónica que s'havien sublevat.

Massacre de Tesalónica

Ambrosio i Teodosio, Antoon van Dyck.

Història

La causa de l'alçament va ser que Buterico, un magister militum godo de la tropa pretoriana, va manar arrestar a un popular auriga per haver tractat de seduir a un sirviente de l'emperador o inclús al magister militum mateixa, aplicant la llei contra els actes homosexuals que Teodosio havia promulgat eixe mateix any. Quan el auriga va ser encarcerat els ciutadans de Tesalónica varen exigir que li lliberaren. Buterico va ser assessinat per una turba enardida durant el tumult que va seguir; quan Teodosio va rebre en Milà tal notícia, va intervindre ordenant a les seues tropes castigar als tesalonicenses com a culpables del crim.

Encara que Teodosio va revocar l'orde, l'avís va aplegar massa vesprada i els soldats enfurits varen matar a 7000 habitants de la ciutat reunits en el circ, de modo indiscriminat. Tampoc hi ha consens si la represàlia ordenada per Teodosio implicava una matança massiva de civils, o si açò va ser obra exclusiva d'una tropa imperial anara de control en Tesalónica. Encara que el número provablement es va exagerar, i no hi ha relats contemporàneus que aporten detalls sobre lo ocorregut, el consens històric és que la matança va ser molt gran en qualsevol cas.

Conseqüències

Este incident va provocar l'ira del bisbe de Milà Ambrosio que va exigir l'arrepenediment de l'emperador. Concretament Ambrosio va declarar que Teodosio devia imitar al Rei David en la seua escala d'arrepenediment com li havia imitat en la seua escala de culpabilitat, i li excomulgó fins que ho fera, i solament li va permetre l'eucaristía despuix de varis mesos de pública penitència.

Encara que l'autoritat imperial no va estar en qüestió en este procés, l'importància política dels representants de l'Iglésia en l'Imperi romà tardà mai va quedar tan clara com en este episodi, i va anar un event que l'emperador Teodosio no va poder ignorar en el futur. Es va fer notable que els líders religiosos del cristianisme posseïen ara gran influència política en la partix oest de l'imperi, inclusivament front a un important emperador, que a pesar de haver abolit els cults heréticos i casi extinguit el paganisme ya no podia considerar-se com cap de l'Iglésia i de l'Imperi i de fet el clero cristià podia posar llímits al seu poder. En paraules de Ambrosio: "L'emperador està en l'Iglésia, no per damunt de l'Iglésia."

Bibliografia

Adolf Lippold: Theodosius der Großi und seine Zeit. 2. 2nd Aufl., München 1980, S. 40ff. Ed, Munich 1980, p. 40ff.

• J. Norwich, Byzantium: The Early Centuries, p112
• Gibbon, The Decline and Fall of the Roman Empire, ch.27 2:56

Alexander Demandt, "Magister Militum", RE, Supp. XII, col. 717 - Butherichh and Theodosius