Anar al contingut

Mapamundi de Ptolomeu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapamundi de Ptolomeu
Mapamundi de Ptolomeu, reconstituido a partir de la Geografia de Ptolomeu (c. 150) en el IX, que indica a «Sinae» (China) en l'extrem dret, més allà de l'illa de «Taprobane» (Ceilan o Sri Lanka, de gran tamany) i el «Aurea Chersonesus» (península del surest asiàtic).
Detall d'Àsia oriental i sudoriental en el mapamundi de Ptolomeu. Golf del Ganges (baïa de Bengala) a l'esquerra, península del surest asiàtic en el centre, mar de la China Meridional a la dreta, en «Sinae» (China).

El mapamundi de Ptolomeu és un mapa del món conegut per la societat grecorromana en el II. Es basa en la descripció continguda en el llibre Geografia de Ptolomeu, escrit c. 150. Basat en una inscripció en varis dels primers manuscrits que es conserven, tradicionalment se li atribuïx a Agatodemon.

L'obra de Ptolomeu és la més antiga que es conserva i que utilisa observacions astronòmiques per a determinar la latitut i llongitut de llocs, insertant-les aixina en una cuadrícula geogràfica, un mètoto que l'astrònom grec havia heretat dels seus predecessors helenístics Eratóstenes de Cirene i Hiparco de Nicea, les obres originals dels quals llamentablement s'han perdut.

Les característiques notables del mapa de Ptolomeu són el primer us de llínees llongitudinals i latitudinales, aixina com l'especificació d'ubicacions terrestres per mig d'observacions de cossos celests. La Geografia va ser traduïda del grec a l'àrap en el IX i va eixercitar un paper important en l'obra d'al-Juarismi abans de caure en l'oblit. No obstant, en el XV va ser traduïda al llatí i la seua idea d'un sistema de coordenades global va revolucionar el pensament geogràfic europeu, inspirant un tractament més matemàtic de la cartografia.

El treball de Ptolomeu provablement apareixia originalment en mapes, pero no s'ha descobert cap. No obstant, la forma actual del mapa va ser reconstruïda a partir de les coordenades de Ptolomeu per monges bizantí baix la direcció de Maximus Planudes poc despuix de 1295. Provablement no era la del text original, ya que utilisa la menys favorida de les dos proyeccions alternatives oferides per Ptolomeu.

Continents

Els continents són nomenats com Europa, Àsia i Líbia (Àfrica). l'oceà mundial solament es veu cap a l'oest. El mapa distinguix dos grans mars tancats: el Mediterràneu i l'Índic (Indicum Pelagus). Per la mida errònea de Marí i Ptolomeu de la circumferència de la terra, es fa que la primera s'estenga massa llunt en térmens de graus d'arc; i per la seua dependència de les estimacions d'Hiparc, varen tancar erròneament a este últim en una costa este i sur de terres desconegudes, lo que impedix que el mapa identifique la costa occidental de l'oceà mundial.[1]


Índia està llimitada pels rius Indo i Ganges, pero la seua península està molt més acurtada. En canvi, Ceilan (Taprobane) s'amplia enormement. La península malaya es dona a conéixer com Aurea Chersonesus o «península dorada» en lloc de l'anterior «Illa Dorada», que deriva dels relats indis de les mines de Sumatra. Més allà de la península dorada, el Gran Golf (Magnus Sinus) forma una combinació entre el golf de Tailàndia i la mar de la China Meridional, que està llimitat per les terres desconegudes que es creu que tanquen la mar de l'Índia. China està dividida en dos regnes, el Qin (Sinae) i la Terra de la Seda (Serica), per les diferents versions rebudes de les Rutes de la Seda terrestres i marítimes.[1]

La Geografia i el mapa derivat d'ella provablement varen jugar un paper important en l'expansió de l'Imperi romà cap a Orient. El comerç en tot l'Oceà Índic va ser extens des del II, i s'han identificat molts ports comercials romans en l'Índia. Des d'estos ports, les embaixades romanes en China es registren en fonts històriques chinenques d'al voltant de 166.

El historiador danés Gudmund Schütte va intentar reconstruir la part danesa del mapa del món de Ptolomeu. Inclou varis noms de llocs i tribus, alguns dels quals Schütte va assignar un equivalent contemporàneu. La característica més destacada del mapa és la península de Jutlandia situada al nort del riu Albis Trêva, a l'oest de l'archipèlac de Saxonôn Nesôi, a l'est de Skandiai Nêsoi, que a la seua volta es troba a l'oest d'una illa més gran, Skandia. Skandia està habitada pels goutai en el centre i els firaesi (o phiraisoi, en grec) en l'est.[2]

Al nort de Jutlandia es troba un tercer archipèlac, les illes Alokiai (Alokiai Nêsoi). Al sur dels albis viuen els lakkobardoi i al nort els saxones. La costa oest de Jutlandia està habitada pels sigulônes, sabaliggio, kobandoi, eundusioi i kimbroi (possiblement cimbros) més al nort. El centre i l'est estan poblats pels kimbrikê (possiblement cimbros), chersonêsos i charudes.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Thrower, Norman Joseph William (1999). Maps & Civilization: Cartography in Culture and Society (en en), University of Chicago Press.
  2. ↑ 2,0 2,1 Jernalderen, Turistforeningen for Danmark, Årbog 1961, editat per Kristjan Bure, 1961. (en danés)