Anar al contingut

Manaus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Manaus (Brasil)
«Manaus» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Manaus (desambiguació).

Manaus[1] (, AFI: [mɐˈnaws] o [mɐˈnawʃ]) és la capital de l'estat d'Amazones, i el principal centre financer i industrial de la Regió Nort de Brasil. Està localisada en el centre de la major selva tropical del món,[2] prop de la confluència del riu Negre en el riu Solimõés.[3] El port de Manaus és el port fluvial més gran del món.[4] Manaus pertany a la Mesorregión del Centre Amazonense i a la microrregión homònima. És la ciutat més poblada de l'Amazonía, en 2.094.391[5] habitants i aproximadament 2,5 millons d'habitants per a la seua àrea metropolitana, segons les senyes del Institut Brasiler de Geografia i Estadística. La ciutat va aumentar gradualment la seua participació en el producte intern brut (PIB) en els últims anys, passant a ser l'1,4% de l'economia del país. En el rànquing de la revista Amèrica Economia, Manaus apareix com una de les 20 ciutats més importants per a fer negocis en Amèrica Llatina, per davant de capitals de països llatins com Sant Salvador i La Pau.[6]

Va ser fundada entorn a 1669 pels portuguesos com la fortalea São José do Rio Negre;[7] va ser elevada a vila en 1832 en el nom de Manaus en homenage a la nació dels indis manaós, sent llegalment convertida en ciutat el 24 d'octubre de 1848 en el nom de Cidade dona Agrane do Rio Negre.[7] El 4 de setembre de 1856 novament va tindre el seu nom actual.[7] Es va donar a conéixer a principis del XX, en la febra del caucho.[8] En eixe moment va ser nomenada "Cor de la Amazonía" i "La ciutat dels boscs".[7] Entre les exportacions de la ciutat destaquen el caucho, les anous del Brasil, la fusta i atres productes. Les seues principals activitats econòmiques són la refineria de petròleu, l'indústria alimentària, el turisme i la fabricació de sabons, motocicletes,[9] begudes,[10] informàtica i productes químics.[11] El seu principal motor econòmic és la Zona Franca de Manaus. Entre els llocs representatius de la ciutat destaquen l'Universitat Federal de l'Amazones, el Teatre Amazones, el Trobada de les Aigües i el pont sobre el riu Negre. Manaus va ser una de les dotze subsedes de la Copa Mundial de Fútbol de 2014.[12]

Etimologia

El nom Manaus (Manaus) prové dels manaós, la tríbu indígena més important de la regió abans de l'arribada dels colonizadores portuguesos. En llengua indígena significa «Mare dels deus».[13]

Història

Població abans dels colonizadores

Image de l'Avinguda Eduardo Ribeiro en 1901.
Hidroelèctrica de Cachoeira Gran en 1890.

La regió de Manaus, abans de l'arribada dels colonizadores, va estar habitada per pobles indígenes, entre els que destacaven els manaós, banibas, passés i els barés. El 3 de juny de 1542, l'expedició de l'espanyol Francisco d'Orellana va descobrir el riu Negre, al que li va posar nom. Manaus va començar sent un chicotet fort quadrangular fet de pedra i fanc, i quatre canons, cridat Forte de São José dona Agrane do Rio Negre, destinat a protegir de les invasions estrangeres (en especial dels neerlandesos i espanyols) l'entrada a l'Amazònia occidental,[14] funció que va eixercitar durant 114 anys.

Guerra dels manaós

Entre els anys 1723 i 1728 es va desenrollar un conflicte entre els portuguesos i la tribu dels manaós, que es negaven a ser dominats per a servir com a mà d'obra esclava. Les lluites varen cessar quan els militars varen començar a vincular-se en els indígenes per mig de matrimonis en les filles dels cacics, iniciant-se aixina, un intens mestiçage en la regió, que va donar orige als caboclos. Despuix de la construcció de la fortificació, en la que va participar població indígena, la població havia creixcut tant, que en 1695, per a ajudar en l'evangelisació dels indis, els carmelitas, jesuïtes, mercedarios i els franciscanos varen construir una capella en les rodalies del fort a la que varen cridar "La nostra Senyora de la Concepció" que, en el temps, va passar a ser la patrona de la ciutat.[14]

Erro al crear miniatura:
Mercat Públic, 1906.

Capitania de Sant Josep del Riu Negre

La Carta Regio del 3 de març de 1755, va crear la Capitania de Sant Josep del Riu Negre, en sèu en Mariuá (actual Barcelos, municipi propenc a Manaus), pero el governador Llop D'Almada tement invasions espanyoles, trasfirió la sèu novament al Lloc dona Barra en 1791, per localisar-se en la confluència dels rius Negre i Amazones, que era un punt estratègic. La sèu va tornar a ser Mariuá en 1799 i en 1808 passa a ser definitivament el Lloc dona Barra.

El dia 13 de novembre de 1832, el Lloc dona Barra va obtindre la categoria de vila, en el nom Vila de Manaus, que mantindria fins al 24 d'octubre de 1848, quan en la llei 145 de l'Assamblea Provincial Paraense, va passar a cridar-se Cidade dona Agrane do Rio Negre. El 4 de setembre de 1856, el governador Herculano Ferreira Pena nomena definitivament a la ciutat com Manaus, per mig de llei n.º 68 aprovada per l'Assamblea Provincial.[15]

Durant el periodo imperial, va sorgir entre 1835 i 1840, la Cabanagem, tumult de Tapuyas, caboclos, negres i indis liderats per Antônio Vinagre i Eduardo Angelim, que es varen alçar contra l'èlit política per a arrebatar-els el poder.[16] Com a resultat de les lluites, varen morir prop de trenta mil caboclos i indis.[16][17]

Referències

  1. ↑ «Manaus» (en espanyol). Diccionari panhispánico de dubtes. RAER (2005). Consultat el 9 de març de 2021. «Manaus. Forma tradicional espanyola del nom d'esta ciutat (...) No hi ha raó per a substituir esta forma tradicional per l'actual Manaus usada en portugués.»
  2. ↑ «Manaus» (en portugués). A-Brasil (setembre de 2010). Archivat des de l'original, el 19 de novembre de 2010. Consultat el 15 d'octubre de 2013.
  3. ↑ «Manaus» (en portugués). Portal Amazônia (agost de 2010). Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2013. Consultat el 15 d'octubre de 2013.
  4. ↑ «El port flotant més gran del món alimenta la Zona Franca de Manaus». Portogente (24 d'abril de 2006). Consultat el 24 de novembre de 2020.
  5. ↑ «IBGE | Cidades | Amazones | Manaus». cidades. ibge.gov. br. Consultat el 1 de juny de 2017.
  6. ↑ «As melhores cidades llatí-americanes em economia». Câmara dos Dirigents Lojistas de Manaus. Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 15 d'octubre de 2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Breu històric dona cidade» (en portugués). Prefeitura de Manaus. Archivat des de l'original, el 10 de maig de 2010. Consultat el 15 d'octubre de 2013.
  8. ↑ «Manaus, AM» (en portugués). GuiaMais.
  9. ↑ «BMW prepara-es per a linha própria de montagem em Manaus» (en portugués) (20 d'abril de 2016). Consultat el 16 de març de 2017.
  10. ↑ «Ambev obri vagues per a diverses àrees em Manaus» (en portugués). Archivat des de l'original, el 17 de març de 2017. Consultat el 16 de març de 2017.
  11. ↑ «Nova fàbrica no Districte Industrial promet obrir 1,2 mil novas vagues de trabalho» (en portugués). A critica. Archivat des de l'original, el 8 de juny de 2020. Consultat el 16 de març de 2017.
  12. ↑ «Ric de Janeiro i Sao Paulo lideren ciutats subsedes del Mundial de 2014». La Tercera (31 de maig de 2009). Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2013. Consultat el 15 d'octubre de 2013.
  13. ↑ «História - Manaus (AM)» (en portugués). Institut do Patrimoni Històric i Artístic Nacional. Consultat el 9 de març de 2021.
  14. ↑ 14,0 14,1 Perdigão, Jordan Llima (19 de juliol de 2013). «Vos carmelitas na Amazônia Ocidental as missõés Carmelitas na colonização dona Amazônia Portuguesa Ocidental (séculos XVII i XVIII)» (en portugués) (PDF). Universidade Federal do Amazones (UFAM). Consultat el 27 de març de 2021.
  15. ↑ Institut Brasileiro de Geografia i Estatística (14 de juliol de 2013). «O històric de Manaus» (en portugués) (pdf). Consultat el 9 de març de 2021.
  16. ↑ 16,0 16,1 Sants Melo, María de Nazaré; Leite Serra dos Sants, Maysa(decembre 2020).«A história vivenciada na região do Grão-Pará».Brazilian Journal of Development.Curitiba:6(12): 103318-103333.ISSN 2525-8761.Consultat el 29 de març de 2021.(en portugués)
  17. ↑ d'Almeida Navarro, Eduardo; Tessuto Júnior, Edgard(maig de 2016).«Breu história dona língua Tupi».Metalinguagens.(5): 25-35.ISSN 2358-2790.(en portugués)«Com a intervenção militar do império, aproximadament 40 per cento dona população do Grão-Pará i dona Capitania do Rio Negre foi exterminada...»

Vore també

  • Peleuão, torneig de fútbol aficionat local


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manaus&oldid=1612238»