Marque (moneda)

Marque alemà (mark) de 1875.

Billet de 5 billons de marcs de 1923.

1 marc de la República Democràtica Alemana (1977) i 1 marc alemà (1962) junt a dos pfennigs.

El marc va ser una moneda, unitat monetària o unitat de conte en diferents nacions. Es va denominar aixina per estar basada en l'antic marc com a patró de pes. La paraula prové d'una combinació de paraules teutónicas / germàniques, latinizadas en el llatí postclásico de el IX com a marca, marcha, marha o marcus.

El marc (mark) com a unitat de pes medieval va ser fonamentalment utilisada per al or i l'argent en l'Europa occidental i, aproximadament equival a 8 onces. No obstant, es varen produir variacions considerables a lo llarc de l'Edat Mija.

Història

Alemània

En el nort d'Alemània (especialment en Hamburc) i Escandinavia, el marc va ser una unitat de conte de 8 onces o aproximadament 249 g, pero també una moneda, en un valor de 16 chelins (schillings o skillings) (sense relació en el posterior chelin austríac de el XX).

En un intent per evitar la devaluación de la moneda, es va fundar en 1619 el Banc de Hamburc (Hamburger Bank) , seguint l'eixemple del Banc de Ámsterdam. Abdós bancs varen establir una diners de conte estable. L'unitat de conte de Hamburc va ser el Mark Banc. Es va acreditar a canvi de la venda de lingots (bullion) o com a crèdit contra garantia. No es varen emetre monedes ni billets, sino que es varen obrir contes mostrant un saldo acreedor. Els titulars de contes podrien usar els seus saldos de crèdit enviant remeses a atres contes o girant lletres de canvi contra elles. Estes lletres circulaven i podien ser transferides per endòs, i eren acceptades com a pagament. També podien ser redimibles. Estos diners corrents va resultar ser molt estable.

Despuix de l'unificació alemana en 1871, el país va adoptar el marc d'or alemà (oficialment conegut com mark) com la seua moneda en 1873. El nom va ser pres del Mark Banc. Inicialment, les monedes i billets de les diverses monedes predecessores, com el tálero (thaler), el kreuzer i el florín (gulden d'Alemània Meridional), varen continuar circulant i es varen fer equivalents a múltiples fixos de la nova unitat de conte, de manera similar al periodo d'introducció del euro entre 1999 i 2002. Les monedes nominades en marcs ore es varen emetre per primera volta en 1871 i gradualment varen ser reemplaçant a les monedes antigues. El Marque Banc es va convertir en paritat en el nou marc d'or. El Banc de Hamburc es va incorporar com a filial del recent fundat en 1876 Reichsbank, emetent billets nominats en marcs ore.

En 1914, el Reichsbank va deixar d'exigir garanties de primera classe (per eixemple, lletres de canvi de calitat o abonaments coberts com cèdules hipotecàries (Pfandbriefe) en proporcionar crèdit als prestataris. El marc d'or es va convertir llavors en una moneda dèbil, sent conegut coloquialment com el marc de paper (Papiermark), per a finançar l'esforç de guerra. En 1918 no es va restablir la política de diners sòlits d'abans de la guerra, i la política continuada de diners relaixats va donar lloc a l'inflació i, en 1923, a la hiperinflaació.

A fins de 1923, quan el marc de paper a penes tenia valor, va ser reemplaçada per una nova moneda, el Rentenmark (valorat en 1.000.000.000.000 de Papiermark). La nova moneda va ser emesa pel recent fundat Rentenbank com a crèdit als prestataris, pero requerint garanties en forma de drets de primera classe sobre bien. En 1924, el Reichsbank va deixar de proporcionar crèdit sense restriccions contra lletres financeres sense valor i va vincular la seua nova moneda, el Reichsmark, al Rentenmark estable. El Reichsbank va llimitar els seus préstams, de tal modo que el Reichsmark es va mantindre a la parell en el Rentenmark estable. Les monedes varen continuar existint en paralel, i abdós es varen abreviar com RM.

En 1934, l'intenció original va ser retirar el Rentenmark, pero el govern nazi va decidir continuar utilisant el Rentenmark, que gojava d'una confiança considerable per la seua estabilitat. No obstant, els nazis sobreemitieron deliberadament abdós monedes per a finançar inversions en infraestructura per part de l'estat, i varen expandir l'ocupació i les despeses governamentals com va ser el cas, en armament. En 1935, les lleis llimitaven els auments de preus, salaris i rendes per a contindre l'inflació. Es varen establir importants imposts adicionals als propietaris de bien (1 billó de RM en 1936), i en motiu del antisemita Pogrom de novembre (Kristallnacht) sobre els judeus alemans (1 billó de RM en 1938), no es va poder estabilisar l'economia per molt temps. L'inici de la Segona Guerra Mundial es va utilisar per a justificar els controls sobre preus i el racionament. D'esta manera, l'inflació va ser ocultada oficialment i es va expressar com un aforro agregat de la població cada volta major, que solament podia gastar els seus guanys en racions llimitades de bens a preus artificialment baixos. No obstant, l'inflació podria vore's clarament en l'aument dels preus en el mercat negre. Durant la guerra, l'economia alemana va ser soportada pel botí de guerra dels països ocupats, continuat fins a cert punt, fins a 1944. Al final de la guerra, l'excés de billets i monedes (3,9 billons de RM en 1933, 60 billons de RM en 1945) es va fer evident, mostrat obertament en els inflados preus del mercat negre.

Des de 1944, els aliats varen imprimir marcs d'ocupació (també cridats "marcs militars"), decretant que devien ser acceptats a la parell del Rentenmark i el Reichsmark. Es varen emetre billets per un valor de 15 a 18 billons de marcs militars per a les compres de les forces d'ocupació en Alemània i per als salaris dels soldats. En juny de 1948, els marcs militars varen ser desmonetizados com a part de les reformes monetàries d'Alemània Occidental i Alemània Oriental. En juny de 1947, les forces d'ocupació franceses en el Protectorat del Sarre varen introduir el "marc del Sarre", en un valor a la parell del Rentenmark i el Reichsmark. En novembre de 1947, va ser reemplaçat pel franc del Sarre.

El 21 de juny de 1948, el Bank deutscher Länder va introduir el Deutsche Mark (marc alemà) en les zones occidentals d'ocupació en Alemània, que després formarien Alemània Occidental. El 23 de juny de 1948, el Deutsche Emissions- und Girobank de la zona d'ocupació soviètica (que més vesprada formaria Alemània Oriental) va seguir el seu eixemple, emetent el seu propi marc alemà (conegut com a marc de l'Alemània Oriental, Mark o Ostmark), que més vesprada seria cridat oficialment com Mark der Deutschen Notenbank (1964–67) i després marc de la República Democràtica Alemana o Mark der DDR (1968–90). Seria reemplaçat pel marc alemà (occidental) quan Alemània es reunificó en 1990.

El marc alemà va ser reemplaçat pel euro, primerament com a moneda contable l'1 de giner de 1999, a un ràtio de conversió d'1.95583 marcs per euro. Els billets i monedes nominats en marcs representaven a l'euro a eixe tipo de conversió i varen permanéixer vigents fins a l'1 de giner de 2002, quan varen ser reemplaçats per billets i monedes en euros.

França

Durant el regnat de Felipe I de França que es va fer habitual pesar l'or i argent en l'unitat denominada marc (marc) que en França equivalia a 244,752 g o 8 onces (franceses) de 30,594 g.

En França, el valor d'esta moneda ha variat segons les époques. Es pot estudiar el valor del marc d'argent en livres tournois des de l'any 1200 fins a 1789. De 1456 a 1461, l'any de la mort de Carlos VII de França, el marc d'or valia cent lliures franceses (livres) i el marc d'argent, huit lliures i quinze sous o sols.

Anglaterra i Escòcia

En Anglaterra, el 'marc' mai va existir com a moneda, sino que va anar solament una unitat de conte. Aparentment va ser introduït en el X pels dona-nos. Segons fonts de el XIX, inicialment era equivalent a 100 penics, pero despuix de la conquista normanda d'Anglaterra en 1066, el marc equivalia a 160 penics o 2/3 d'una lliura esterlina o 13 chelins i 4 penics.

En Escòcia, el merk escocés va ser una moneda d'argent d'eixe valor, emesa primer en 1570 i posteriorment en 1663.

Llista de monedes denominades 'marc', 'mark' o similar

• En Alemània:
  • Des de el XI: el marc Kölner (Kölner Mark), utilisada en l'electorat de Colónia.
  • 1319: el marc de Sundische (Sundische Mark), falcat i utilisat per les ciutats de Stralsund i Pomerania de la Lliga Hanseática d'Alemània del Nort.
  • 1502: el marc de Lübeck (Lübische Mark), acunyament uniforme per a les ciutats hanseáticas wendas de Lübeck, Hamburc, Wismar, Lüneburg, Rostock, Stralsund, Anklam, entre unes atres, que es varen unir a l'Unió de acunyament dels Wendos (Wendischer Münzverein).
  • 1502: Courant Mark, acunyament uniforme en les ciutats de la Lliga Hanseática del nort d'Alemània, part de l'Unió de acunyament dels Wendos, i precursora del Reichsmark i el Deutsche Mark
  • 1619–1873: Mark Banc de Hamburc.
  • 1873–1914: marc d'or alemà, la moneda del Imperi Alemà.
  • 1914–1923: marc de paper alemà (Papiermark).
  • 1923–1948: Rentenmark alemà.
  • 1924–1948: Reichsmark alemà
  • 1944–1948: marc militar de les forces d'ocupació aliades.
  • 1947: marc del Sarre.
  • 1948–1990: marc d'Alemània Oriental
  • 1948–2002: marc alemà, també cridat Deutsche Mark o D-Mark, i abreviadament DM.

• Atres monedes històriques:
  • merk escocés, antiga moneda d'argent d'Escòcia.
  • marc suec, falcat entre 1532–1776 pero usat com a unitat de conte des del medievo.
  • 1860–2002: markka finlandés.
  • 1884–1911: marc de Nova Guinea.
  • 1884–1915: marc de l'Àfrica alemana del Suroest.
  • 1916–1918: marc de l'Àfrica del Suroest.
  • 1917–1924: marka polac.
  • 1918–1927: marc estonio.

• Des de 1998, el Marque convertible bosnioherzegovino.

Vore també

• Marque castellà