Anar al contingut

Martha (coloma migratòria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Martha (coloma migratòria)

Artícul bo


Martha (c. 1885 – 1 de setembre de 1914) va ser una coloma migratòria, l'última coneguda de la seua espècie. Va rebre el seu nom en honor a Martha Washington, primera dama dels Estats Units entre 1789 i 1797. El història de Martha, considerada l'última coloma migratòria, va començar en l'Universitat de Chicago, a on el professor Charles Otis Whitman la crie despuix de rebre sis eixemplars des de Wisconsin. A finals del sigle XIX, tant ell com el zoològic de Cincinnati varen intentar sense èxit reproduir a les poques aus que quedaven, inclús en mares adoptives d'atres espècies.

En 1907, Martha i atres dos mascles eren les últimes colomes migratòries conegudes. Els mascles varen morir en 1909 i 1910, lo que va convertir a Martha en una atracció per ser l'únic eixemplar viu. El zoològic inclús va oferir una recompensa per a trobar-li parella. Anys despuix va sofrir una apoplejía i va morir l'1 de setembre de 1914, provablement en 29 anys, lo que va marcar l'extinció de la seua espècie. Després de la seua mort, varen congelar el seu cos i ho varen enviar al Smithsonian, a on va aplegar el 4 de setembre de 1914. Allí varen preparar la seua pell, varen montar l'eixemplar i varen conservar els seus òrguens interns en el Museu Nacional de Història Natural.

Entre els anys de 1920 i 2017, va ser exhibida en distintes sales i mostres del museu, en eixides ocasionals per a events i homenages, inclós el Memorial a la Coloma Migratòria en Cincinnati. Es va convertir en un símbol de l'extinció i la conservació, va inspirar cançons i és considerada per alguns com un punt de reflexió sobre la pèrdua d'espècies.

Primers anys

[editar | editar còdic]

Arlie William Schorger va descriure el història de les colomes migratòries del zoològic de Cincinnati com «irremediablement confusa» en la seua monografia sobre l'espècie, i va afegir que era «difícil trobar una història més enmarañada» que la de Martha.[1][2] La versió més acceptada indica que, cap al canvi de sigle, l'últim grup conegut de colomes migratòries estava baix el conte del professor Charles Otis Whitman en l'Universitat de Chicago.[3] Whitman havia obtingut els seus eixemplars de David Whittaker, de Wisconsin, qui li va enviar sis aus; dos d'elles es varen reproduir i, cap a 1885, va nàixer Martha.[4] El seu nom va ser un homenage a Martha Washington.[5] Whitman mantenia a estes colomes per a estudiar el seu comportament, junt en colomes bravías (Columba livia) i tórtolas turques (Streptopelia decaocto).[6] Tant Whitman com el zoològic de Cincinnati, conscients del decliu de l'espècie en llibertat, varen intentar reproduir de forma constant als eixemplars que quedaven, inclús colocant ous de coloma migratòria en nius de colomes bravías per a que estes actuaren com a mares adoptives.[7] Els intents varen fracassar i, en 1902, Whitman va enviar a Martha al zoològic de Cincinnati.[8][9]

Últims anys i mort

[editar | editar còdic]

En novembre de 1907, Martha i dos mascles en el zoològic de Cincinnati eren els únics eixemplars vius de coloma migratòria coneguts, en acabant de que quatre mascles en captiveri moriren eixe hivern en Milwaukee.[10] Un dels mascles de Cincinnati va morir en abril de 1909 i l'atre el 10 de juliol de 1910.[11][12] Martha pronte es va tornar una celebritat per ser l'últim eixemplar de la seua espècie, i l'oferta d'una recompensa de mil dólars a qui trobara un companyer per a ella va atraure a més visitants.[12][13] Varis anys abans de la seua mort va sofrir una apoplejía que la va deixar debilitada; el zoològic li va construir un posadero més baix, puix ya no podia alcançar l'anterior.[14] Va fallir l'1 de setembre de 1914, a l'una de la vesprada, per causes relacionades en l'edat alvançada. El seu cos va ser trobat sense vida en el sol de la seua gàbia.[15] Depén la font, Martha tenia entre 17 i 29 anys en morir, encara que la sifra més acceptada és 29.[16] En la seua mort, l'espècie va quedar extinguida.[17]

Despuix de la seua mort

[editar | editar còdic]
Martha despuix de ser desollada.

Despuix de la seua mort, varen dur a Martha de colp i repent a la Cincinnati Isse Company, a on la varen penjar per les pates i la varen congelar en un bloc de gèl d'uns 140 quilos.[13] Despuix la varen traslladar en tren expresse al Smithsonian, a on va aplegar el 4 de setembre de 1914.[13][17] En eixe moment estava mudant el plomall, per lo que li faltaven vàries plomes, incloses algunes de les més llargues de la coa.[17] William Palmer va preparar la seua pell i Nelson R. Wood es va encarregar de montar-la.[17] Robert Wilson Shufeldt disecó els seus òrguens interns, que el Museu Nacional de Història Natural conserva junt en el restant del seu cadàver.[17][18]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Schorger 1955, p. 27
  2. ↑ Schorger 1955, p. 29
  3. ↑ Rothschild 1907, p. 170
  4. ↑ «Going Down in History».Geographical.Campion Interactive Publishing.73(3)
    60–64.ISSN 0016-741X.Consultat el 14 d'agost de 2025.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ Burkhardt 2005, p. 26
  7. ↑ «Evolution of Avian Conservation Breeding with Insights for Addressing the Current Extinction Crisis».publicació of Fish and Wildlife Management.Fish and Wildlife Service.1(2)
    189–210.doi:10.3996/062010-JFWM-017.Consultat el 14 d'agost de 2025.
  8. ↑ Burkhardt 2005, p. 44
  9. ↑ Schorger 1955, p. 30
  10. ↑ Schorger 1955, p. 28
  11. ↑ Schorger 1955, p. 28
  12. ↑ 12,0 12,1 «In 50 Years Passenger Pigeons Went From Billions To A Lone - 12.08.75 - SI Vault» (en en). Sports Illustrated. Archivat des d'el original, el 2011-10-16. Consultat el 2025-08-14.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Shell, Hanna Rose. “The Face of Extinction”. Natural History 113 (4). Museu Americà de Història Natural. ISSN 0028-0712.
  14. ↑ «[1]». Consultat el 14 d'agost de 2025 (en en).
  15. ↑ Schorger 1955, p. 29
  16. ↑ Schorger 1955, p. 30
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 “Anatomical and Other Notes on the Passenger Pigeon (Ectopistes migratorius) Lately Living in the Cincinnati Zoological Gardens” . The Auk 32 (1): 29–41. American Ornithologists' Union. doi:10.2307/4071611.
  18. ↑ «"Martha," The Last Passenger Pigeon» (en en). Institució Smithsonian. Archivat des d'el original, el 2016-01-21. Consultat el 2025-08-14. «Celebrating 100 Years at the National Museum of Natural History.»

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Martha_(coloma_migratòria)&oldid=967997»