Anar al contingut

Malva arborea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lavatera arborea2.jpg
Malva arborea (Malva arborea)


Malva arborea és una espècie d'arbust de la família Malvaceae.[1] La seua distribució nativa comprén Europa i el Mediterràneu.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta bienal o perennisant, en talles de fins a 2-3 m –de menor tamany en els penya-segats marins–, robusts, ramosos, leñosos en la base; parts jóvens, fulls i cálices laxamente estrelat-tomentosos. Fulls en el llim vert, membranáceo; el de les inferiors de fins a 20 cm de diàmetro, suborbicular, en cinc a sèt lòbuls, de base cordada; el de les miges i superiors, menor, anguloso, a voltes en el lòbul mig més llarc, tots de marge dentado-crenado; pecíol dels fulls inferiors més llarc que el llim, el dels fulls mijos i superiors més llarc o subigual; estípulas de 3-5 mm, ovado-lanceoladas, agudes, caduques. Florés de dos a sèt, en fascículos axilars; pedúnculs d'1-2,5 cm, prims, generalment més curts que el pecíol del full axilante, algunes voltes els dos superiors subigualándolo. Epicáliz profundament dividit en peces de 8-10 mm, suborbiculares o ovado-oblongas, que sobrepassen el cáliz quan la flor és jove, redonejades en l'àpiç, palesos i molt acrescentes en la fructificació. Cáliz 5-8 mm; lòbuls 3-5 mm, triangulars, conniventes en la fructificació. Corola dos o tres voltes més llarga que el cáliz; pétals 1,5-2 cm, elíptic-obovados, poc emarginados, d'un violeta pàlit o purpúreos, en la base i els nervis més obscuros, rarament blancs. Frut en esquizocarpo en de sis a huit mericarpos, grossos, en esquena plana i pla o llaugerament rugulado, cares laterals ruguladas i ànguls dorsals aguts, glabros o tomentosos; carpóforo que no sobrepassa els mericarpos[3][4][5][6][7][8]

Distribució

[editar | editar còdic]

Originària de la costa del Mediterràneu -locus typicus entre Livorno i Chafa en Itàlia ("Habitat inter Chafes & Liburnum", segons la #diagnosis original de Linneo, 1753), sur d'Argèlia i Líbia, fins a Grècia.[4][9][5] Distribuïda per el

llitoral mediterràneu i d'Europa occidental, fins als 55° N en Irlanda; naturalisada en Macaronesia (llevat en l'archipèlec de Veta Verda), Àfrica del Sur i algunes regions de Norteamérica (Oregó[10] i Califòrnia[11] en la costa oest d'Estats Units[12]) i Suramérica. Freqüent en la península ibèrica: en Espanya, principalment en les províncies costeres i les Balears.[3]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Roques i arenes del llitoral, sols abonats per les #dejecció de les aus marines, talussos, escombreras, vores de camins, a voltes adventicia en hortes;solament en rares ocasions a qualsevol distància cap a l'interior. Creix des de 0 fins a 750 m s. n. m.[3]

Malva arborea tolera l'aigua de mar en distints graus, fins a en el 100 % d'aigua de la mar en el seu hàbitat natural, en l'excreció de la sal a través de les glándulas dels seus fulls.[13][14] Esta tolerància a la sal pot ser una ventaja competitiva sobre les espècies de plantes de l'interior de les zones costeres. El seu nivell de tolerància de la salinitat es creu que és millorat pels sols en major contingut de fosfat, per lo que el guano és un enriquiment particularment beneficiós.

Dispersió dels propágulos

[editar | editar còdic]

Les #sement de planta podrien ser transportades entre zones costeres separades, puix el frut esquizocárpico és flotant, i per les aus marines que són un mig provable de disseminació. Dites llavors tenen una testa impermeable, i poden permanéixer viables durant anys, inclús despuix de l'immersió en aigua salada.[13]

Usos

[editar | editar còdic]

Els fulls de les espècies s'utilisen com planta medicinal per a tractar esguells, per amere en aigua calenta i aplicant la cataplasma sobre la zona afectada.[15] Existix la teoria de que els guardians dels fars poden haver disseminat la planta fins a algunes illes britàniques per al seu us com cataplasma en cremades durant el seu treball.[16][17]

La planta es va considerar un aliment nutritiu per als animals en Gran Bretanya en el XIX, i encara a voltes s'utilisa com forraje per als animals en Europa.[13]

L'espècie ha segut cultivada en els jardins anglesos, com es descriu en l'any 1835 en que es va publicar el llibre British Phaenogamous Botany.[18]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Malva arborea va ser descrita com a tal per Philip Barker Webb & Sabin Berthelot en Histoire Naturelle dones Îles Canaries 3(2, 1): 30 en 1836.

Basónimo
  • Lavatera arborea L., Sp. Pl., vol. 2: 690, 1753[19]
Sinonímia
  • Lavatera eriocalyx Steud. Flora 39: 438, 1856 - basónimo
  • Althaea arborea (L.) Alef, Oestr. Bot. Zeitschr., 12: 260, 1862
  • Anthema arborea (L.) Medik., Malv., 42, 1787
  • Lavatera arborea var. berlengensis (Boiss. &Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. genuïna (Boiss. & Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. lasiocalyx Sennen
  • Malva dendromorpha M.F.Ray, Novon, 8(3): 292, 1998, nom. illeg.
  • Malva eriocalyx Steud., Nomencl. Bot. (Steudel), ed. 2. 2: 94, 1841, nom. inval.
  • Lavatera veneta Mill., Gard. Dict. ed., VIII. n. 6
  • Malva fastuosa Salisb., Prod., 381[20][1]

Citologia

[editar | editar còdic]

Número de cromosomas: 2n=40.[21][22]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Castellà: lavátera, malva, malva arbòrea, malva arborescente, malva grisa, malva hortense de les flors purpúreas, malva hortense que fa flors blanques, malves, malvavisco.[22]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Malva arborea (L.) Webb & Berthel. — The Plant List». www.theplantlist.org. Consultat el 2020-10-12.
  2. ↑ «Malva arborea (L.) Webb & Berthel.» (en és). www.gbif.org. Consultat el 2026-03-28.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lavatera arborea en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  4. ↑ 4,0 4,1 Malvaceae Pages: Lavatera arborea
  5. ↑ 5,0 5,1 Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  6. ↑ Nico Vermeulen: The Complete Encyclopedia of Container Plants p. 158. Rebo International, Netherlands, 1998. ISBN 90-366-1584-4
  7. ↑ Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  8. ↑ Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  9. ↑ Flora Europaea: Lavatera arborea
  10. ↑ «Lavatera arborea en Invaders Database System-The University of Montana». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2012. Consultat el 27 de maig de 2013.
  11. ↑ CalFlora: Information on Califòrnia plants for education, research and conservation; Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual; Specimen Management System for Califòrnia Herbaria (SMASCH).
  12. ↑ Lavatera arborea en USDA-Plants Profile
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) [enllaç trencat] The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3. Retrieved on 2007-09-28.
  14. ↑ Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, No. 1, pp. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  15. ↑ Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Austràlia Press, page 153. ISBN 1 920694 05 6. Retrieved on 2007-09-28.
  16. ↑ Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Séries, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375. Retrieved on 2007-09-28.
  17. ↑ Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.
  18. ↑ Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Genera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113. Retrieved on 2007-09-28.
  19. ↑ Biodiversity
  20. ↑ en Stewart Robert Hinsley,The Lavatera Pages, 2004
  21. ↑ Contribució a l'estudi citotaxónomico del gènero Lavatera (Malvaceae) en Espanya. Luque, T. & J. A. Devesa (1986), Lagascalia, 14(2): 227-239.
  22. ↑ 22,0 22,1 «Lavatera arborea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 2 de novembre de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Malva_arborea&oldid=715651»