Manihot
_01.jpg){kind=link}
Manihot és un gènero de plantes de la família Euphorbiaceae, en 98 espècies en Amèrica tropical i càlida. El membre més conspicuo del gènero és Manihot esculenta (yuca, mandioca, casava o casabe). Comprén 264 espècies descrites i d'estes solament 107 acceptades.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbres, arbusts, bejucos o herbes perennes, raïls freqüentment tuberosas, brots en làtex; plantes monoicas. Fulls palmatilobadas, rarament sanceres, eglandulares; largament pecioladas, estipulades. Inflorescència paniculadas o racemosas, terminals, axilars o supraaxilares, càliç petaloide, flors apétalas; flors estaminadas en càliç òbviament gamofilo, llops imbricados, disc intrastaminal, sancer o lobado, estams 10, filaments lliures, pistilodio rudimentari o absent; flors pistiladas largament pediceladas, càliç profundament 5-lobado, disc pulviniforme, ovari 3-locular, a voltes acostillado o alado, 1 òvul per lóculo, estils basalment connados, dilatats o lacerados. Frut capsular; llavors planes, carunculadas.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Les espècies de Manihot són utilisades com a aliment per les larves d'algunes espècies del orde Lepidoptera incloent Endoclita sericeus i Hypercompe hambletoni.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Manihot» (en en). The Plant List. Consultat el 2014-03-24.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTrop
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Burger, W.C. & M.J. Huft. 1995. Family 113. Euphorbiaceae. 36: 1–169. In W.C. Burger (ed.) Fl. Costaricensis, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
- González Ramírez, J. 2010. Euphorbiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 290–394.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Martínez Gordillo, M., J. J. Ramírez, R. C. Durán, E. J. Arriaga, R. García, A. Cervantes & R. M. Hernández. 2002. Els gèneros de la família Euphorbiaceae en Mèxic. Anals Inst. Biol. Univ. Nac. Autón. Mèxic, Bot. 73(2): 155–281.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Euphorbiaceae. 24(6): 25–170. In P. C. Standley & J. A. Steyermark (eds.) Fl. Guatemala, Part VI, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
- Webster, G. L. & M.J. Huft. 1988. Revised synopsis of Panamanian Euphorbiaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 75(3): 1087–1144. View in Botanicus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manihot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.