Malaltia de Marek

La malaltia de Marek o paràlisis de les gallines és una malaltia viral neoplásica sumament contagioses de les gallinas. Ocasionalment diagnosticada en forma errònea com patologia de teixits, és causada per un virus herpes alfa denominat virus de la malaltia de Marek (MDV) o gallid herpesvirus 2 (GaHV-2). La malaltia es caracterisa per la presència de limfomas de cèlules T com també per l'infiltració de nervis i òrguens per limfocits.^[1] Els virus relacionats en el MDV semblen ser benignos i poden ser utilisats com a base per a vacunes per a previndre la malaltia de Marek. Per eixemple, el Herpesvirus dels Pavos (HVT), no sembla causar una malaltia en els pavos i és utilisat com a base de vacunes per a la prevenció de la malaltia de Marek. Les aus infectades en GaHV-2 poden ser portadores i propagadoras a lo llarc de la seua vida del virus. Els pollets recent naixcuts es troben protegits durant algunes semanes per mig d'anticossos materns. Després de l'infecció, es desenrollen lesions microscòpiques en el lapsus d'una a dos semanes, i a les tres a quatre les lesions són molt rellevants. El virus es propaga en la caspa dels folículs de les plomes i transmesos per mig d'inhalació.^[2]

Síndromes

Existixen varis síndromes identificats que es manifesten durant una infecció de la malaltia de Marek. Estos síndromes poden manifestar-se en forma concurrent.

La malaltia de Marek clàssica o neuro-linfomatosis causa paràlisis asimètrica d'un o més membres. Si es compromet el nervi vago, llavors pot manifestar-se dificultats per a respirar o dilatació del buche. Ademés de lesions en els nervis perifèrics, és comú es produïxquen infiltracions/tumors linfomatosos en la pell, múscul de l'esquelet, òrguens i víceras. Els òrguens que solen infectar-se comprenen els ovaris, bazo, fege, renyons, pulmons, cor, proventriculus i adrenales.
La malaltia de Marek aguda és una epidèmia en una població que no té antecedents d'infeccions prèvies o que no ha segut vacunada, que causa depressió, paràlisis, i mort d'un gran número d'aus (pot aplegar fins al 80 per cent de mortandad). L'edat per a començ de contagi és significativament menor que en la forma clàssica, les aus conten de quatre a huit semanes d'edat quan són afectades. S'observa l'infiltració múltiples órgans i teixits.
La linfomatosis ocular causa l'infiltració de limfocits en l'iris (fent que el iris prenga un to gris), anisocoria, i ceguera.
La malaltia de Marek cutànea causa lesions circulares en els folículs de les plomes.^[2]
La arterioesclerosis és induïda en pollets que han segut infectats en forma experimental.^[3]

Inmunodepresión l'efecte sobre els limfocits-T prevé que l'organisme adopte respostes inmunitarios competents contra desafius patogénicos i les aus afectades es tornen més susceptibles a infeccions de malalties tals com coccidiosis i "Escherichia coli".^[4] No solament això, sense l'estimulació per mig d'immunitat estimulada per cèlules, l'immunitat humoral proveïda per les llínees de cèlules-B de la Bursa de Fabricius també es veu cancelada. Com a conseqüència les aus es troben inmunodeprimidas en forma total.

Diagnòstic

La verificació d'inflamació de nervis, especialment el nervi ciático junt en signes clínics en un au que té entre tres i quatre mesos d'edat és un indici molt fort de la malaltia de Marek. La presència de nòduls en els òrguens interns pot ser també un indici de la malaltia de Marek pero cal algunes proves adicionals per a confirmació. Açò es porta a terme per mig d'estudis histopatológicos per a confirmar l'infiltració linfomatosa en els teixits afectats. Diversos tipos de leucocits poden estar involucrats, inclosos limfocits, linfoblastos, cèlules reticulars primitives i en forma ocasional cèlules plasma i també cèlules macròfecs. Les cèlules T especialment determinen el grau de malignidad, presentant canvis neoplásticos en presència de mitosis.

Referències

↑ (2001) Hirai, K (Ed.) (ed.). Current Topics in Microbiology and Immunology: Marek's Disease (Current Topics in Microbiology and Immunology), Springer: Berlin. ISBN 3-540-67798-4.
↑ ^2,0 ^2,1 Fenner, Frank J.; Gibbs, E. Paul J.; Murphy, Frederick A.; Rott, Rudolph; Studdert, Michael J.; White, David O. (1993). Veterinary Virology (2nd ed.), Academic Press, Inc. ISBN 0-12-253056-X.
↑ Fabricant CG, Fabricant JAm Heart J.1999 Nov;138(5 Pt 2):S465-8
↑ Islam AFMF, Wong CW, Walden-Brown SW, Colditz IG, Arzey KE, Groves PJ title= Immunosuppressive effects of Marek's disease virus (MDV) and herpesvirus of turkeys (HVT) in broiler chickens and the protective effect of HVT vaccination against MDV challenge pub-periòdica= Avian Pathology volum= 31:449-461

Este artícul conté una traducció derivada de «Enfermedad de Marek» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Hirai-1] (2001) Hirai, K (Ed.) (ed.). Current Topics in Microbiology and Immunology: Marek's Disease (Current Topics in Microbiology and Immunology), Springer: Berlin. ISBN 3-540-67798-4.

[Fenner-2] 2,0 ^2,1 Fenner, Frank J.; Gibbs, E. Paul J.; Murphy, Frederick A.; Rott, Rudolph; Studdert, Michael J.; White, David O. (1993). Veterinary Virology (2nd ed.), Academic Press, Inc. ISBN 0-12-253056-X.

[3] Fabricant CG, Fabricant JAm Heart J.1999 Nov;138(5 Pt 2):S465-8

[4] Islam AFMF, Wong CW, Walden-Brown SW, Colditz IG, Arzey KE, Groves PJ title= Immunosuppressive effects of Marek's disease virus (MDV) and herpesvirus of turkeys (HVT) in broiler chickens and the protective effect of HVT vaccination against MDV challenge pub-periòdica= Avian Pathology volum= 31:449-461

[1]

[2]

[3]

[4]