Mallorquí sineuero

El sineuero és un subdialecte del català que és part del dialecte mallorquí i del bloc oriental del català, el qual es parla a la vila de Sinéu. Es caracterisa pel vocalisme, molt afectat per les consonant palatals adjacents.

Fonètica

Vocalisme

En sineuero, les consonant palatals (la /ɲ/ de canya, la /ʎ/ de callar, la /ʃ/ de caixa i la /ʒ/ de joc), la /k/, la /g/ i les vocals /ɛ/, /i/, /i/ (també quan no és silàbica, com en (jo) deia) modifiquen sistemàticament els sons [a] i [ə] (la vocal neutra) quan els precedixen. En el cas de la /a/ (que, com en el restant del mallorquí i tot el bloc oriental, solament apareix en posició tònica), es tanca en /ɛ/, mentres que la [ə] (que, com en bona part del balear, apareix tant en posició tònica com en posició átona) s'alvança fins a [i]. Aixina que, s'obtenen els resultats següents:

• /a/ tònica es convertix en /ɛ/: [ku'ɲɛðə] cunyèda 'cunyado', ['ʎɛmp] llèmp 'llamp', [bə'ʃɛ] baixè 'baixar', ['ʒɛwmə] Jèume 'Jaume', ['kɛzə] quèsa 'casa', ['gɛβi] guèbi 'gàbia', [kɾi'ɛðə] crièda 'criada', [be'ɛtə] beèta 'beata', [tə'ɛðə] taèda 'tallada'.
• /ə/ tònica es convertix en /i/: [abonament'ɲet] bonyet, [gə'ʎet] gallet, [pə'ʃet] peixet, [pə'ʒés] pagès, [ri'kezə] riquesa, [əmi'ɣet] amiguet, [miɾəet] mirallet.
• [ə] átona es convertix en [i]: ['rəɲen] (ells) renyen, ['iʎi] ella, ['baʃen] (ells) baixen, ['puʒen] (ells) pugen, [kepə'ʎɛ] capellàa, [əɣi'fa] agafar, [mə'ɾie] Maria, ['kɾeen] (ells) creuen, [gi'nɛi] Guinea, ['ʒɔi] joia.

Sembla que és un fenomen que apareix cap al XVII i que ya estava consolidat el XVIII.

Es dona un fenomen semblat en el tancament de la /a/ al parla tradicional de Palma, en que es pronuncien en i oberta paraules com ['ɟɛʎ] gall, ['cɛzi] quasi, [vaig vore'ɛd͡ʒə] viatge o [vaig donar'ɛɾi] diari, pero ací el fenomen no és sistemàtic, i no s'ocorre en paraules com ['camə] llit o [bə'ʃa] baixar. En la vila de Lloret de Vista Alegre, que era part del municipi de Sinéu fins que es va independisar en 1922, el fenomen té el mateix alcanç que en Palma, pero no aplega tan allà com en Sinéu.

Consonantisme

Al contrari d'allò que a sovint s'ha dit, en Sinéu no hi ha palatalisació de les oclusives velares davant vocal anterior i en posició final (com sí que es produïx en Palma, Manacor, Felanich i les veïnes Lloret de Vista Alegre i Sant Joan). A pesar de tot, sembla que cal considerar que, antigament, sí que hi havia; açò explicaria per qué es produïxen els fenomens fonètics davant sons que s'articulen en el paladar molt tancat pero també davant /k/ i /g/, que són velares i, d'entrada, no hi hauria motiu per a que produïren un tancament de la vocal següent.

El sineuero, com tot el balear, és una parla yodizante. Ademés, com el menorquín i certes viles de Mallorca com per eixemple Llucmajor, Campos, Sóller i la Pobla, emmudix la /j/ intervocàlica, de manera que paraules com cremalló i vermellura sonen cremaó i vermeüra. No obstant, la /j/, abans de caure, ha tingut temps de produir els fenomens de tancament vocàlic descrits a la secció del vocalisme; aixina, palla ha passat pels estadis ['pajə] i ['paje] abans d'ocórrer ['pae].

Bibliografia

• Bibiloni, Gabriel (2016). El català de Mallorca. La fonètica, Palma: Lleonard Muntaner editor. ISBN 978-84-16554-04-1.
• «El vocalisme de Sineu».Maina.(08)
• «Anàlisi del sistema vocàlic balear».Llengua & lliteratura.(12)ISSN 0213-6554.
• Veny & Massanell (2015). Dialectologia catalana: aproximació pràctica als parlars catalans, Publicacions i Edicions de l'Universitat de Barcelona. ISBN 9788447542017.