Mallorquí felanichero
El felanichero és un subdialecte del català que és part del dialecte mallorquí i del bloc oriental del català. Es parla en la localitat espanyola de Felanich, aixina com en la majoria de les pedanies que conformen el municipi: Porte Colom, s'Horta, Cas Concos d'és Cavaller, Són Mesquida, Són Prohens, Són Valls, Són Negre i és Carritxó. Com totes les variants dialectals, hi ha toda una serie de traces lèxiques, morfològics i fonètic-fonològics que ho caracterisen, pero, principalment, el felanichero es caracterisa del restant de parles mallorquines pel sistema vocàlic, el qual és compartit per atres viles de Mallorca com María de la Salut o Sant Joan, a on provablement va ser exportat de Felanich en el moment en que es varen establir estes viles.
Vocalisme
Vocalisme tònic
El vocalisme del felanichero partix del sistema vocàlic del mallorquí general, que en época històrica era compartit per les quatre illes i per tot el català oriental continental: tres vocals posteriors (/o/, /o/ i /ɔ/), tres vocals anteriors (/i/, /i/ i /ɛ/) i dos vocals centrals (/a/ i la neutra /ə/).[1] En Felanich, este sistema s'ha modificat i s'ha suprimit un element, de manera que la /ɔ/ es fa més oberta i una miqueta més centrada; la /a/, més tancada i una miqueta més anterior, i la /ɛ/, més tancada fins al punt de convergir en /i/.[2][3][4][5] És aixina que, en Felanich, es no fa cap diferència entre la i oberta i la i tancada, i es diu igual Déu i deu (el número 10): ['dew].
En canvi, quan va seguida de /l/ implosiva, /a/ té una realisació molt posterior que s'acosta més be a /ɔ/: ['ɔltɾə] 'altre', ['dɔlt] 'dalt'.[6]
En térmens diacrònics, es fa difícil de dir quin dels tres moviments va ser primer: si va ser l'obertura extrema de la /ɔ/ que va provocar una reacció en cadena de la /a/ i la /ɛ/ o si va ser la /a/ que es va tancar, fet que va provocar que la /ɛ/ també es tancara i convergira en /i/, i llavors /ɔ/ s'obrira per a ocupar el buit causat pel tancament de /a/. En general, al restant de l'illa s'observa que /ɔ/ és més be oberta i /a/ més be anterior, pero, en canvi, /ɛ/ es mostra molt oberta, al contrari que en Felanich.
D'esta manera, en Felanich es pronuncia ['pɒɾtə] 'porta', [sɒl] 'sol', de manera que algú que no està familiarizado en esta parla podria percebre 'partixca', 'sal'. De la mateixa manera, es pronuncia ['pæstə] 'pasta', [po'zæ] 'posar', aixina com ['terə] 'terra' o [cə'fe] 'café'.
Vocalisme átono
El vocalisme del felanichero és el mateix que el del mallorquí general: /a/ i /i/ (recordem que, en felanichero, no existix /ɛ/) ocorren [ə] en posició átona, pero /ɔ/ i /o/ no passen a [o], per norma general.[7][8]
Al contrari, sí que es produïx el tancament de /o/ i /ɔ/ en [o] quan a la sílaba següent hi ha /i/ o /o/: [kumfi'tuɾə] 'confit', [kus'tum] 'costum'. Este fenomen també es produïx en tot el català occidental, pero no en Palma de Mallorca ni en la veïna Manacor ni en les viles nortenyes de Mallorca.[9]
En Felanich no es realisa l'elisió de /ə/ en els finals átonos en /iə/: memòria, gàbia, gràcies, i no memori, gabi, gracis, com és corrent en el restant de l'illa[5][10][11].
Atres traces llingüístiques
En Felanich, com en atres poblacions de l'illa com Palma, Pollensa o les veïnes Santañí i Manacor, les consonants /k/ i /g/ tenen una articulació molt més alvançada quan van seguides d'una vocal no posterior, és dir, de [i], [i], [ə] i [a] (cal recordar que en Felanich la /ɛ/ ha convergit en /i/). Aixina, casa es pronuncia ['cazə] i gat, ['ɟat][5][12].
També destaca alguna pronunciació local, com per eixemple fermatge 'formatge', i alguna paraula local, la més coneguda de les quals és estiragassó 'pèsol' (pésol).
Relació en atres parles
Ademés de la vila de Felanich, les viles de María de la Salut i Sant Joan també es caracterisen per la confusió de /i/ i /ɛ/, de manera que Déu i deu (el número 10) es pronuncien igual: ['dew].[13][14] A pesar del fet de que les tres viles no siguen limítrofes, sembla que es tracta d'un sol fenomen, pel fet de que l'establiment i colonisació de María de la Salut i de Sant Joan es va portar a terme, en bona part, per població d'orige felanichero. Esta hipòtesis situaria l'aparició del fenomen en un punt tan reculat en el temps com el XVI.
Referències
- ↑ Moll, 2006, p. 74.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 16, 28.
- ↑ Grimalt, 1972, p. 57.
- ↑ Puigròs Caldentey, 2001, p. 107, 109 i 110.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Veny, 1978, p. 69.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 19.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 54.
- ↑ Puigròs Caldentey, 2001, p. 111.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 74.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 69.
- ↑ Puigròs Caldentey, 2001, p. 114.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 105.
- ↑ Bibiloni, 2016, p. 28.
- ↑ Puigròs Caldentey, 2001, p. 110.
Bibliografia
- Bibiloni, Gabriel (2016). El català de Mallorca. La fonètica, Palma: Lleonard Muntaner editor. ISBN 978-84-16554-04-1.
- «El vocalisme de Felanitx».Mayurqa.(08)
- Moll, Francesc de Borja (2006). Gramàtica històrica catalana, Valéncia: Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-6412-3.
- «Anàlisi del sistema vocàlic balear».Llengua & lliteratura.(12)ISSN 0213-6554.
- Veny, Joan (1978). Els parlars catalans, Barcelona: Dopesa. ISBN 84-7235-388-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mallorquín felanichero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.