Anar al contingut

Mancomunitat Islandesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Mancomunitat Islandesa (nòrdic antic: Þjóðveldisöld) o República Islandesa (nòrdic antic: Þjóðveldið Ísland), va anar un model d'orde polític en Islàndia, basat en una critarquia, des de l'establiment de l'Althing (A elþing en islandés) en 930 fins a la declaració de vassallage («Gamli sáttmáli») prestada al rei de Noruega en 1264.

L'establiment del Þjóðveldisöld es remonta a l'arribada d'un grup en gran part constituït per emigrents noruecs abans de l'unificació definitiva del seu país pel rei Harald I.

Precedent: Islàndia vikinga

La Mancomunitat Islandesa no es pot comprendre sense remontar-se a l'época de colonisació de l'illa durant l'Era vikinga. Els vikings procedien d'un entorn cultural basat en clans familiars, l'autarquia i autonomia local; no sabien qué trobarien en els nous territoris, pero sabien qué era lo que no volien: un sistema feudal que esclavizaba als llauradors lliures estenent-se per tota Europa i del que Escandinavia no era aliena. Els nous colon varen instituir, no obstant, un sistema llegislatiu nacional cridat Lögrétta que mantenia l'orde en tota l'illa. Existia l'estratificació social, encara que varen prescindir de reis, príncips i senyors de la guerra, pero existien les diferències en riquea i influència. Eixes diferències varen ser evidents entre terratinents i hòmens sense terra, i bóndis (hòmens lliures) i thralls (esclaus).[1]

El sistema dels goðorð

L'estructura de l'Islàndia migeval era en forma de comunes. Sobre el pla nacional, el Althing constituïa al mateix temps un tribunal i una cámara legislativa; no hi havia una realea ni un poder eixecutiu central. Islàndia es dividia en numerosos goðorð, consistents essencialment en clans o en aliances dirigides per caps de clans cridats goðar (en singular, goði). Els caps de clans asseguraven la defensa i nomenaven hòmens de lleis per a resoldre els conflictes entre els membres del goðorð, que no consistien, estrictament parlant, en zones geogràfiques sino en grups als quals cada individu s'adheria per la seua pròpia voluntat. Era, puix, per lo manco en teoria, possible canviar a voluntat de goðorð. Dos hòmens de cada u representaven al poble en l'Althing, una estructura més be oligàrquica.

Tal és la base de la tesis, discutida, segons la qual l'Estat lliure constituïa un tipo de democràcia sense Estat. El goði era propietari del seu lloc, que podia comprar, vendre, prendre i llegar mentres que cap grup d'hòmens de posició inferior podia elegir o votar a un membre del goði.

Encara que els goði es postulaven com a grans hòmens, eren chicotets caudillos locals comparats en els seus equivalents en el continent. Cap al XIII varen sorgir els «stórgoðar» (grans goði) o «stórhöfðingjar» (grans caudillos), hereus dels influents i rics terratinents d'antany.[2]

Einar Olgeirsson afirma que l'extraordinària naturalea de la cultura islandesa en aquella época va ser una tardana i aïllada fase de la més antiga societat tribal germànica.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 46
  2. ↑ Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 68
  3. ↑ Einar Olgeirsson (1971), Från ättegemenskap till klasstat., trad. Cilla Johnson, Estockholm, p. 44.

Bibliografia

  • Jesse L. Byock (1990), Medieval Iceland: Society, Sagues, and Power, University of Califòrnia Press, ISBN 0-520-06954-4
  • Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland, Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5