Mariner 6 i 7
| Característiques tècniques Mariner 6 | |
|---|---|
| Atres noms: | 1969-014A, Mariner F, Mariner Mars 69A, 03759 |
| Data de llançament: | 25 de febrer de 1969 |
| Hora de llançament: | 01:29:02 GMT |
| Eixida llançador: | Atles-Centaur SLV-3C |
| Massa seca en òrbita: | 411,8 kg |
| Característiques tècniques Mariner 7 | |
| Atres noms: | 1969-030A, Mariner Mars 69B, Mariner G, 03837 |
| Data de llançament: | 27 de març de 1969 |
| Hora de llançament: | 22:22:01 GMT |
| Eixida llançador: | Atles-Centaur SLV-3C |
| Massa seca en òrbita: | 411,8 kg |
Despuix de la decepcionant visita de la Mariner 4 a Mart, la NASA va creure que eixe primer sobrevole va ser prou incomplet ya que les fotografias de baixa calitat que aparentment només mostraven cràters d'impacte, comprenien un chicotet percentage de la superfície marcianana i la NASA va voler fer una nova intentona durant la finestra de 1969.
Les sondes bessones 6 i 7 de la série Mariner eren una versió millorada que les 3 i 4, sense la suficient càrrega d'hidracina per a una atra cosa que no foren correccions de trayectòrias. Eren sondes que alcançaven una trayectòria en forma d'òrbita heliocéntrica de transferència i es llimiten a sobrevolar el planeta (flyby) perdent-se en l'espai, donant-se poc despuix les missions per concloses, passant despuix a orbitar el Sol com a ferralla inservible. Es varen provar noves tecnologias que després serien usades en successives missions.
Senyes Mariner 6 i 7
[editar | editar còdic]
Les naus Mariner 6 i 7 eren idèntiques, consistint d'una estructura de base octagonal de magnesi, de 138,4 cm de diagonal i 45,7 cm de profunditat. Una superestructura cònica montada en la part superior de l'estructura base soportant una antena parabòlica d'alt guany d'1 metro de diàmetro i quatre panels solars, medint cada u 215 x 90 cm que estaven fixats en els cantons superiors de l'estructura. de punta a punta l'envergadura dels panels solars desplegats era de 5,79 m. Una antena omnidireccional de baix guany va ser montada en un màstil de 2,23 m d'altura al costat de l'antena d'alt guany. Baix de l'estructura octagonal hi havia una plataforma mòvil de dos eixos que contenia els instruments científics. En general la massa instrumente científic va ser de 57,6 kg. L'altura total de la nau va ser de 3,35 m.
La nau espacial tenia control d'actitut estabilisada en tres eixos (prenent com a referència al Sol i a l'estrela Canopus) per mig de l'us de 3 giroscopis, 2 jocs de 6 jets de nitrogen montats en els extrems dels panels solars, un rastrejador de Canopus i sensors solars, dos primaris i quatre secundaris. La propulsió va ser proporcionada per un motora eixida de 223 N montats en l'estructura que utilisa monopropelentes de hidracina. La tovera en 4-paleta de control de vectores de chorrada eixia d'una cara de l'estructura octagonal. L'energia va ser proporcionada per 17.472 cèlules fotovoltaiques, en una superfície de 7,7 metros quadrats en els quatre panels solars. Estos podrien proporcionar 800 W de potència prop de la Terra i 449 W en Mart. El requisit de potència màxima era de 380 W en la trobada en Mart. una bateria recargable d'argent-zinc de 1200 W s'utilisava per a proporcionar energia de reserva. El control tèrmic es va conseguir per mig de l'utilisació de persianes ajustables en els costats del compartimento principal.
Tres canals de telemetría estaven disponibles per a les telecomunicacions. el canal A de senyes d'ingenieria a 8 1 / 3 o 33 1 / 3 bps, el canal B de senyes científiques en 66 2 / 3 o 270 bps i el canal C que es troben senyes de la ciència a 16.200 bps. Les comunicacions es varen portar a terme a través d'antenes d'alta i baix guany a través de la banda S de tubo d'ones progressives 10/20 W per als amplificadors de transmissió i un sol receptor. Una gravadora de cinta analògica, en una capacitat de 195 millons de bits pot almagasenar les imàgens de televisió per a la seua transmissió posterior. Atres senyes de la ciència s'almagasenen en un gravador digital. El sistema de comando, que consistix en una computadora central i un seqüenciador (CC & S), va ser dissenyat per a accionar events específics en el moment precís. El CC & S va ser programat en una missió normal i un conservador de còpia de seguritat de missió abans del llançament, pero podria ser ordenat i reprogramats en ple vol. Es podria realisar 53 comandos directes, 5 comandos de control, i 4 comandos quantitatius.
Càrrega científica
[editar | editar còdic]Massa total: 59 kg
- 2 cambres de TV
- Transmissors: Canal A (senyes d'ingenieria) molt llent, Canal B (senyes científics) fins a 270 bps, Canal C "ràpit" 16.200 bps
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mariner 6 y 7» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.