Marquesado de Guadalest

El marquesado de Guadalest és un títul nobiliario espanyol otorgat pel rei Carlos I d'Espanya l'1 de maig de 1543 a Sancho Folch de Cardona i Ruiz de Lihori, IV baró de Guadalest, Gran Almirant de la Corona d'Aragó –resa el document donat en Barcelona l'1 de març de 1543–, per a sí i els seus successors perpètuament.

Denominació

El seu nom es referix al municipi valencià de Guadalest, en la província d'Alacant, Espanya (en valencià i oficialment, El Castell de Guadalest), situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa.

La gran importància que té este títul deriva de que el castell de Guadalest és el que controlava en l'Edat Mija la comarca de la Marina Baixa. Dins de dita comarca s'ubiquen actualment Benidorm i Altea. Representa prop del 15% de la riquea turística espanyola.

Antecedents del marquesado de Guadalest

Anteriorment va existir el señorío de Guadalest, que en 1355 la corona va vendre al infant Pedro el castell de Guadalest i est li'l va cedir al seu fill Alfonso Aragó i Foix, I duc de Gandia, senyor de la Baronia de Guadalest.

Hugo Folch de Cardona i Gandia, senyor de les baronia de les valls de Guadalest i de Confrides (Alacant), per cessió del duc real de Gandia en 1497,

Juan Folch de Cardona i Navarra, II senyor de les baronia de Guadalest i Caparroso,

Alfonso Folch de Cardona i Fajardo, III senyor de la baronia de Guadalest, XXIII Almirant d'Aragó,

Sancho Folch de Cardona i Ruiz de Lihori, IV senyor de la baronia de Guadalest, qui després es convertira en l'I marqués de Guadalest.

Varen ser també almirants d'Aragó.

L'institució oficial del càrrec va ser otorgada per Pedro IV en 1364 a Hugo Folch de Cardona, XIX vescomte de Cardona, creat comte de Cardona, per mercé del propi rei otorgada en Barcelona el 4 de decembre de 1375, en caràcter vitalici i hereditari (XVII almirant d'Aragó). Despuix de la mort de Fernando Juan Ramón Folch de Cardona i Enríquez, XXII Almirant d'Aragó, II duc de Cardona, VII comte de Prades, II marqués de Pallars, vescomte de Villamur, baró de Entenza, cavaller del Toisón d'or, gran d'Espanya, el 13 de novembre de 1543 sense fills varons, el almirantazgo d'Aragó, per preferir varonía, passa en favor del seu primer Alonso Folch de Cardona i Fajardo, III senyor de Guadalest, XXIII Almirant d'Aragó, en este se separa esta dignitat de la branca titulada de Cardona i durant les sèt següents generacions permaneix aïllada en llínea d'agnaació, fins que en 1707 despuix de la mort sense descendència d'Isidro Tomás de Cardona i Sotomayor, últim membre de la família Cardona que detentó el títul d'almirant d'Aragó, va passar a la casa de Palafox, marquesos de Ariza, a la que pertanyia la seua dòna, i en posterioritat a la dels Arteaga, marquesos de Távara, d'est als Sánchez-Ocaña, comtes de Sánchez-Ocaña.

Bibliografia

• (2004) Elenc de Grandea i Títuls Nobiliarios Espanyols., Madrit: Institut Salazar i Castro (C.S.I.C.). ISBN 84-89851-47-6.

• (1770) Descripció genealògica i historial de l'ilustre casa de Sousa., Madrit: Imprenta de Francisco Xavier García.
• V, Jaime de (2012). Els Grans d'Espanya (sigles XV-XVI), Edicions Hidalguía. ISBN 978-84 939313-9-1.
• (1770) Arbres de costats de gran part de les primeres cases d'estos regnes els amos dels quals vivien en l'any 1795., Madrit: Imprenta de Francisco Xavier García.
• V (2020). Noblea Espanyola. Grandea Inmemoriales, 2.ª edició, Madrit: Visió Llibres. ISBN 978-84-17755-62-1.
• (1919) Els almirants d'Aragó, senyes per a la seua cronologia, Madrit: Real Acadèmia de l'Història.
• (2017).«El señorío i marquesado de la Guàrdia (Jaén), a través dels seus documents. Relació dels senyors i marquesos de la vila».Bolletí. Institut d'Estudis Giennenses.(215)

75-106.ISSN 0561-3590.